Els bisbes parlen del Corpus Christi, dia de la caritat

GIEC El proper diumenge 2 de juny, solemnitat del Cos i la Sang de Crist, també coneguda com a Corpus Christi, l’Església celebra el dia de la caritat, amb el lema «Allà on ens necessites. Obrim camí a l’esperança». La solemnitat del Corpus Christi ens convida a contemplar i celebrar el gran do de la presència real de Crist viu entre nosaltres en el seu cos entregat i en la seva sang vessada per a la vida del món. La celebració de l’eucaristia està molt vinculada amb la caritat fraterna, ja que en l’Eucaristia rebem la invitació de Déu i la seva força per viure l’alegria de l’amor i la trobada amb Déu ens fa més sensibles i atents a les necessitats dels nostres germans.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Corpus Christi, dia de la caritat, així com d’aprendre del Sagrat Cor de Jesús, del sagrament de la vida ordinària i de sant Joan XXIII.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que la solemnitat del Cos i la Sang de Crist és “una festa que ha esdevingut popular gràcies a les joioses processons i als motius primaverals, com les catifes de flors i les fonts d’aigua” i que “mentre festegem el Corpus, recordem que totes aquestes manifestacions són signe d’una realitat molt profunda: la vida nova que Jesús ens ha regalat”. Recorda que “el mateix Mestre interpreta el gest eucarístic precisament com a donació de vida plena” i que “Jesús ens ofereix així el seu secret: ell pot entregar-se totalment als altres, pot fer-se menjar per als altres, no per una valentia individual i autosuficient, sinó perquè se sap engendrat per la força de l’amor del Pare”. Considera que “en cada Eucaristia hauríem de recordar les paraules de sant Pau: «El pa és un de sol, i per això, nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d’aquest únic pa» (1Co 10,17)”. Afirma que “l’Eucaristia és sagrament d’allò que ja som pel baptisme: poble convocat en la comunió trinitària” i que “és alhora aliment i medicina que restitueix i enforteix la comunió entre nosaltres, a voltes ferida o afeblida per les diferències o les rivalitats”. Demana que “no tinguem por de la multiplicitat i la pluralitat de dons i de serveis, de maneres de pensar i d’esquemes culturals” i que ho gaudim tot “com un regal preciós de l’Esperit que no es deixa guanyar en creativitat; sabent, però, que tot ha d’anar encaminat a testimoniar la unitat que ens ve donada únicament i exclusivament per la donació de vida del Crist”. Finalment, demana també que quan sortim “a les processons, mostrem, doncs, amb alegria la nostra identitat cristiana, això és, el desig de comunió entre nosaltres i de comunió amb tothom, especialment amb els més necessitats”.

El cardenal Joan Josep Omella diu que en la solemnitat del Corpus Christi, “celebrem que Crist, a l’Eucaristia, ens ofereix el seu cos i la seva sang”. Amb motiu d’aquesta festa, vol compartir amb nosaltres una anècdota que va llegir fa un temps. Explica que “un catequista va preguntar a un grup de joves quina creien que era la part més important de la missa” i que “un dels joves va respondre que el moment més significatiu era quan el sacerdot de la seva parròquia, al final de l’Eucaristia, deia: «Podeu anar en pau, la missa ha acabat.»”. Expressa que “en un principi, ens pot semblar que aquest jove estava fent broma”, però que “la resposta amaga una gran veritat”, ja que “a l’Eucaristia, Déu ens alimenta amb el pa del seu cos i la seva Paraula perquè, plens de pau i d’alegria, anunciem, amb el testimoni de la nostra vida, l’Evangeli als nostres germans”. Afirma que “a l’Eucaristia, Jesús ens mostra que vol tenir una relació personal amb cadascun de nosaltres” i que “Ell és el pa viu que dona sentit a la nostra existència, que sacia els nostres anhels més profunds”. Considera que “l’Eucaristia, certament, no acaba amb el ritu de comiat”, ja que “Jesús ens demana que, en sortir de l’església, portem al món la Bona Nova i siguem Bona Notícia per als altres”. Vol recordar-nos que diumenge és també “el dia que Càritas realitza la col·lecta anual de Corpus” i que la nostra