El valor afegit de les competències genèriques a la Universitat

(Article publicat al Butlletí de Blanquerna. Maig 2011)

El procés de Bologna ha estat posant un èmfasi especial en el tema de l’”empleabilitat” de les titulacions universitàries. L’adaptació de les universitats europees a aquest nou marc no ha estat un tema lineal i simple, donada la variabilitat de titulacions i de tradicions Universitàries entre els diferents estats. A aquestes alçades sabem ja que no hi ha receptes màgiques, d’aquestes que un cop s’apliquen solucionen per sempre els problemes. I aquest aspecte de lligar la formació amb el que es necessitarà en el món laboral és sempre un tema obert a la Universitat.

Algunes universitats europees i el sistema universitari espanyol han dirigit la seva mirada cap a les competències. Quan McClelland va introduir el concepte de competència ho va fer amb la intenció de dirigir l’educació cap a una dimensió més executiva i focalitzada en els resultats, tractant d’anar més enllà de l’educació centrada en el concepte tradicional d’intel·ligència. Boyatzis avui ens recorda com les competències són clau en el mon laboral a l’hora de trobar feina o de tenir una trajectòria laboral “exitosa”. En quina mesura s’han de treballar competències en l’educació superior i quins són els millors mètodes per fer-ho tampoc no és un tema tancat. Comencem a disposar de recerca variada, interessant i que a més es susceptible de ser interpretada de diverses maneres. Aquests debats no estan lliures arreu d’algunes tensions, tenint en compte les característiques dialèctiques consubstancials a la Universitat.

No hi ha cap dubte que les competències professionals i les instrumentals són importants, però ara i aquí volem fer èmfasi en un tipus de competències que estan al centre dels debats sobre “empleabilitat” i que mereixen una atenció especial: són les competències genèriques o transversals, també a vegades anomenades competències clau. Alguns exemples d’aquestes competències poden ser: creativitat, responsabilitat, orientació a resultats, motivació per la feina, treball en equip, capacitat comunicativa, i també les competències emocionals i socials. Hi ha poc dubte que aquestes competències més personals són clau en el desenvolupament d’una trajectòria professional. L’entorn universitari –diguem-ho tot- té una mica de problema en integrar aquestes competències. L’èmfasi en els coneixements, en disciplines més teòriques o més aplicades, o també el biaix científic i professional-tècnic dels estudis amaguen una mica la rellevància d’aquestes competències i en dificulten a vegades el seu treball sistemàtic. Es més aquestes competències van més enllà de la universitat i no són exclusives de l’educació superior. Encara més: Si l’estudiant no s’ho proposa o no s’hi implica de veritat possiblement no les adquirirà o millorarà fins a un nivell d’excel·lència. Això és el que diuen els estudis: l’adquisició d’aquestes competències no és automàtica, i les competències genèriques no deriven directament del treball amb els continguts acadèmics. Es poden treballar des dels continguts, però si no hi ha un propòsit i una dedicació específica aquestes competències no es desenvoluparan satisfactòriament.

A Blanquerna, potser sense una formalització molt explícita, hem anat treballant les competències genèriques dels nostres estudiants. Ho hem anat fent en un espai privilegiat com és l’entorn del Seminari. Una aposta per les persones i per una formació universitària d’excel·lència segur que passa avui per tenir en compte les competències genèriques. Hi ha models per treballar-les sistemàticament i a Blanquerna tenim els espais i un recorregut ja fet. Ben segur que aquest és i serà una part important del nostre valor afegit.