Tal com es va publicar ahir, us oferim la segona part dels camins espirituals per fer aquest estiu. En aquest cas, continuem amb les quatre darreres propostes per conrear l'espiritualitat i descobrir territori durant les vacances. Les tres rutes proposades permeten conèixer i explorar diferents racons del país juntament amb les seves tradicions, patrimoni i natura; i cerquen fomentar l'enriquiment humà i espiritual.
Camí de Calassanç
El Camí de Calassanç és una iniciativa organitzada per l’Escola Pia que pretén unir els diversos punts lligats a la figura del seu fundador, Josep de Calassanç. El Camí no es tracta només de traçar un itinerari biogràfic i geogràfic, sinó que pretén ser una oportunitat per entaular un diàleg amb Josep de Calassanç per entendre i viure el seu bagatge espiritual i la seva recerca del sentit.
L’itinerari uneix els indrets més significatius vinculats a la vida del fundador de l'Escola Pia, en la seva etapa aragonesa i catalana (1557-1591). El Camí es divideix en tres etapes, que corresponen, en gran manera, a moments diferents de la vida i obra de Calassanç. La primera etapa s'inicia a Peralta de la Sal, la seva vila de naixement, i arriba fins a Balaguer, on el fundador de l'Escola Pia rep la tonsura tot començant així el seu camí cap al presbiterat. Aquesta etapa passa, també, per Estadilla, on estudia el llatí; per Barbastre i Montsó, ciutats on engega el seu ministeri com a prevere; i Lleida, on fa els estudis de filosofia, dret i teologia.
La segona etapa va de Balaguer a la Seu d'Urgell, tot passant per poblacions, com Tremp, Claverol i la mateixa Seu d'Urgell, on Calassanç va realitzar diferents ministeris, al servei del bisbe d'Urgell. Finalment, la tercera etapa va de la Seu d'Urgell fins a Moià, i passa per ciutats i pobles on l'Escola Pia ha tingut o hi té presència com són Oliana, Guissona, Igualada i altres.
Camí de Sant Jaume
El Camí de Sant Jaume és el camí espiritual més conegut de tota Europa, i, potser, un dels més difosos arreu del món. La seva finalitat és clara: peregrinar la tomba de l’apòstol Jaume a Compostel·la, Galícia. Durant l’edat mitjana el Camí de Sant Jaume va gaudir d’un notori protagonisme que ha arribat fins als nostres dies amb els diferents camins que connecten tota Europa amb la tomba de l’apòstol. El símbol de la petxina de Sant Jaume ha esdevingut un dels signes indiscutibles de la figura del pelegrí, i aquest fet es deu a la vastíssima popularitat que la ruta jacobea va tenir en tot el continent Europeu.
A Catalunya, un d’aquests camins connecta el nostre país amb la resta de camins europeus: el conegut com a ‘camí català’. Aquesta via s’enceta a l’antic monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, just a tocar del cap de Creus, i tot travessant Catalunya, passant per Montserrat, Igualada i Lleida, arriba a annexionar-se al ‘camí aragonès’ - una de les vies d’arribada al ‘camí francès’ que passa els Pirineus-. El seu recorregut inicial segueix el traç original de la Via Augusta.
Camí dels Bons Homes
El Camí dels Bons Homes és una ruta transpirinenca que permet recordar, al llarg dels 190 quilòmetres de la ruta, els senders que van usar els càtars occitans per fugir de la Inquisició durant els segles XIII i XIV. El Camí, actualment convertit en el sender de gran recorregut GR -107, recorre un itinerari d’uns 200 quilòmetres des del Santuari de Queralt fins a Foix, al departament francès de l’Arieja.
L’itinerari a peu s’estructura en 10 etapes ben senyalitzades i transcorre per paisatges típicament pirinencs als dos vessants de la carena. La ruta travessa poblets de muntanya, punts d’interès cultural, enclavaments històrics i naturals de gran interès, com, per exemple, el centre Medieval d’Interpretació del Catarisme de Bagà o el Centre Picasso de Gósol. Al llarg del recorregut el visitant podrà trobar restaurants especialitzats en receptes medievals recuperades de la tradició culinària dels càtars.
La ruta Vedruna de l'exili
La proposta és seguir la ruta que la fundadora Joaquima de Vedruna i les seves germanes van fer en haver d’emigrar, tot fugint de la persecució en temps de la Primera Guerra Carlista, el 1840. En aquell moment l’èxode fins a Prada durà sis dies. Són un grup de quinze religioses que pateixen fatigues, inclemències climàtiques, esgotament i angoixa, només amb un ase com a únic alleujament, però mantenint sempre l’instint de conservació i la mirada posada en el Senyor i la seva providència.
Les Vedruna ens plantegen aquest camí com una oportunitat per sentir-se a prop amb tants èxodes d’innocents en el temps i l’espai d’ahir i d’avui. La ruta consta de 75 km en tres etapes, i 3.300 m de desnivell: La primera etap de Berga a Guardiola de Berguedà, la segona de Guardiola de Berguedà a Castellar de n’Hug, i, finalment, la tercera de Castellar de n’Hug a Oceja.
S’inicia el recorregut sortint per la porta de la carbonera, a la part posterior de l’antic hospital de Berga, i que encara avui es conserva. És la porta per on van sortir a correcuita el grup de germanes Vedruna la nit del 3 de juliol. Es deixa el poble de Berga per la portalada antiga que tancava la ciutat i es va a buscar el sender que condueix cap a Cercs en direcció a Guardiola de Berguedà. A partir d’aquí el camí transcorre molts trams del GR - 270, tot travessant els imponents paisatges del Berguedà i la Cerdanya. La ruta original va continuar per Prada i finalment acabà a Perpinyà. Aquest, però, és el tram que s’ha pogut recuperar per fer caminant i que és més fidel al recorregut que van seguir.
La ruta Vedruna de l'exili, suposa una oportunitat per gaudir de la natura seguint els passos d’una dona valenta com va ser Joaquima de Vedruna en una de les difícils experiències que es va veure obligada a afrontar i que ens és referent en múltiples situacions de la vida.
Si coneixeu cap altre camí espiritual i el voleu compartir amb nosaltres, si us plau, envieu-nos la informació a l'adreça de correu electrònic: redacció@catalunyareligio.cat