generosa aportació “continuarà donant esperança als nostres germans més vulnerables”. Finalment, diu que “l’Eucaristia és un encontre amb Déu i és un encontre amb els germans” i prega que “demanem a Déu que ens ensenyi a viure eucarísticament, a portar als nostres germans la vida i la Paraula de Crist, a més de l’ajuda material”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que la festa del Corpus Christi “va néixer a l’època medieval, l’any 1262, per ressaltar la centralitat de la presència de Crist en l’Eucaristia i per a la seva veneració pública enfront d’alguns corrents que negaven aquesta veritat”. Expressa que “la processó del Corpus és l’antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors que han pres els elements culturals i simbòlics que l’acompanyaven aquesta processó” i que “ha estat la manera d’expressar l’alegria i l’agraïment per aquesta presència del Senyor enmig nostre”. Afirma que “aquesta festa ens ajuda a reflexionar i celebrar la presència de Déu entre nosaltres que ha volgut quedar-se de forma sacramental en el pa i el vi, el seu cos i la seva sang, com a expressió del seu amor i donació, per la salvació de la humanitat” i que “Corpus Christi ens situa en el context de l’Últim Sopar, inici de la seva total donació a la Creu”, “un context de tensió i de dolor, però també de manifestació d’amor i d’amistat”. Manifesta que “aquesta celebració ens porta també a compartir el que hem rebut amb els nostres germans més necessitats”, que “el lema d’enguany de Càritas, «Allà on ens necessites. Obrim camí a l’esperança» ens ha de recordar que som presència de Jesús pels nostres germans” i que “no es pot ser cristià i passar de llarg de les necessitats dels altres”. Finalment, agraeix com a bisbe diocesà “tot aquest treball que s’està realitzant per mostrar que l’amor fratern no és cosa d’un dia només, sinó que és al llarg de tot l’any que els cristians hem de testimoniar l’amor de Déu amb obres i fets”, agraeix també “tot el suport econòmic que moltes persones, creients o no creients, i institucions, fan amb les seves aportacions” i agraeix “l’esforç que es fa des de les parròquies, comunitats, Càritas i altres institucions per dignificar aquesta festa com a expressió de la nostra fe que ens ha de dur a donar-nos als altres”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la festa de Corpus ens duu a contemplar el misteri de l’Eucaristia, memorial del misteri pasqual de nostre Se­nyor Jesucrist” i que “la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist té una característica específica: parar esment especial en la presència real de Crist en el sagrament de l’Eucaristia, sota les espècies del pa i del vi”. Considera que “és un moment de gràcia per a refermar la nostra fe en la presència real, no pas simbòlica sinó sacramental, de Jesucrist”, ja que “en l’Eu­caristia es fa realment present: tot el seu cos, tota la seva sang, la seva ànima, la seva divinitat” i “l’Eucaristia és, doncs, mis­teri de caritat”. Recorda que “és propi de la festa de Corpus que es faci professió pública de la nostra fe en la presència real de Crist en l’Eucaris­tia” i que “la ciutat de Vic fou de les primeres a celebrar-la en les nostres terres”. Reconeix que “els temps han canviat i, després d’uns anys d’incertesa, s’ha anat recupe­rant la processó en algunes poblacions, amb la humilitat i la pobresa que no desdiuen pas del misteri que celebrem”. Afirma que “la festa de Corpus va unida al Dia de la Caritat” i que “la relació entre l’Eucaristia i l’amor efectiu envers els germans és in­dissoluble”. Manifesta que “Càritas són les nostres mans en l’aten­ció a tots aquells que necessiten acolliment, escolta, ajut i impuls per a tirar endavant, a fi de no caure en l’exclusió social i viure amb dignitat ells i les seves famílies” i que “és gran la tasca realitzada pels voluntaris de Càritas arreu del bisbat, en els nostres pobles i ciutats”. Finalment, expressa que “el nostre suport amb les aportacions, donatius i llegats farà possible la continu­ïtat d’aquesta obra caritativa capaç d’obrir camins d’espe­rança per a tantes persones”.

El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “en la solemnitat del Santíssim Cos i Sang de Crist, el Corpus Christi, celebrem el «Dia de Caritat», la campanya de Càritas, sota el lema: «Allà on ens necessites. Obrim camí a l’esperança»”. Recorda que “el papa Francesc, en una salutació que va adreçar al comitè executiu de Càritas Internacional, l’any 2013, va dir que «Càritas és la carícia de l’Església al seu poble»” i que “en el seu discurs a una delegació de Càritas Espanyola, el 5 de setembre de 2022, va afirmar que Càritas és «el canal de l’acció de la comunitat eclesial»”. Considera que “quan arriba la festa del Corpus Christi va bé preguntar-nos si som prou generosos fent una ajuda econòmica freqüent per tal que l’acció de Càritas arribi a tota mena de persones que viuen una situació de pobresa, d’exclusió, moltes d’elles ben a prop nostre”. Expressa que “«Allà on ens necessites», Càritas hi és present i és capaç de mobilitzar l’amor als més desvalguts i vulnerables, infonent-los esperança, motivant-los per continuar caminant endavant, obrint camins” i que “obrim camins sembrant gestos de solidaritat, obrim camins donant suport als projectes solidaris de Càritas, obrim camins ben compromesos amb generositat, nodrits de Crist Pa de Vida”. Finalment, reproduint unes paraules del papa Francesc diu que “Jesucrist, el Senyor, «ens proposa ser ferment d’un regne de justícia, d’amor, de pau. Ens demana que siguem nosaltres qui donem de menjar al seu poble aquell pa partit que és Ell mateix, ensenyant-nos que qui vulgui ser veritablement gran ha de fer-se servidor de tots»”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, ens proposa per a la nostra reflexió la relació entre l’Eucaristia i l’Església. Diu que “motiven aquesta reflexió dos esdeveniments importants”: el Sínode, “que es planteja com ser una Església més sinodal per a la missió”, i “la proximitat de l’Assemblea diocesana, que celebrarem el 8 de juny a Cervera, on després d’un any de reflexió compartida aprovarem un pla d’evangelització per a la nostra Diòcesi, que té com a objectiu principal renovar les nostres comunitats, perquè siguin vives, obertes i missioneres”. Explica que “en aquest context, hem de considerar que és l’Eucaristia la que ens fa ser Església, la que converteixi un grup de persones de diferent classe i condició social en el cos de Crist”. Considera que “podríem dir que el cos eucarístic de Crist és el que fa que nosaltres siguem “Corpus Christi”, el cos de Crist”, que “la comunió amb el cos i la sang del Senyor estableix una comunió íntima de cadascun de nosaltres amb el Déu Trinitari” i que, “per això mateix, edifica la comunió entre nosaltres”. Afirma que “l’Eucaristia construeix constantment l’Església” i que “si volem renovar les nostres parròquies, les haurem d’arrelar en l’Eucaristia, que ens reuneix al voltant de la Taula que el mateix Senyor prepara per a tots”. Manifesta que “la realitat més profunda d’una parròquia és ser comunitat eucarística” i que “per això, la celebració de diumenge és vital per a l’existència d’una comunitat”. Finalment, diu que “la comunió amb el cos eucarístic ens convida, a més, a viure la comunió entre nosaltres”, que “la comunió, que s’alimenta de l’Eucaristia, ens impulsa a què cadascú de nosaltres prengui part activa en la vida i en la missió de l’Església, encoratjant la corresponsabilitat de tots els batejats” i que “per això l’Eucaristia és veritablement la font de la sinodalitat”.

El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “Déu és amor, és amor fet fins a l’extrem”, que “el seu manament és es­timar-lo a Ell i es­timar el nostre proïsme” i que “aquest és el sentit fonamental de l’Eucaristia, un lliurament fet per un amor fins a l’extrem de donar el seu cos i la seva sang”. Expressa que “la presència real de Jesús en l’Eucaristia, que és la festivitat que celebrem aquest diumenge, no és tan sols una presència per a ser contempla­da i venerada, sinó que la seva presència és transformadora: ha de transformar els nostres cors”. Afirma que “Ell es fa present enmig nostre quan ens reunim en el seu nom, quan escoltem la seva Paraula i, de ma­nera molt espe­cial, ben real i ci­mal, com ens diu el Concili Vaticà II, es fa present per l’Eucaristia”. Considera que “par­ticipar d’aquesta seva taula no ens pot deixar indiferents, i ens ha de moure a la caritat”, que “a vegades podem tenir la temptació de pensar que d’altres ja preguen per nosaltres, que d’altres ja eduquen i evangelitzen per nosaltres o que d’altres ja prac­tiquen la caritat per nosaltres, en nom nostre” i que “és cert que l’Església som tots, i d’aquí ve la riquesa de la seva diversitat”, però que “això no ens dispensa de la pràctica personal de la caritat”. Manifesta que “aquest memorial, aquest vertader regal que ens ha deixat Crist per celebrar-lo i honorar-lo fins al seu retorn definitiu, és per viure’l en tota la seva intensitat” i que “viure en Crist i per Crist, ser dels convi­dats a la seva taula, ens ofereix la possibilitat de ser missatgers del seu amor, d’aquest amor fet carn, fet oblació total a la creu”. Finalment, demana que “visquem el misteri eucarístic en plenitud, perquè transformi els nostres cors i ens converteixi en ver­taders seguidors del Crist”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que el mes de juny és “el mes en què tradicionalment