ACN De mica en mica l'església de Sant Julià d'Úixols, situada en un dels punts més alts de Castellterçol, s'està recuperant del pas del temps. Una associació d'enamorats d'aquest indret s'ha proposat recobrar l'esplendor de l'església i conservar-la. "Arribar-hi dona sensació de pau i és un dels llocs més estimats per tothom", explica Emilio Canals, president de l'associació que lluita per recuperar l'església. Canals destaca que fins no fa gaire la seva estructura estava compromesa. La inversió ja ronda els 200.000 euros.
Una de les primeres actuacions que es van fer va ser, precisament, arranjar la coberta. Un dels arquitectes principals de l'obra, Josep Pratdesaba, explica que aquesta actuació era essencial per evitar que l'aigua s'escolés per la teulada i acabés malmetent la coberta i el seu interior. De fet, però, hi havia parts que ja estaven bastant compromeses i amb la intervenció es va poder arreglar.
Ara mateix l'associació, els arqueòlegs i els arquitectes es troben en la segona fase dels treballs, centrats en l'interior. La singularitat d'aquesta església, relata l'arqueòleg Pau Albert, és "la successió d'etapes que ha tingut". Es tracta d'una església romànica que s'ha anat restaurant. "Això passa en moltes esglésies, però que es pugui veure a simple vista és el que la fa especial", relata. "Podràs anar caminant per aquí sobre i veure bona part de la història d'aquest jaciment", afegeix.
Aquest estiu les restauradores també han enllestit el revestiment de la volta de la part central de l'església. "Han fet injeccions de pasta de calç i han reomplert tot l'espai que hi havia quedat. Després van tornar a enganxar el revestiment en el suport", explica Pratdesaba. Un cop restaurada la part més alta de l'església, ara encara queda la part baixa de les parets. Emilio Canals explica que s'està fent una restauració arqueològica, és a dir, "restaurar allò que tenim, però no inventar-nos ni suposar res". D'aquesta manera, la gent que visiti l'església la podrà entendre a través d'aquesta visió, "a quina etapa pertany cada part".
La fase que requerirà més volum d'obra, "i segurament la que té més interès des d'un punt de vista arqueològic", és el campanar, l'element més important del conjunt. "És on hi ha més història al darrere", assenyala Josep Pratdesaba. Una de les sospites que s'hauran de confirmar amb la intervenció és l'existència de restes preromàniques a la base del campanar, "segurament hi ha un atri". Això situaria el jaciment en una cronologia prèvia, al segle VIII o anterior.
Relació especial amb Sant Julià
La implicació de la gent de Castellterçol amb Sant Julià d'Úixols no és fàcil d'explicar. "No sabem ben bé per què, però aquest lloc és una muntanya que s'hi puja, que s'hi passa. Potser no fan quilòmetres per venir-la a veure, però sí que la gent de la zona se la sent molt seva", explica Pau Albert. "En el seu cas, poder intervenir-hi i donar una explicació i un context històric a tot aquest patrimoni, per a mi és molt interessant", afegeix l'arqueòleg.
Pratdesaba explica que venir a Sant Julià té molta tirada pels castellterçolencs. "Els que ja tenim una edat recordem els aplecs que s'hi feien abans un cop l'any, i no sé per què, però ara encara un matí hi poden passar fàcilment una vintena de persones", explica. "És un lloc que té molta ascendència sobre la gent que viu en aquest territori. Per les vistes o pels costums que té la gent d'anar a caminar. És agradable pujar fins aquí", relata.
Emilio Canals destaca que Sant Julià és un lloc "emblemàtic i molt estimat per tothom de Castellterçol". Els més grans hi tenen records, i els joves d'avui també hi van fent excursions amb bicicleta, moto o caminant, detalla. "Seria una llàstima que d'aquí uns anys caigués a terra", explica Canals, tot recordant una conversa que va tenir fa anys amb Ferran Miró, un altre castellterçolenc enamorat de l'església. És per això que van decidir tirar endavant l'associació amb la idea d'implicar el màxim de gent possible per recuperar Sant Julià i que acabés sent una realitat.
Omplir l'espai d'activitats
Les obres de rehabilitació es van començar gràcies a l'aportació voluntària de molts veïns. Canals i la resta de membres de l'associació anaven recollint diners per anar pagant els treballs. "La coberta es va pagar gairebé tota així", recorda. Un canvi important en aquesta qüestió va arribar quan es va declarar l'església Bé d'Interès Local, una catalogació que els va obrir portes per accedir a subvencions del Departament de Cultura que han permès accelerar una mica més els treballs. De moment s'hi ha invertit uns 200.000 euros i la previsió és que les actuacions rondin els 300.000.
Quan la rehabilitació estigui més avançada i sobretot l'interior sigui accessible, l'associació vol programar-hi activitats que hi siguin pròpies i que van des de concerts o conferències fins a aplecs. De fet, Canals explica que ja han tingut algunes peticions per poder-hi celebrar esdeveniments.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.