Glòria Barrete -CR Si en algun lloc fra Octavi Vilà, nou bisbe de Girona, s’hi jugava molt, era a la Catedral de Girona aquest diumenge a la tarda durant les seves paraules finals durant l’ordenació episcopal. Fa setmanes que els mitjans de comunicació hem anat publicant entrevistes amb el nou bisbe sobre el seu tarannà, el futur de la diòcesi i alguns temes convulsos. I avui amb el seu discurs ha demostrat que la comunicació és essencial per fer arribar el missatge. “Voldria dirigir-me també als qui us heu allunyat de la pràctica religiosa o de la fe; també als qui no creieu”. Ras i curt. Fra Octavi sabia que en l’acte hi havia gent de tota mena, convençuts, desorientats i descreguts. I no els ha defugit.
“Voldria dirigir-me avui també als qui us heu allunyat de la pràctica religiosa o de la fe, empesos per una mala experiència, per un mal exemple, per un desencís, pels mateixos neguits de la vida, que dia rere dia ens planteja interrogants i dubtes que acaben per afectar-nos radicalment”, ha expressat al final de l’ordenació episcopal.
Adonem-nos-en, els ha demanat fra Octavi, “que val la pena creure en Crist, que val la pena viure l’Evangeli, que val la pena viure el manament de l’amor”. L’Església, ha afirmat el nou bisbe, “imperfecta com és per l’acció de les persones que la componem, sempre us espera amb els braços oberts, sempre a punt per abraçar-vos”, ha reafirmat.
També s’ha dirigit als qui no creuen. “Voldria dirigir-me avui també als qui no creieu, als qui no veieu en l’Església la missatgera de l’amor de Crist”. Això, per als qui creiem, ha expressat, “ha de ser, abans de res, un motiu de profunda reflexió sobre com vivim nosaltres la fe com a creients, i després ens ha d’esperonar al diàleg”.
Fra Octavi ha volgut allargar la mà, en primer lloc, “a les institucions del nostre país, de les nostres comarques i de la nostra ciutat, una mà estesa en bé de garantir la dignitat humana en tota circumstància”, ha detallat. Una dignitat, ha afirmat, en la qual tots reconeixem “el dret a la vida –i a una vida digna–; el dret a tenir suficients recursos per viure-la; el dret a un habitatge, a una feina, a una llibertat política i d’expressió i a una convivència pacifica”.
El seu discurs final també ha tingut espai per expressar la seva figura com a bisbe, la mateixa incardinació a Girona i el paper fonamental dels laics. El lema que ha escollit, praesis ut prodes vol dir, “que si estic al capdavant vostre és simplement per servir-vos, per ser-vos de profit”, ha explicat. L’episcopat, assegura fra Octavi, “no té cap altre sentit que el servei a Crist, a l’Església, als qui formem la diòcesi i, en definitiva, a tots els nostres conciutadans”. Unes paraules, reconeix, que no volen ser pas només “una declaració programàtica ni un assaig teològic sobre el ministeri episcopal”, sinó “un fet”.
Fra Octavi també ha volgut remarcar com ser cristià, “malgrat no ser fàcil”, “és no perdre mai l’esperança”. Si som cristians, assegura, “no tenim dret a perdre-la perquè seguim Crist, que és esperança per a nosaltres els creients, i és qui hem de proclamar com a esperança per a tot el món”. El nou bisbe de Girona sap que hi ha dificultats per viure amb coherència la fe, “perquè no és un món fàcil, sinó una constant lluita per viure una vida de generositat, d’amor i d’esperança”.
Una vida, però, que mira de seguir molta gent des de molts àmbits, “i que nosaltres seguim des de la nostra fe en Jesucrist, que és l’eix de la nostra existència”, ha recordat. L’Església, ha expressat, “és –ha de ser– la gran casa de tots: tothom és benvingut a dir-hi la seva malgrat les diferències d’edat, de formació, de punts de vista, de responsabilitats i funcions, d’implicació o adhesió”.
Encara som a temps, pensa fra Octavi, “de tornar a l’essència del cristianisme i de millorar la relació de l’Església amb una societat –la nostra– que estimem”. Som un tot dins d’una Església particular, “la gironina”, ha afirmat, “en què el servei del bisbe demana una sol·licitud extrema, enginy i traça, i tot això centrat en l’amor als germans”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.