Quan arriba el fred, com ara, trobem més gust en recollir-nos als espais interiors. El contrast amb el fred exterior fa que puguem gaudir més d’aquests espais on ens sentim resguardats i acollits.
Aquest fet també es dóna en la vida familiar i espiritual. Quan a la feina vivim relacions tenses o se’ns demana que siguem eficaços fins a límits excessius, podem trobar en la família o en la comunitat de fe un espai més respectuós amb la nostra humanitat i llibertat.
Així i tot, la realitat humana moltes vegades és contradictòria:
Si un treballa per una empresa que declara obertament la finalitat d’obtenir el màxim benefici, és possible que arribi un moment en què es trobi amb algun dilema ètic.
Però les fractures importants es donen quan un troba la fredor que també existeix a dins dels àmbits propis de l’amor: Quan una persona se sent maltractada en la família, quan pateix abusos per part de persones vinculades a entitats religioses és molt fàcil sortir malferit. Quan els ideals familiars o religiosos, l’amor, el perdó, la solidaritat..., s’utilitzen per manipular les consciències passen a ser un perill del qual cal que ens protegim.
Hi ha persones que són com aquesta fotografia: semblen flames càlides però amaguen un fons calculador; fan molt de mal i qui els intenta posar un límit acostuma a sortir mal parat. Quan un es troba amb una persona com aquesta el dilema ètic no és tan senzill com en el cas de l’empresa. Moltes vegades es produeixen fractures interiors duradores.
En casos així cal anar més endins, cal aïllar-se i entrar a l’espai interior de la pròpia consciència. A l’interior de la persona, al centre més pregon, existeix la consciència: una finestra oberta a l’Esperit Sant. Si li demanem, Ell ens dóna escalfor, ens guareix... i també ens impulsa a prendre accions a favor del maltractat, a posar límits als abusos de tota mena i a dir la veritat encara que fer-ho ens pugui perjudicar.
De vegades deixar-se portar per l’Esperit té com a conseqüència rebre el rebuig i la incomprensió de moltes persones. Però el Foc interior no canvia, és sempre allà dins i et confirma que vas actuar com calia. L’Esperit és també una força creativa que t’ajuda a trobar possibilitats noves quan estàs encallat en dilemes sense sortida. Ell és un Esperit alliberador que et dona una plenitud que mai hauries imaginat.
Així i tot l’acció de l’Esperit Sant en les persones de vegades no s’entén bé. Des de l' inici mateix de la revelació cristiana, quan Maria rep l’anunci de l’encarnació dient “Sóc la serventa del Senyor, faci’s en mi segons la teva paraula” de vegades es dona un malentès. Moltes persones veuen en aquestes paraules una actitud alienant quan en realitat servir Déu t'allibera de les persones que et volen esclavitzar.
L’ artista surrealista del segle XX René Magritte va mostrar en les seves obres que la realitat aparent moltes vegades és contradictòria. En aquestes imatges veiem un núvol pesat i dur com una pedra o una llar falsament acollidora quan potser hi ha més llum a fora que a dintre.
Molts estem d’acord que cal una renovació interior de les entitats que parlen de valors sagrats, però per dur-la a terme cal que les persones parlin i siguin escoltades, encara que això trenqui amb normes establertes des de fa molts anys.
Les obres de Magritte ens conviden a contemplar amb més atenció el que ens envolta. Potser si ho fem descobrirem aspectes de la realitat que, com el núvol o la casa, fa moltíssim temps que convenia alleugerir o il·luminar.
Tant de bo que l’Esperit Sant ens guiï a tots cap a una autenticitat més gran.
Tags
