Blanquerna celebra cada any la festivitat de Sant Tomàs, patró de la Universitat. Enlloc de celebrar-ho fent festa, és a dir no treballant, cada any tenim una trobada de tot el professorat i PAS per tractar temes de reflexió universitària. El Dr. Salvador Pié va presidir la jornada i destacava, en la seva intervenció inicial, el valor d’aquest símbol que cada any és per tota la comunitat de Blanquerna la celebració de Sant Tomàs. Una altra intervenció important, en clau interna, és la del Director General. Enguany el Dr. Andreu Ibarz va assenyalar alguns dels reptes que tenim per anar essent “una universitat de referència en la seva capacitat humanitzadora”. La jornada comptà també amb la presència i intervenció del Dr. Josep M. Garrell que exposà el projecte Aristos Campus Mundus en el que participa la Universitat Ramon Llull (queda pendent per parlar-ne un altre dia).
Compartirem en aquesta entrada la intervenció del Dr. Miquel Martínez titulada “La universitat com espai d’aprenentatge ètic”. El Dr. Miquel Martínez és Catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i va ser introduït en la jornada per la professora de Blanquerna Mar Esteve. El Dr. Martínez va ser durant uns anys delegat de la Universitat de Barcelona a Blanquerna, en el període de fundació de la Universitat Ramon Llull. Alguns guardem un molt bon record d’aquells anys. Es dona la circumstància a més que el Dr. Miquel Martínez va ser el meu director de tesi doctoral (que vaig defensar ja fa 22 anys, com passa el temps!...).
L’interès de la intervenció del Dr. Miquel Martínez està sobretot en que es proposà parlar, no només en un nivell de declaracions i principis, sinó de procediments, del “com”, és a dir de l’aprenentatge ètic a la Universitat a partir del que estem fent realment a la pràctica. A més digué que sobre aquest tema tant important de formar professionals social i èticament responsables no se’n parla tant com això.
En primer lloc proposà la idea d’una universitat més formativa, mes implicada amb el seu entorn, que mantingui la obertura -sense límits digué- a la recerca del coneixement, i que tingui un sentit de comunitat i pertinença, tots ells- exposà- són trets de la universitat al llarg de la història. El mes nou tanmateix va ser que el Dr. Martínez va identificar sis espais d’aprenentatge i convivència ètics concrets, que resumim a continuació:
- Apostar per un model formatiu dens en continguts, que siguin seleccionats pel seu valor formatiu i que puguin ser una base pel debat en el que hi hagi també la discussió ètica. Mantingué una postura una mica crítica amb com alguns estan interpretant Bologna amb aquest èmfasi en l’aprenentatge de competències i cert abandonament dels continguts. “Bologna no diu el que alguns diuen que diu” –digué-.
- Aprofundir en la relació-vincle peculiar professor-estudiant universitaris. No es cert que els estudiants ja arribin totalment formats a la Universitat. El període 18-25 és un temps de la vida en que els estudiants prenen moltes decisions Els professors són un model per l’estudiant, com a mínim de com s’actua professionalment.
- Com que aprenem allò en el que estem implicats, és important la manera d’aprendre-ho i per tant vetllar per com es produeix la organització social de l’aprenentatge dels estudiants.
- També cal vetllar per l’avaluació, doncs les situacions d’avaluació indiquen, des de la perspectiva de l’estudiant, si es respecten o no els drets i les regles de joc i son un model concret del valor de la justícia.
- La cultura participativa és un altre recurs, no només la participació en òrgans de govern, sinó participació entesa com el poder intervenir en els processos d’aprenentatge i també en d’altres nivells de participació autèntica amb possibilitat de poder incidir en les dinàmiques de la Universitat.
- Implicació en l’espai-territori de la professió amb la combinació de l’aprenentatge amb la millora de la realitat concreta a través de la perspectiva denominada com Aprenentatge-Servei, que permet aprendre prestant serveis a la comunitat. Quan aquests processos estan ben dissenyats, digué el Dr. Martínez- poden canviar la percepció de la professió per part dels estudiants i acostar-la més a la dimensió del servei.
El Dr. Martínez proposà tanmateix no avaluar aquestes dimensions, enteses com un procés de baix a dalt i protagonitzades per estudiants que són persones actives que, a més a més de professionals, són partícips de la ciutadania i dels valors democràtics. Els valors en els que es centrà la proposta del Dr. Martínez són els de responsabilitat, autonomia i diàleg. També el valor del reconeixement de la diversitat de la societat i de construir a partir d’aquest reconeixement –digué- quelcom comú.
Aquest darrer valor, i ara la interpretació és meva, és realment un avenç en el context de la universitat espanyola, força desentesa en general respecte del pluralisme. Benvinguda sigui doncs aquesta universitat més ètica en aquestes maneres de fer, encara que sigui en aquesta forma d’una ètica cívica, en la línia d’Adela Cortina, que el mateix Dr. Martínez qualificava com a ètica de mínims, i que tant coherentment i ponderada ens va exposar. Tanmateix aquest és un primer pas, que acompanyat d’accions concretes, obre l’espai a la necessària reflexió sobre la importància de la voluntat i també de la consciència humanes, que al costat dels coneixements científics i professionals, han de caracteritzar un bon professional i una persona ben formada.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.