El bisbat de Vic ha comunicat aquest divendres que s’ha tancat el procediment canònic contra 19 membres de l’extinta associació “Seminari del Poble de Déu” i els declara a tots culpables del delicte de pseudomisticisme, així com també a alguns d’ells dels delictes d’abús del càrrec i d’omissió de vigilància.
El “Seminari del Poble de Déu” és una associació privada de fidels que es va fundar el 1997 a Barcelona i que el mateix arquebisbat va dissoldre el 2017 després que diversos membres fossin investigats des de la Santa Seu per la Congregació per a la Doctrina de la Fe. El mateix dicasteri va decidir que el bisbat de Vic constituís un tribunal per investigar les denúncies rebudes contra 17 capellans i diaques i dos laics de l’associació per diversos delictes, inclòs el de pseudomisticisme per doctrines i praxis contràries a la fe catòlica. L’associació va ser fundada a Barcelona per un laic, Francesc Casanovas i Martí, que va morir el 2002, i estava present a diversos bisbats.
Ara el tribunal del bisbat de Vic ha emès una sentència de primera instància donant per provades les acusacions. A tots investigats se’ls han imposat diferents penes "en funció del grau de participació en els fets i de l’acceptació, reconeixement i retractació de les conductes imputades". El bisbat no detalla les penes i delictes canònics de cada afectat, però inclouen la “suspensió de l’exercici del ministeri sacerdotal; prohibició d’exercir públicament el ministeri sagrat; prohibició d’exercir qualsevol responsabilitat en associacions o entitats de l’Església o tutelades per ella; prohibició de transmetre qualsevol informació, coneixement o opinió sobre la història o el pensament de Francesc Casanovas, de Lourdes Campi o del Seminari del Poble de Déu; prohibició de participar en qualsevol activitat de la fundació civil «Mentalitat Nova», entre d’altres”.
Set dels acusats han presentat recurs d'apel·lació que estudiarà el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe. Per a la resta dels acusats la sentència és ferma i la seva aplicació dependrà de la diòcesi d’on procedeixin.
El 2019 la Conferència Episcopal Tarraconense ja va informar d’aquest judici, que va tirar endavant malgrat que l’entitat ja estava dissolta, per investigar les posicions teològiques i conductes personals d’alguns dels seus membres. Des de l’inici d’aquest procés es va suspendre de manera preventiva de l’exercici públic del ministeri dels clergues investigats, però no l’exercici privat. Ara les penes s’apliquen individualment a cada cas segons el qual es considera provat en la sentència. La mesura afecta clergues de les diòcesis de Barcelona, Tarragona, Lleida, Urgell i Vic que havien format part de l’associació.
Les mesures cautelars es van prendre després d’una primera investigació i de consultar la Congregació per a la Doctrina de la Fe, els bisbes catalans afectats i també els de Bilbao i Valledupar (Colòmbia), on l’associació era present. El comunicat del 2019 explicava que “les raons definitives per a la supressió de l’associació Seminari del Poble de Déu foren estrictament d’ordre teològic” i que “l’associació no gaudia de la necessària confiança de l’Església per a dur a terme l’ensenyament de la doctrina catòlica, que era un dels objectius principals de l’associació segons els seus estatuts”. La tasca que va encarregar llavors la Santa Seu al tribunal de Vic va ser per continuar la investigació i “esbrinar si algun membre de l’associació hagués incorregut personalment en algun delicte canònic”, que ara s’ha resolt.
Una associació privada de fidels és una entitat jurídica que es constitueix a petició d’un grup de fidels i que pot estar formada per laics i clergues. Els seus estatuts han d’estar aprovats per un bisbat, però la vida ordinària i la gestió de l’entitat no depèn de la diòcesi. També pot estendre la seva activitat a altres bisbats si té el permís del bisbe. Com ha passat amb el Seminari del Poble de Déu, el bisbe de la diòcesi on s’ha constituït pot considerar que la seva activitat no s’ajusta als principis o pràctiques catòliques i dissoldre-la. En aquest cas, a més, es va considerar que hi havia suficients indicis per obrir una investigació canònica per les responsabilitats individuals d’alguns dels seus membres.
Aquest és el text del comunicat de premsa del bisbat de Vic
COMUNICAT DE PREMSA
Ha conclòs el judici canònic celebrat en relació a les denúncies rebudes, contra 17 preveres i diaques i 2 laiques que pertanyien a l'extinta associació privada de fidels «Seminari del Poble de Déu». Aquesta associació, fundada pel Sr. Francesc Casanovas i Martí, es va erigir a Barcelona l'any 1977 i va ser extingida canònicament el 15 d'abril del 2017 pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona.
El Tribunal ad casum constituït a la Diòcesi de Vic per indicació del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, compost per tres jutges, ha emès la seva sentència de primera instància, declarant a tots els acusats culpables del delicte de pseudomisticisme, així com també a alguns d’ells dels delictes d’abús del càrrec i d’omissió de vigilància.
A tots ells se’ls ha imposat diferents penes en funció del grau de participació en aquests fets així com de l’acceptació, reconeixement i retractació de les conductes imputades. Les penes imposades han estat: entredit personal; suspensió de l’exercici del ministeri sacerdotal; prohibició d’exercir públicament el ministeri sagrat; prohibició d’exercir qualsevol responsabilitat en associacions o entitats de l’Església o tutelades per ella; prohibició de transmetre qualsevol informació, coneixement o opinió sobre la història o el pensament de Francesc Casanovas, de Lourdes Campi o del Seminari del Poble de Déu; prohibició de participar en qualsevol activitat de la fundació civil «Mentalitat Nova», entre d’altres.
Set dels acusats han presentat recurs d'apel·lació, que se substanciarà davant el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe. Per a la resta dels acusats, que no han presentat recurs, aquesta sentència ha esdevingut definitiva i executiva. Assegurar l’efectiu compliment d’aquestes penes està encarregat pel dret canònic a cadascun dels bisbes dels condemnats, sigui per incardinació en el cas dels clergues o per domicili en el cas dels laics.
Vic, a 29 de novembre del 2024
