Des del passat mes de juny i fins al 31 d'Octubre podem trobar una exposició de Giuseppe Penone als jardins del Palau de Versalles. Passejar per aquests jardins i trobar les seves obres és una oportunitat de viure una experiència sensible i espiritual. Aquesta exposició contrasta, i alhora integra, uns jardins reials amb escultures contemporànies. El dissenyador dels jardins va ser André le Nôtre, jardiner de Lluís XIV, i va jugar amb les il·lusions òptiques, qüestió que crea un diàleg amb les obres de Penone situades estratègicament. Es tracta de posar en discurs compartit, dues obres creades amb gairebé quatre segles de diferència. Un contrast suggerent en uns jardins Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO dels del 1979.
Giuseppe Penone és un poeta i escultor italià "d'Art Povera" que treballa amb materials de la natura per descontextualitzar-la i transformar-la. L'escultor permet qüestionar-se el sentit de la vida des d'elements simbòlics com poden ser arbres buits presentats horitzontalment o connectant el cel amb la terra. Penone presenta “Els Límits del Jo” i fa pensar en el procés d’autoconeixement de la persona, en l’acceptació dels propis límits. Penone també planteja traspassar els límits de l’obra d’art mirant de trobar la forma amagada o la veritat oblidada, com diu ell, "Estats d'Imatge" naturals, o imatges latents emmotllades en altres materials i cercant el gest de l'empremta.
És molt interessant llegir el Penone poeta, per exemple en el seu recull de poemes del llibre "Respirar l'ombra", relaciona molt bé les seves escultures al seu sentir en paraules: " Una concepció diferent del temps és la condició per a percebre millor la realitat de l'arbre en creixement i la seva fluïdesa"... "Tres hectàrees de terra meravellosa que pertany a tots, els metres de terra sobre els que aleteja un esperit..." Se'ns presenta un escultor que traspassa la matèria per conduir-nos, mitjançant la seva sensibilitat i amor a la natura, cap a un terreny molt més profund.
A finals del 2004 vam poder gaudir d'una magnífica exposició de Penone al Caixa Fòrum de Barcelona coordinada amb el Centre Pompidou de Paris. Aquesta exposició va coincidir amb la de Rodin i va ser una oportunitat per portar-hi una bona colla d'alumnes de Batxillerat. Les obres eren immenses i una d'elles era l'evocació d'un espai silenciós i revestit de fulles de llorer. En aquest espai es representaven uns pulmons humans fets amb fulles de metall, que descontextualitzats podien evocar el vent, l’esperit i el silenci. Els joves no van sortir indiferents. No sé si aquella sensació la sabem predisposar en contextos explícitament espirituals. Aquesta experiència podria ser un camí més a tenir en compte, com a referent, per ajudar a apropar llenguatges als alumnes en les escoles.
