Darrerament hem viscut uns signes dels temps que menen l’Església i els pastors cap a l’evangelització com a tasca prioritària i urgent de tot el poble de Déu.
En primer lloc, em refereixo a la creació d’un nou dicasteri de la Cúria romana per Benet XVI, dedicat a la promoció de la nova evangelització pensant sobretot en els països ja evangelitzats però en procés de descristianització.
El mateix Papa va convocar l’Assemblea General Ordinària del Sínode Episcopal. El Sínode es dedicà a la nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana. Fou un esdeveniment eclesial que permeté auscultar, a través dels representants de tots els països del món, el procés d’evangelització de l’Església. Vaig observar, participant en les sessions sinodals, que en aquest camp la salut de l’Església és bona, ja que arreu del món vol evangelitzar i aquesta és la seva missió essencial.
Un altre esdeveniment fou la renúncia de Benet XVI al seu ministeri de Bisbe de Roma i de successor de sant Pere. Fou inesperat i insòlit des de feia gairebé 600 anys. El Papa en consciència i ben lliurament considerà que no podia exercir aquest ministeri ni bé ni adequadament. Aquests foren els adverbis emprats en la seva breu declaració en llatí de renúncia.
Aquest esdeveniment és també evangelitzador i ens interpel·la: Benet XVI ha volgut sempre servir l’Església i no pas servir-se de l’Església. Aquesta actitud i el seu gest ens evangelitza especialment als pastors de l’Església. El Papa ens donà un bon testimoniatge d’amor a l’Església, d’humilitat i de coherència.
Recentment hem viscut un esdeveniment nou a l’Església: la seu vacant de Roma, no per la mort del seu Bisbe, sinó per la seva renúncia. Una seu vacant molt inèdita, que permeté moltes reunions dels cardenals a Roma preparant el Conclave, ja que en aquesta ocasió no se celebraren les exèquies del Papa difunt.
Preparant-me per al Conclave, especialment els dies de les Congregacions Generals a Roma, tenia plena consciència de la pregària de tota l’Església, de la mateixa manera que pregà la comunitat de Jerusalem per l’apòstol Pere. Tenia també el convenciment que portaria en el moment d’escriure en la papereta el nom del qui considerava que hauria de ser el nou Bisbe de Roma i successor de Pere, la pregària de tota l’Església de Barcelona de la qual sóc pastor.
La pregària dels membres de l’Església, la dels cardenals i el seu treball d’informació i reflexió, i l’assistència de l’Esperit Sant, tingueren un bon fruit, la «fumata bianca» després de molt poques votacions: l’estimat Papa Francesc.
I quina fou la il·luminació de l’Esperit Sant? Com va escriure el teòleg Salvador Pié amb motiu de la celebració del Conclave, l’Esperit Sant comunica el seu do de la gràcia als cardenals electors amb una funció que purifica i guareix de possibles imperfeccions, intencions i seqüeles de mal i de pecat. Així mateix, el do de l’Esperit té una funció que enforteix i eleva en tots els cardenals electors els seus millors valors cristians i humans. I és aquí on se situa el lloc de la pregària per als cardenals per tal que s’obrin al do de l’Esperit del Senyor perquè emprin la seva llibertat de manera recta i responsable discernint el major bé de l’Església en l’elecció del nou Bisbe de Roma i successor de Pere.
El Papa Francesc ha arribat al cor d’una munió de creients i no creients de tot el món, i ens ha dit ja moltes coses que porten totes elles a l’evangelització. Ell desitja que l’Església transparenti Jesucrist, és a dir, que l’Església evangelitzi. Desitja també una Església pobre per als pobres, que no sigui autoreferencial i que porti els homes i les dones a Jesucrist. I als pastors ens ha dit que no hem de ser ni intermediaris ni gestors, sinó mitjancers i amb “l’olor de les ovelles”.
En l’homilia de l’Eucaristia d’inici del seu ministeri, ens digué que “el vertader poder és el servei, i que també el Papa, per exercir el poder, ha d’entrar cada vegada més en aquest servei, que té el seu cimal lluminós en la creu”. Això té plena aplicació en l’exercisi del nostre ministeri pastoral.
El 13 de juny el Papa Francesc ha dit: “Vull alertar tota la comunitat eclesial que no tingui por de sortir d’ella mateixa per anunciar Jesucrist”.
Gràcies, Senyor, perquè ens has donat el Papa Francesc, servus servorum Dei.
+ Lluís Martínez Sistach,
Cardenal Arquebisbe de Barcelona
Grups
