Actualitat

(CR) El bisbat de Girona ha recollit les impressions de diverses personalitats i eclesiàstics sobre el bisbe Jaume Camprodon.

(Parròquia de Sant Miquel Arcàngel) Aquest és el tercer any que a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei s’hi fa un gran pessebre, cada vegada més atractiu. L’originalitat és que l’ambientació està situada al Parc de Collserola, i fàcilment s’hi poden identificar alguns detalls de la zona més propera a la vila.

(Francesc Romeu) Ho recordava molt bé l’arquebisbe Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell, en la celebració religiosa de comiat del Manel Andreu a la parròquia de Santa Maria del Taulat al barri del Poblenou de Barcelona aquest dimecres al migdia: “El Manel ha estat com un mestre de primària que ens ha ensenyat a tots què és això del compromís de l’Església amb el món obrer”.

(CR) El 2 de gener de 1817, un jove sacerdot que havia estat pastor obria les portes d'una antiga casa de La Valla-en-Gier, a França, per educar infants i joves, especialment els més vulnerables. D'aquell primera pedra amb els primers germans va néixer l'Institut marista, un somni que el 2 de gener de 2017 complirà 200 anys.

(Jesuïtes) Com és habitual, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia tanca l’any amb la publicació d’una reflexió. En aquesta ocasió ho fa alertant de la confrontació i la incapacitat de diàleg per afrontar els problemes, l’auge de l’extrema dreta a Europa i les conseqüències del conflictes bèl·lics per a la població civil.

(CR) Ja fa cinquanta anys que es va instituir la Jornada Mundial de la Pau. Aquesta celebració, que s'escau l'1 de gener, també arriba a Barcelona. Justícia i Pau convida a una eucaristia a la catedral de Barcelona i la Comunitat de Sant’Egidio organitza una Marxa per la Pau "per reforçar la voluntat de pau i recordar totes les terres que sofreixen per la guerra i el terrorisme".

(Jaume Angelats i Morató -Capellà de Girona i rector de Cadaqués) Amb plena sintonia amb el que ja ha consignat mossèn Miquel-Àngel Ferrés, què més puc afegir en evocar la figura per nosaltres tan entranyable del bisbe Jaume Camprodon, de qui vam rebre l’ordenació presbiteral i que, amb el seu carisma i tarannà i

(Miquel-Àngel Ferrés i Fluvià - Capellà de Girona i rector a Figueres) Ell solia acabar els seus escrits pastorals al Full Parroquial amb un “Ben vostre” i la signatura. Vam ser força els capellans gironins actuals, ja granats, que vam rebre l’ordenació de mans del bisbe Jaume Camprodon i que ens el vàrem sentir “ben nostre”, ja que la seva trajectòria com a bisbe va durar 28 anys, del 1973 al 2001.

(Càritas Diocesana de Barcelona) Era de dia i els fills més petits estaven a l’escola. La mare havia sortit un moment i l'Omar (nom fictici) i el seu fill gran s’havien quedat a casa. L'Omar treballava de comerciant, una professió que li venia de família. De cop, una bomba va caure a casa seva. D’aquell moment, el pare i el germà gran encara tenen seqüeles: no només físiques sinó també psicològiques. Però això no els impedeix tornar a somriure.

(Fundació Carulla) Arriba a les llibreries 'Ramon Llull, una petjada de set segles'. És la Nadala de la Fundació Carulla, publicada en un volum de gran format, a color, que tracta un tema de manera monogràfica i alhora recull, a les pàgines finals, la memòria anual de la Fundació.

(Míriam Díez Bosch) M’assabento de la mort del “meu bisbe” de Girona, Jaume Camprodon, tornant d’una festa d’aniversari, enèsim exemple de que la néixer i morir són no només dues cares de la mateixa moneda, sinó la moneda mateixa. El bisbe, que havia vist la llum del primer sol també un desembre, els ha aclucat el mateix mes.

(CR) Recuperem un dels darrers articles del bisbe Jaume Camprodon, mort aquest dilluns. El va escriure el 2010 a la revista del bisbat de Girona, El Senyal, coincidint amb els 25 anys de la publicació d'Arrels Cristianes de Catalunya.

(CR) Quina seria avui la família de Jesús? Josep i Maria es protegirien del fred de l'hivern en un caixer automàtic? Enric Benavent fa temps que es dedica al món dels pessebres i és professor Professor a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. Es presenta com "educador social habilitat".

(MEV) La plasticitat de dos llenguatges reflectida en una Nadala digital. El Museu Episcopal de Vic (MEV) ha publicat aquest dimarts la seva tradicional nadala que es presenta en format de vídeo de 360 graus. En la Nadala s’hi combina la bellesa de la talla gòtica de la Marededéu de Boixadors, una de les obres mestres de la col·lecció del museu, amb la dansa contemporània del col·lectiu Lema.

(CR) Hi ha esglésies que l'havien recuperat de dècades, però els darrers anys ha pres una nova volada. Una proposta cultural i religiós que dóna pas a la missa del Gall. A diverses parròquies de Barcelona, i a d'altres ciutats catalanes com Tarragona i Urgell són alguns dels llocs on es pot veure la representació del Cant de Sibil·la la nit del 24 de desembre.

(CR) En una estrevista a Signes dels Temps de TV3 l'arquebisbe de Barcelona afirma que en el moment polític actual que viu Catalunya "caminarà amb la gent". Omella explica que "el que faci el poble, per allà on vagi el poble, anirà l’Església". L'arquebisbe afegeix que vol "que tots visquem i treballem pel bé comú i per la unió d’aquesta terra i d’aquesta gent. Polítics i religiosos estem al servei de tots ells”.

(Valentí Serra –Caputxins) Fins poc després de l’aplicació de la reforma litúrgica suscitada per les disposicions del concili de Trento (que acabà l’any 1563), durant la nit de Nadal, després dels matines i abans de la missa del gall, a moltes esglésies de l’Occident cristià, des del segle IX, hi havia el “cant de la Sibil·la”; una figura femenina inspirada en antigues profetesses mitològiques que tenien la peculiar missió d’emetre oracles sobre el futur.

(Càritas Barcelona) Aquest dimecres al vespre, Montserrat Padilla Merino, secretària general de Càritas Diocesana de Barcelona, i actual administradora de l’entitat, ha rebut la Medalla al Treball President Macià que atorga la Generalitat de Catalunya, que té com a finalitat reconèixer especials merei