A moltes de les seves homilies, Joan Crisòstom, just abans d’entrar a comentar el text llegit, predicava la necessitat de llegir les Escriptures. Així ho feia a les Homilies sobre el Gènesi. Tot just començant l’homilia 35, conjurava els seus oients: ... lliurem-nos amb ardor a la lectura de les santes Escriptures, una lectura assídua de les quals ens donarà la ciència celeste. En tenir a les mans el llibre espiritual calen unes disposicions per a fer-ne una lectura atenta i fructuosa: excitar l’esperit, recollir els nostres pensaments, deixar fora tota preocupació; així podrà ser conduïda per l’Esperit; només si som guiats per l’Esperit se’n pot treure un gran fruit.
Com exemple i model de lector de l’Escriptura, tot i no comprendre’n el sentit, proposava l’eunuc dels Fets dels Apòstols. Bé prou predicadors de l’època dels Pares aprofitaven aquest relat per fer-ho. Així ho feia sant Jeroni a la Carta 53 a Paulí. El Crisòstom en aquesta homilia deia: Aquell eunuc bàrbar, ministre de la reina dels etíops, que gaudia de tanta fama, viatjant en carro, ni tan sols llavors descuidava la lectura de l’Escriptura, sinó que, tenint a les mans el profeta (Isaïes), posava atenció a la lectura, tot i no comprendre el que tenia al davant; però, perquè ho posava tot de part seva —diligència, entusiasme i atenció— aconseguí un guia (cf. Act 8,26-40). Així, Joan deia a la gent que no s’hi valen les excuses d’estar casat i amb fills, o haver de tenir cura de familiars, o ser soldat, o qualsevol altre afer, per deixar de llegir les Escriptures. Tot i les dificultats, l’eunuc —el seu desig i el seu zel— superava qualsevol entrebanc. L’eunuc era enganxat per la lectura i no deia el que avui molts repeteixen: No arribo a comprendre la profunditat de les Escriptures; ¿per què he de subjectar-me inútilment i sense fruit a l’esforç de llegir sense algú que em pugui ajudar? L’etíop, amb la seva aplicació, en la seva atenció a la lectura, en el seu zel, aconseguí el que necessitava: El Senyor, veient en ell l’íntim desig, no el deixà de banda, no l’oblidà, sinó que li envià ràpidament un mestre. Així, doncs, l’eunuc és un exemple per a qualsevol cristià, sigui quin sigui el seu ofici, sigui quin sigui el seu estament: enrolats a l’exèrcit o tinguin autoritat; els homes i les dones que són més a casa, aquells que han escollit la vida monàstica. Tots han d’aprendre que cap circumstància és impediment per a la lectura de les paraules divines.
I encara els deia que, per a llegir la Paraula no cal un lloc especial, es pot fer en qualsevol lloc: a casa, a la plaça, anant de viatge, enmig de la gentada, enmig dels afers més diversos... L’eunuc, tot i que viatjava en carro i no li era fàcil llegir, en canvi, pel seu zel, no deixava de fer-ho. Si fem tot el que podem, trobarem qui ens ensenyi. En efecte, el Senyor, veient el nostre desig per les realitats espirituals, no ens menysprearà, sinó que ens enviarà una llum des del cel i il·luminarà la nostra ànima. I feia aquest prec: No descuidem, doncs, us ho prego, la lectura de les Escriptures.
Encara en el Comentari a la Carta als Romans 1,1 insistia en el fet que la majoria dels seus oients per raó dels seus deures no es poden donar a la lectura dels escrits de sant Pau, procureu almenys rebre el que altres han recollit i poseu en l’escoltar la cura que poseu en fer diners. I afegia: Mil mals tenen el seu origen en el poc coneixement de les Escriptures ... [C]om els qui estan privats del do de la llum no saben caminar pel camí recte, així els qui no veuen l’esplendor diví de les Escriptures són forçats a cometre sovint molts errors, perquè caminen en la profunda foscor.
En una altra homilia sobre el Gènesi exhortava la gent a llegir les Escriptures a casa, no solament a l’església, ja que hom en treu un gran guany: millora la nostra llengua; l’ànima s’eleva i es fa excelsa, il·luminada pel sol de justícia; s’allibera en aquell temps de la brutor dels pensaments dolents i frueix de molta tranquil·litat. El que fa l’aliment corporal per a la conservació de les nostres forces corporals, ho fa la lectura sagrada per a l’ànima. És un nodriment espiritual que enforteix el pensament, fa l’ànima més constant i assenyada... No deixem de banda, doncs, us ho recomano, tant benefici ... (Hom. sobre el Gen. 29, 2).
La Dei Verbum al nº 25 ens fa la «recomanació» a llegir la Sagrada Escriptura i a fer-ne un estudi seriós, no fos cas que resultéssim uns buits predicadors de la paraula de Déu per fora, sense ésser-ne oients per dins. Serà bo continuar seguint la «recomanació», si més no (jo diria «obligació»), aprendre la lliçó de l’eunuc.
Josep Sastre i Portella, prevere del bisbat de Menorca
