Agenda

Aquest dret no només protegeix la consciència individual de tota mena de violència, coacció o discriminació per motiu de creences, sinó també la possibilitat de viure i expressar lliurement les pròpies creences individual i col·lectivament, en el culte, l’ensenyament, la pràctica i l’observança. És per això que el dissabte 28 d'octubre hem organitzat, conjuntament amb altres entitats, un acte sobre la dimensió social i pública de la llibertat religiosa.

Volem analitzar aquesta dimensió social i pública de la llibertat religiosa i les seves implicacions. Entre elles hi ha el deure dels poders públics en un Estat democràtic de col·laborar amb les confessions religioses per tal de garantir el ple exercici d’aquest dret fonamental i afavorir el bé comú amb tot allò que les religions poden aportar a la societat. Volem també avaluar el marc jurídic i el grau de col·laboració actual dels poders públics amb les confessions religioses del nostre país en diferents àmbits (econòmic, jurídic, educatiu, cultural...), a partir dels acords actualment vigents, així com les dificultats i reptes existents de cara al futur.

L'acte està estructurat de la següent manera:

1a part. La dimensió social i pública de la llibertat religiosa i la col·laboració entre poders públics i confessions.

• Dra. Maria Teresa Areces, catedràtica de dret eclesiàstic a la Universitat de Lleida.

2a part. L’exercici públic de la llibertat religiosa i la col·laboració de l’Administració amb les religions.

• P. Màxim Muñoz, cmf. president de la Unió de Religiosos de Catalunya
• Sr. Mohammed Halhoul, president del Consell Cultural Islàmic de Catalunya
• Sr. Guillem Correa, secretari del Consell Evangèlic de Catalunya
• Sr. Jorge Burdman, director de diàleg interreligiós de la Comunitat Israelita de Barcelona

3a part. La resposta de l'administració.

• Sr. Enric Vendrell , Director General Afers Religiosos, Generalitat de Catalunya
• Sra. Lola López, Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona