Sant Ambròs fou autor d'un excel·lent comentari a l'Evangeli de sant Lluc. El bisbe de Milà agafa passatge per passatge fins a recórrer tot l'Evangeli. El seu caràcter espiritual y simbòlic pot inspirar fàcilment més d'una homilia dominical.
L’edicte de Cèsar August per fer un cens de la població és interpretat com senyal d’un altre cens fet pel mateix Crist, que ve a fer un recompte de tots els qui creuran en ell:
Un altre cens es preparava, el de l’Església, que en lloc d’infligir tortures, les suprimia [...]. No hi ha distinció d’edat, sinó que tots estan inscrits [...], atès que totes les edats paguen el seu tribut a Crist, a qui els nens de pit confessen pel seu martiri. No trobaràs res en aquest cens de terrible, res que sigui dur ni trist [...]. ¿Vols saber qui són els censors de Crist? Tenen l’ordre de fer el cens sense vares ni amb terror, sinó de conquerir el poble per la gràcia, d’amagar l’espasa i de no posseir or. Aquests són els censors que han conquerit el món.
A continuació explica el simbolisme de les condicions de pobresa extrema del naixement de Crist relacionant-les amb la nostra pròpia salvació. El text és d’una gran bellesa:
Ell ha estat petit, ha estat nen, per tal que tu puguis ser un home perfecte; ell ha estat lligat amb bolquers, per tal que tu puguis deslliurar-te dels llaços de la mort; ell ha estat posat en una menjadora, per tal que tu puguis ser col·locat sobre els altars; ell ha estat posat a terra, per tal que tu puguis estar entre les estrelles; ell no va trobar lloc en la fonda, per tal que tu tinguis moltes estances en el cel. “Ell, essent ric, s’ha fet pobre per vosaltres, per tal de ser enriquits amb la seva pobresa” (2 Co 8,9). El meu patrimoni és aquella pobresa, i la debilitat del Senyor, la meva fortalesa. Ell va preferir per a ell la indigència, per tal de ser generós amb tots. Els plors d’aquella infància de gemecs m’han purificat, aquelles llàgrimes han rentat les meves culpes.
Tot i que el relat sobre els Mags es troba solament a Mateu, Ambrós no es resisteix a comentar-lo en aquesta obra, tot donant el sentit dels tres regals que fan els mags al nen Jesús:
L’or per rei, l’encens per Déu i la mirra per la mort; un és, en efecte, el signe de la reialesa, l’altre del sacrifici ofert al poder diví, i l’altre l’honor de la sepultura, que lluny de descompondre el cos del difunt, el conserva. També nosaltres, que hem sentit i llegit aquestes coses, traiem dels nostres tresors, germans meus, dons similars, doncs “nosaltres portem un tresor en gerres de terrissa” (2 Co 4,7) .”
Sant Ambrós entén que aquests dons són portats pels mags, però pertanyen a Jesús mateix. Es tracta d’oferir, doncs, allò mateix que nosaltres hem rebut d’ell; i en aquests “nosaltres”, s’inclouen tots els pobles per la funció simbòlica dels mags. Ambrós no fa aquí referència al que s’esdevé en l’Eucaristia, però és evident que es tracta del mateix misteri.
Ambròs continua meditant sobre l’estrella. Aquesta és, per una banda, símbol de Crist (en referència a Nm 24,17: “apareixerà una estrella de Jacob...”, i a Ap 22,16: “ell és l’estrella brillant del matí), i per una altra, guia del camí, que és també Jesús mateix (cf. Jo 14,6).
Reprenent la doctrina de la Didakhé, Ambròs es fixa també en el fet que els mags hagin anat per un camí i se n’hagin tornat per un altre. Això simbolitza l’existència de dos camins: un que porta cap a Herodes i per tant cap a la mort, i un altre que porta cap a la pàtria celeste.
Tornant cap al relat de Lluc, sant Ambrós troba en els pastors un símbol dels bisbes que han de vetllar pel ramat i que han estat formats pel Bon Pastor. Aquests tenen també la missió de reunir el ramat entorn de Jesús per tal de protegir-les dels atacs de les feres espirituals que ataquen en la nit, és a dir, en el món.
La pressa que es donen els pastors per anar a buscar el Crist convida el lector a creure en ell amb la mateixa rapidesa. La senzillesa d’aquests planteja el dubte en el seu testimoni. No jutgis pobre aquest exemple de fe, ni menyspreable la persona dels pastors, diu Ambròs, ja que Déu no ha escollit els savis d’aquest món. Maria mateixa creu el seu testimoniatge i “guarda totes aquestes coses en el seu cor”. I, novament, Ambrós els relaciona amb els bisbes quan es pregunta si María ha après dels pastors, per què tu rebutges d’aprendre dels sacerdots?”
Heus aquí un tast de la riquesa d’aquest comentari.
Jaume Flaquer