ens encomanem a la misericòrdia amorosa de Jesucrist, en la seva imatge del Sagrat Cor de Jesús, font de la nostra total confiança”. Considera que “la jaculatòria “Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!” ha d’omplir de sentit la nostra intercessió, i ha d’estar més present durant tots aquests dies, amb amor, i com unida a la nostra respiració, perquè volem aprendre a viure en la confiança que dona sentit a tota la nostra vida”. Recorda que “l’encíclica del papa Pius XII, “Haurietis aquas” (1956), sobre el culte al Sagrat Cor de Jesús, va marcar un gran influx teològic i espiritual respecte a aquesta devoció major de tota l’Església”, que “del Cor de Jesús, símbol particularment expressiu de l’amor diví, brollen dons abundants per a la vida del món” i que “aquests són els dons que recordava el papa Pius XII en la seva encíclica: la mateixa vida del Crist, l’Esperit Sant, l’Eucaristia i el ministeri sacerdotal, l’Església, la seva Mare Maria, i la seva oració incessant per nosaltres”. Afirma que “a prop del Cor de Crist, el cor de l’home aprèn a conèixer el sentit veritable i únic de la seva vida i del seu destí, a comprendre el valor d’una vida autènticament cristiana, a evitar certes perversions del cor humà i a unir l’amor filial envers Déu amb l’amor al pròxim”. Manifesta que la devoció al Sagrat Cor de Jesús “també és “reparació” de les ofenses que en el món se li fan” i que “ha de desembocar en una “consagració” a Ell, oferint-li tot el que som i el que podem”. Finalment, recorda que “com ensenyava fa un any el papa Francesc, “qui es deixa atreure per l’amor de Crist, convertint-se en el seu deixeble, també sent el desig de portar a tots la misericòrdia i la compassió que brollen del seu Cor.””.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “el pas de Déu, el Verb de Déu, Jesucrist, pel nostre món, no ha deixat el món igual o indiferent”, sinó que “ha introduït un factor, una força, un principi, que el transforma de dalt a baix”, que “ha introduït el món nou, el món de l’Esperit”. Expressa que això “ho veuen, sobretot, els qui, en aquest pas de Jesucrist per la nostra història, s’han convertit a Ell i han assumit el seu Esperit” i que “ells mateixos han començat a creure, esperar i estimar com Ell i aquest canvi ha afectat profundament la seva mirada sobre la vida i el món”. Considera que “llavors, qualsevol pot dir que la vida és la mateixa que abans”, però que “en realitat tot canvia: la mirada descobreix noves realitats, tan “reals” o més que els fets que la mera observació, la ciència, el periodista o el sociòleg i tothom, aconsegueixen veure”. Afirma que “la mirada, que anomenem de l’Esperit, descobreix en tot moment el sentit profund de les coses, els esdeveniments o les persones, de la pròpia vida i de la vida dels altres” i que “així, entenem que la vida ordinària esdevé realment “sagrament” per als qui tenen aquesta mirada nova”. Manifesta que “la vida quotidiana pot arribar a ser apassionant, quan copsem amb la mirada de l’Esperit el gran misteri que amaga” i que “en copsar-hi “els senyals de Déu”, fins allò més insignificant pot ser (ha de ser) ocasió d’exercitar el diàleg amb Ell, les seves crides i les nostres respostes, que dona sentit a la vida”. Finalment, diu que “val la pena esbrinar com això és possible amb exemples concrets de la nostra jornada més habitual” i que “potser recuperarem la passió per viure en el profund de la nostra existència, és a dir, en la veritat”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “és molt recomanable buscar personatges que, per les seves qualitats personals, ens mouen a imitar el seu comportament positiu”. Fa referència a la trajectòria del papa Joan XXIII perquè “aquest proper dilluns es compleixen 61 anys de la seva mort”. Expressa que amb profunda fe en Crist sant Joan XXIII “irradiava bondat i mostrava una intensa bonhomia en les seves relacions amb les autoritats del món sencer i amb els seus col·laboradors propers”, que “va ser un fervent buscador de la pau intervenint en alguns esdeveniments mundials amb resultats encoratjadors” i que “va escriure un famós document, l’encíclica Pacem in terris, molt apreciada i ben valorada per tothom, que reflecteix el tarannà espiritual, la transparència i senzillesa de la seva ànima i la seva preocupació per tots els patiments humans, el seu amor a la pau i el seu afany per la unitat del món”. Recorda que “catòlics i gent d’altres confessions i cosmovisions es van sentir atrets per la seva imatge bonhomiosa i van quedar admirats per la seva profunda confiança en el Senyor”. Anota “algunes dades de la seva biografia” i recorda que “va ser beatificat l’any 2000 pel papa Sant Joan Pau II i canonitzat el 2014 pel papa Francesc”, així com que “la gran iniciativa d’aquest sant papa fou convocar el Concili Vaticà II (1962) que va continuar el seu successor Sant Pau VI, que el va culminar el 1965”. Finalment, assenyala que el seu desig és “proposar-lo a imitació de tots, pastors i fidels, per recuperar la seva bondat, la seva confiança en Déu, el seu respecte i estima sense cap distinció, el seu optimisme, el seu afany renovador per fer més creïble l’Església en el món contemporani”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: Barcelona, Girona, Lleida, Sant Feliu deLlobregat, Solsona, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Urgell, Vic.