Vés al contingut
Autories
Imatge de l'autor
Millenari Montserrat
Foto: Marc Font. Abadia de Montserrat
Galeria d'imatges

Els actes d'inauguració del Mil·lenari han continuat aquest diumenge amb la celebració de la litúrgia solemne en una Basílica de Santa Maria que s'ha omplert de fidels i romeries per viure aquesta primera missa que marca, també, l'inici dels actes litúrgics del Mil·lenari. "Del bisbat en romeria hem vingut unes dues-centes persones", explicava content el Vicari General de Sant Feliu, Josep Maria Domingo. Ell mateix duia l'ofrena floral per a l'ofertori enmig de la plaça, amb cinc ciris, "que representen els cinc segles de la nostra catedral-parròquia de sant Llorenç".

I no només la romeria de Sant Feliu preparava un ofertori especial durant la missa conventual, sinó també els Castellers de Vilafranca que aixecaven dins la basílica un pilar de cinc davant del cambril de la Moreneta. I és que el segon dia d'inici del Mil·lenari també s'havia de lluir, de forma més modesta, més popular, però també de manera solemne.

L'Eucaristia, presidida per l'Abat de Montserrat, Manuel Gasch, i concelebrada per molts dels abats benedictins d'arreu del món presents aquests dies a Montserrat amb motiu del Capítol General, ha comptat també amb l'alternança i participació de les dues escolanies del Monestir, l'Escolania i l'Schola Cantorum.

D'una manera simbòlica també, l'Abat Gasch ha volgut continuar fent present el llegat de mil anys i de les generacions de monjos dels darrers cent deu anys, portant una insígnia pròpia de cadascun dels quatre darrers abats de Montserrat ja morts. "Porto el bàcul de l'Abat Marcet, la mitra de l'Abat Escarré, el pectoral de l'Abat Gassó i l'anell de l'Abat Cassià Just".

Gasch en la seva homilia ha posat l'èmfasi en el fet que "els monjos estem cridats també com a resultat de la nostra genealogia personal i comunitària, per la nostra proximitat amb la paraula, i en aquest monestir santuari de Montserrat, també per una relació propera amb tants pelegrins, a fer proper Jesucrist". L'Abat ha continuat afirmant que l'Evangeli llegit avui "fa escandaloses algunes situacions socials que vivim avui al món i que generen molt patiment". Malgrat les vicissituds humanes, ha reconegut Gasch, "Catalunya encara mira avui aquesta muntanya".

"Ens prenem seriosament la frase de Torras i Bages que Catalunya serà cristiana o no serà", ha afirmat Gasch, i ha matisat la frase afegint que "quantitativament potser no ho serà, però qualitativament sí, i hem de celebrar avui que encara som aquí". La missa ha finalitzat també amb el cant en grec a la Mare de Déu per part de l'exarca Manuel Nin, bisbe, monjo de Montserrat, i exarca apostòlic dels catòlics de ritus bizantí a Grècia.

Un cop finalitzada la missa solemne la pluja que ha caigut durant el matí ha fet moure les actuacions de cultura popular, que estaven previstes a les tres places exteriors de l'abadia, fins a l'interior de les arcades d'accés a la basílica, situades a la façana abans de l'atri.

La primera d'elles ha estat l'actuació dels Castellers de Vilafranca amb una actuació que, malgrat veure's alterada per l'alçada de l'espai, els ha permès aixecar un pilar de quatre. Seguidament, ha estat el torn d'una actuació per part dels gegants de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, en Treball i na Cultura, amb el Ball d'Aniversari en commemoració dels mil anys que se celebren.

Finalment ha arribat el torn de l'estrena de la nova Sardana del Mil·lenari a càrrec de Bellpuig Cobla. Aquesta ha estat composta per Josep Maria Serracant i Clermont i neix fruit de la col·laboració de SomSardana amb el Mil·lenari de Montserrat. Aquesta sardana, que porta per nom Montserrat, mil anys!' inclou referències a elements com el Virolai o la Salve montserratina, amb la voluntat d'escenificar què significa Montserrat per Catalunya. Aquesta estrena ha estat un dels moments més simbòlics del diumenge i ha precedit una ballada de sardanes que també ha inclòs sardanes com Els Degotalls (Ricard Castells, 1945) i La Moreneta (Antoni Carcellé, 1947).

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.