Jordi Breu: “El bisbe Carrera era tot ell una lliçó de vida”

Glòria Barrete -CR El 3 d'octubre farà quinze anys que va morir el bisbe Joan Carrera, i aquest pròxim dissabte, 30 de setembre, molts dels qui el van conèixer i mantenen el seu llegat actiu s'aplegaran davant la seva tomba, al cementiri de Montjuïc, per pregar i recordar-lo. "Cada cinc anys li donem a la pregària un caire més significatiu", afirma Jordi Breu, un dels impulsors del Memorial bisbe Joan Carrera. No és un acte multitudinari, perquè anar fins allà dalt implica una gran logística de cotxes, però creuen que és un acte de record que s'ha de mantenir. "Entre nosaltres s'ha parlat informalment de la possibilitat de traslladar les seves restes a un lloc més proper a la gent, amb fàcil accés, però és una qüestió encara per parlar".

Una de les tasques més actives del Memorial és la digitalització de tot l'arxiu personal del bisbe Carrera. Al blog del Memorial i per correu electrònic sovint fan arribar a tot aquell qui ho vol alguns escrits ja digitalitzats i comentaris sobre la seva vida. Una tasca, de digitalització, complexa i enorme, "el seu arxiu d'escrits és quasi infinit".

L'essència del bisbe Joan, els seus escrits

Breu assenyala que hi ha un munt de carpetes, a banda dels arxius de l'ordinador del bisbe Joan, amb escrits de quan ell era jove, de notes que prenia a mà abans d'una homilia, o escrits que feia quan anava a fer confirmacions. "Ens hem trobat amb una riquesa que no era esperada". Això ho volen digitalitzar perquè moltes són notes preses a mà, i els hi ha semblat molt important. "Allà és l'essència d'ell, del que anava pensant i vivint".

A banda de digitalitzar els textos, també aprofiten per fer un estudi de què deia i feia. "Catalogar tot això comporta molt temps, però anem fent". La intenció del bisbe Joan era endreçar-ho ell mateix un cop jubilat, però no va arribar a temps. "Descobreixes amb els textos una altra faceta del bisbe Joan; tothom el recorda i coneix molt amable, i aquí veus una faceta més de pensament, interioritat i reflexió".

Amb motiu dels quinze anys de la seva mort, a finals d'any sortirà a la llum una Miscel·lània sobre el bisbe Joan, amb textos de persones diferents i d'àmbits diferents, que faran un recorregut a través de la seva persona, a través de la seva pròpia vivència, deixant de banda la seva biografia que ja estava feta anteriorment. "Hi haurà, per exemple, un escrit de la seva cosina, un d'en Bernabé Dalmau, del pare Canals, cartoixà que va estudiar amb ell, però també de periodistes, i treballadors que van col·laborar amb ell a Badalona i Hospitalet". Persones que d'alguna manera han estat tocats per ells, així com persones del món de la comunicació i de la cultura del país.

El bisbe Joan tenia uns grans dots de comunicador. "Era una persona que comunicava molt, i tant era capaç en una tarda de parlar amb nens de primera comunió com després anar a una reunió amb polítics i empresaris", reconeix Breu. El fet d'escriure també era molt important per a ell. Tenia una secció a Catalunya Cristiana, però a banda d'aquests articles, també s'han trobat escrits que ell anava fent, com poesies de quan era jove. "Tenia una fal·lera molt gran per escriure, una ploma molt fina, i sabia escriure molt bé i arribar a les persones".

Arribava a tothom, "sobretot a gent que potser costava d'entrada una mica". Ell no tenia cap problema en apropar-s'hi. Es va moure molt en ambients obrers i ambients difícils, en anys complicats com els anys seixanta, i fent coses que encara avui es recorden a Badalona, per exemple.

I és des d'aquesta estima que va néixer el Memorial Bisbe Carrera. "Neix d'una manera molt simple, a prop dels cinc anys de la seva mort, quan uns quants vam sentir que havíem de fer alguna cosa per recordar el bisbe Joan". Els qui ho van iniciar eren tres, tots havien estat escolanets seus i d'alguna manera havia marcat la seva vida. "El vam conèixer en els anys més intensos que guien la vida i la vocació de la gent".

Amb d'altra gent s'han anat retrobant al voltant de l'estima del bisbe Joan i és quan van notar que calia donar a conèixer tot el que havia fet el bisbe Carrera. "Va prendre decisions molt complicades, com per exemple dimitir d'un càrrec dins el bisbat per consciència, cosa que mai cap bisbe havia fet".

L'estimació de la gent cap a ell era real i recíproca. A l'últim escrit d'ell que va fer en Jordi Breu al blog fa poques setmanes explica una de les anècdotes que ho exemplifiquen millor. "Quan venia a Sant Isidre, per exemple, li molestava molt que la mateixa gent que l'havia tractat de rector li fes un petó a l'anell de bisbe. A ell això el superava molt, i de vegades inclús el perdia perquè no sabia on l'havia deixat. Ara fa gràcia, però ell era així". Hi havia molta gent a qui li costava dir-li bisbe Joan i només li sortia dir-li mossèn Joan. "Era evident, ell se sentia bisbe, però sobretot rector, capellà proper a la gent".

On trobaríem avui al bisbe Carrera?

Sempre que cridaven al bisbe Joan per parlar on fos anava. Tant anava a Catalunya Ràdio, per exemple, com anava a la COPE. "Ell creia que sempre s'havia de dialogar amb tothom. Aquest esperit de diàleg seu potser ens caldria avui més. Sempre deia que sempre s'havia de parlar en qualsevol circumstància, era primordial, i això feia que alguna gent no l'entengués".

Als anys setanta va generar una caixa de solidaritat pels obrers empresonats per fer vaga, per ajudar a les seves famílies. "Ara sembla una cosa nova les caixes de solidaritat, però el bisbe Carrera ja ho feia això". La seva veu dins l'Església era sempre punyent, i acostumava a veure els temes actuals des del punt de vista de l'Evangeli. "Trobem a faltar la seva veu en certs temes. Se'ns en va anar molt d'hora, i això ho hem dit moltes persones".

Breu reconeix que quan estaves al seu costat no tenies més remei que aprendre d'ell, "tot ell era una lliçó de vida". Això en joves aleshores, que tenien 15 o 17 anys, va marcar la vida i vocació. "Intentes llegir els moments que vas viure amb ell, importants i interessants. A mi em va fer mestre, em va obrir la vocació de mestre. Ens ha anat forjant tenir-lo al costat i sí, el trobem a faltar".