Qui més qui menys ha fet experiència de convocar reunions de pares dels nois i noies que participen a la catequesi parroquial. El Concili Provincial Tarraconense (1995), recollint una proposta del 1r Congrés de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears, instava el SIC (Secretariat Interdiocesà de Catequesi) a redactar el Projecte Global de Pastoral Catequètica i remarcava, ja aleshores, la importància de «la catequesi d’adults com a forma principal de la catequesi», però molts cops, a les nostres comunitats, la catequesi d’adults ha quedat a segon terme i sobretot s’ha posat l’accent en la catequesi d’infants, si més no sembla que és on ens gastem tots els «trumfos».
Acollint aquell «punt essencial» i la idea de la Guia per al catequista del 1r i 2n Quadern per treballar el «llibre de la fe» Jesús és el Senyor, i aprofitant la tradició de Catequesi Familiar que s’havia dut a terme en una de les parròquies on sóc rector, començaren l’experiència de convocar reunions periòdiques amb els pares/mares dels infants que continuen la seva iniciació cristiana per rebre la Comunió.
Acostuma a ser una reunió mensual ―com es feia a la catequesi familiar― on, a més de comentar els temes que es treballaran al grup dels seu fill/filla les setmanes següents, es donen els continguts d’aquells temes en clau adulta (a les guies dels catequista del 1r i 2n Quadern hi ha un possible model per cada reunió).
També es confia el treball d’un tema a casa, en família, o bé una activitat addicional, a més de la que proposa cada tema del Quadern. Cal remarcar que, la setmana que hi ha reunió —formació de pares— no hi ha catequesi amb el grup d’infants. Els darrers 5 o 10 minuts de la reunió, els pares assistents es troben amb els/les catequistes dels seus fills a les sales de cada grup. I em preguntareu, quin és el nombre de pares/mares que responen a la crida. Doncs en aquesta parròquia supera el 60% dels infants inscrits a la catequesi. També és cert que, en una altra parròquia més petita, on també sóc rector, hem seguit la mateixa dinàmica i la resposta dels pares/mares no ha estat tan nombrosa —un 25%—.
Sigui com sigui, gràcies a la catequesi dels fills s’ofereix als pares l’oportunitat de posar al dia la seva fe, a través d’aquestes trobades mensuals, de la participació a les misses familiars —acompanyant els fills o bé col•laborant en l’acompanyament musical dels cants—, de la proposta de Confirmació d’adults als pares o mares que no van rebre el sagrament..., conscients que la llavor és bona i que, com el sembrador, no la reservem per a llocs o persones concretes sinó que és escampada en tot tipus de terra, i algunes sí que donaran fruit o 100, o 60, o 30 (cf. Mt 13,1-8).
Salvador Gras i Cabutí, prevere del bisbat de Girona,
