El diàleg del dijous 9 de novembre, per què viure sol quan pots viure en comunitat?, comptarà amb la presència de Jordi Sànchez Torrents i Joan Canimas Brugué, moderats per Mar Rosàs i Tosas.
En els darrers anys s’han popularitzat un ampli ventall de formes de vida alternatives que tenen en comú la vida en comunitat. En el nostre context, destaquen especialment les cooperatives d’habitatge, on els espais comuns tenen un paper central. Aquestes iniciatives solen ser alternatives en el pla econòmic, però també en el relacional. Sovint es presenten com a formes de superar les conseqüències nefastes de l’individualisme propi del capitalisme tardà. Atrauen persones molt joves, però també adults que volen canviar la seva manera de viure, o persones grans que volen encarar la vellesa d’una manera diferent.
El cert és, però, que la vida en comunitat té una llarga i diversa història. I que no sempre és el resultat d’un desig: sovint, persones amb discapacitat i persones de la tercera edat es troben que no tenen cap altra alternativa que anar a viure a un centre sociosanitari. En aquest Diàleg reflexionarem sobre el sentit, les dificultats i els beneficis de viure en comunitat. Tindrem en compte que, en la intensa relació entre l’interior i l’exterior, comunitat no només fa referència als altres, sinó també al lloc que ens acull, a l’espai construït per habitar-hi.
Jordi Sànchez Torrents és professor d’Història del Pensament Contemporani i d’Antropologia a Blanquerna (Universitat Ramon Lllull). Doctor en Ciències de la Comunicació, llicenciat en Periodisme i Antropologia, diplomat en Ciències religioses. El seu àmbit de recerca inclou la tecnologia, la ciutat i la religió.
Joan Canimas Brugué, doctor en filosofia, és expert en ètica aplicada, professor de la Universitat de Girona i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. Membre del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, del Comitè d’Ètica i la Bioseguretat de la Recerca de la Universitat de Girona, entre altres.
