Al quilòmetre tres de la carretera que va de Sabadell a Matadepera hi ha un monòlit per recordar mossèn Gaietà Clausellas. En aquesta cuneta va ser assassinat el 14 d’agost de 1936. Un dels qui recorda aquest fet perquè van sentir els trets va ser un noi que es deia Josep Cardús. Més tard seria mossèn Cardús, un dels capellans més progressistes del Vallès que va morir fa quatre anys. Mossèn Clausellas, en canvi, va tenir una estreta relació amb un dels capellans més significats de l’integrisme a Catalunya, Fèlix Sardà i Salvany. I quan Salvany va morir, Clausellas el va substituir com a capellà de les Germanetes dels Ancians Desemparats, un asil situat davant de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell. Però una de les primeres biografies de mossèn Clausellas, l’escriu el 1952 Jesús Farrés, pare del qui seria el primer alcalde d’esquerres de Sabadell després de la dictadura. Farrés explica que l’assassinat d’un capellà que es dedicava a atendre els més necessitats va ser un xoc per tota la ciutat. L’alcalde que el 1936 va intentar aturar l’assassinat del mossèn de Sabadell també era del PSUC.
Tot aquest entramat mostra la complexitat que envolta la beatificació dels màrtirs de la Guerra Civil. Però en el cas de Clausellas el més rellevant és que el pas del temps no ha esborrat el seu record a Sabadell. Ara serà beatificat el proper dissabte 23 de novembre a la Sagrada Família de Barcelona, juntament amb el laic Antoni Tort.
Tot això es va posar de manifest en la presentació del llibre Vida i miracles de Mn. Gaietà Clausellas que es va fer aquest dijous a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell. Amb la sala d’actes ben plena.
“el carisma de mossèn Gaietà té plena actualitat, no és un fòssil d’un altre temps”
Mossèn Blai Blanqué, un dels editors de l’obra, va defensar que “el carisma de mossèn Gaietà té plena actualitat, no és un fòssil d’un altre temps”. Per la seva dedicació als ancians i als més desvalguts “ens parla del que està passant avui”. Per això, va explicar que “qui podrà entendre el seu carisma són creients i no creients que acompanyen els pobres, que acullen els desemparats... aquests són els qui haurien de tenir el seient preferent a la Sagrada Família”.
“No és diferent estimar Déu que estimar la justícia”, va concloure Blanquer, que va rebre un contundent aplaudiment.
La part central de l’acte va ser la conferència del canonge Robert Baró, doctor en història i fill de Sabadell. Per això coneix que la figura de mossèn Clausellas “no és estranya a ningú de Sabadell”. Tothom ha passat per davant del monòlit que recorda el seu assassinat i tothom sap que les restes descansen a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell. El relleu de la làpida està desgastat per les mans de la gent que les darreres dècades han anat a venerar-lo abans que fos oficialment beat.
Baró va oferir un context històric paral·lel a la vida de mossèn Clausellas, des del seu naixement el 1863 fins al seu assassinat a l'inici de la Guerra Civil. El recorregut històric és un relat de tensions “d’una societat trencada per la divisió entre classes socials i ideologies i dins de les mateixes classes socials”. En aquest terreny convuls floreix també un catalanisme “que vol rejuntar la societat catalana al voltant de la Mare de Déu i de la pàtria”. Al mateix temps, és quan neix la Doctrina Social de l’Església “que es manifesta contrària al trencament social i als excessos del capitalisme”.
En aquest context, mossèn Gaietà, no és un home d’estudis ni d’ideologies. Però veu com el 1909 cremen la parròquia de Sant Fèlix on va ser batejat, mentre ningú posa remei a les desigualtats socials, en una ciutat que no para de créixer i amb un creixement industrial espectacular.
“Tots els que som fills de Sabadell tenim present per la senzillesa de mossèn Gaietà"
Després de la dedicació a diverses parròquies, mossèn Gaietà es bolca els darrers vint anys a l’atenció dels ancians de les Germanetes dels Ancians Desemparats de Sabadell i en ajudar a persones necessitades de tota la ciutat. Era una època sense subsidis ni pensions pels jubilats sense recursos, que havien de fiar-se de la beneficència. “Tots els que som fills de Sabadell tenim present per la senzillesa de mossèn Gaietà, com un home de bé i un home de pau”, va concloure Baró. Un perfil molt marcat també pel seu carisma de Terciari Franciscà.
L’acte es va tancar amb unes paraules de bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, acompanyat de l’actual rector de Sant Fèlix, Xavier Farrés, que ha mobilitzat centenars de persones per assistir a la beatificació. Cristau va remarcar que “si mossèn Gaietà va donar aquest testimoni d’humilitat i senzillesa i d’atenció als pobres, és perquè tenia l’anhel d’acostar-se a l’infinit”. A l’acte també hi van assistir dues nebodes de mossèn Gaietà.
la beatificació va quedar aturada perquè es van incloure en el mateix procés que el del bisbe Irurita
La presentació del llibre ha format part dels diversos actes que ha organitzat el bisbat de Terrassa coincidint amb la beatificació. El 28 de novembre el bisbe Salvador Cristau presidirà la Missa d’Acció de Gràcies a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell.
La beatificació de mossèn Clausellas es farà conjuntament amb el laic Antoni Tort. Les seves causes es van obrir el 1959, però la beatificació va quedar aturada perquè es van incloure en el mateix procés que el del bisbe Manuel Irurita. Els dubtes sobre si realment Irurita va ser assassinat durant la Guerra Civil i la instrumentació ideològica que n’han fet alguns sectors eclesials, han deixat la seva beatificació en un punt mort. En canvi, està provat que Antoni Tort va ser detingut i assassinat quan es va descobrir que havia acollit el bisbe i un grup de religioses a casa seva.
Finalment, fa tres anys el bisbat de Terrassa va promoure separar les dues causes perquè poguessin tirar endavant. L’abril d’aquest any el papa Francesc va aprovar la causa de Causellas i Tort i els va declarar els màrtirs. La beatificació del 23 de novembre a la Sagrada Família estarà presidida pel cardenal Marcello Semeraro, prefecte del Dicasteri de les Causes dels Sants, i concelebrada pel cardenal Joan Josep Omella i el bisbe de Terrassa.
