Primera de les conferències del cicle “Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses”.
La conferència parteix de la recent tesi doctoral de Marta Simó, titulada La Memòria de l’Holocaust, a l’Estat Espanyol. Des d’una perspectiva històrica i una perspectiva sociològica (2018). A través dels seus protagonistes –víctimes (la població jueva), botxins/col·laboradors (el govern franquista) i testimonis passius (la División Azul al front de l’Est)– es farà un recorregut per presentar quines foren les relacions que es varen establir entre ells, quines foren les conseqüències d’aquests encontres i com aquestes afecten avui quan es confronta aquesta memòria a Catalunya.
Marta Simó Sánchez és Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en identitats jueves i Holocaust per la Universitat Jagellonska de Cracòvia a Polònia (2005) i la Universitat Estatal de Moscou a Rússia (2010). És membre del Comitè Executiu de l’EHAS (European Association for Holocaust Studies) des de 2015 i, des de 2018, membre del projecte Stories that move de la Casa Anne Frank de Berlin, membre del Grup de treball sobre descendents dels supervivents de la persecució nazi del Bundersverband information & Beralung für NS-verfolgte de Colònia i membre del grup de recerca en TLH (Teaching and Learning about the Holocaust) conjuntament amb la Universitat de Haifa (Israel).
Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses
Nou cicle de conferències a l'Institut d'Estudis Nahmànides
A finals de l'edat mitjana, degut als atacs i les persecucions, la presència de comunitats jueves a Catalunya, que datava de gairebé mil anys enrere, es va reduir moltíssim. El decret d’expulsió de 1492 va suposar la desaparició formal de la vida jueva al país. Tanmateix, la visió dels jueus i la referència al judaisme no han desaparegut mai del tot a la societat catalana. Inicialment, aquesta visió es fonamentava en aspectes religiosos i culturals. En temps més recents, la cultura jueva ha incidit igualment en la història, la societat, la política i, d'alguna manera, forma part indissociable del paisatge cultural que ens circumda. Aquest cicle de conferències vol reflexionar sobre les mirades que s'han fet i que es fan encara del judaisme a Catalunya. Així mateix, ens el plantegem com una ocasió magnífica per a reflexionar sobre la importància de la diversitat cultural en la Catalunya del segle XXI.
31 de gener: La població catalana i el seu encontre amb l’Holocaust - Marta Simó
28 de febrer: Ser jueva catalana al segle XXI - Moriah Ferrús
28 de març: Jueus i catalans, un joc de miralls - Vicenç Villatoro
25 d’abril: La fascinació per Israel en la política catalana del segle XX - Ferran Sáez Mateu
30 de maig: Antisemitisme i filonazisme a Catalunya - Xavier Antich
Ho organitzen: Institut d’Estudis Nahmànides (Patronat Call de Girona) i Càtedra Ferrater Mora (UdG)
Hi col·laboren: Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya
Lloc: Aula de l’Institut d’Estudis Nahmànides
Hora: 2/4 de 7 del vespre
Assistència: lliure i gratuïta (es recomana inscripció prèvia)
Crèdit UdG: l’assistència certificada al 80% de les sessions dona dret a mig crèdit acadèmic per a estudiants de la Facultat de Lletres de la UdG
