Teologia i Universitat

El passat més de novembre el govern de l’estat va aprovar el nou règim d’equivalències dels estudis i titulacions de Ciències Eclesiàstiques de nivell universitari respecte els títols oficials espanyols, donant compliment a l’acord entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu i adaptant-los així a l’Espai Europeu d’Educació Superior, expressant també les noves denominacions dels títols de les Facultats de Teologia i de les Facultats Eclesiàstiques de Filosofia. Els efectes civils (oficialitat) dels títols de Teologia a Espanya no és gaire antiga (1995) i per la Teologia protestant el reconeixement oficial és d’aquest mateix 2011.

La situació del tardà reconeixement per part de l’Estat Espanyol de la Teologia com a títol oficial és un element més entre els que havíem exposat en una altra entrada d’aquest bloc sobre relacions Església-Estat a Europa.

Aquesta situació a Espanya contrasta amb la situació en d’altres països Europeus. En aquest sentit recordo una petita anècdota que vaig viure poc després del reconeixement oficial dels títols de Teologia per part de l’estat. Vàrem anar a Frankfurt amb un organisme de les universitats barcelonines i l’ajuntament de Barcelona denominat BCU (Barcelona University Center). Hi anàrem a presentar les universitats de Barcelona en un acte organitzat per la Cambra de Comerç. Ho havíem fet uns dies abans a Londres. En la taula rodona tres ponents ens repartírem l’explicació del potencial universitari de la ciutat Barcelona. A l’hora de les preguntes una persona del públic ens va preguntar precisament pels estudis de Teologia, quina era la situació a Espanya, i si estaven integrats a la universitat. Els altres dos membres de la taula rodona, el Dr. Jaume Pagès (llavors rector de la UPC) i el Dr. Rolf Tarrach (Vicerector de la UB), es varen mirar sorpresos per la pregunta i em varen mirar a mi com dient: “contesta tu”. Recordo que vaig poder explicar que l’estat Espanyol no reconeixia la Teologia com una àrea de coneixement (el ministeri de torn ens retornava llavors tots els plans d’estudi que portàvem a homologar quan hi havia la denominació Teologia o Religió), amb tot però que s’estava avançant i feia uns anys s’havia produït el reconeixent dels efectes civils del títol de Llicenciat en Teologia. També recordo que vaig referir-me a la situació de les facultats de Teologia, que a Espanya estaven al marge de la universitat i amb poca relació. La descripció era sorprenent per ambdues parts: El públic d’Alemanya, on les universitats tenen Facultat de Teologia, no entenia el perquè de la situació i els representants de la universitat pública espanyola o catalana no entenien el perquè de la pregunta.

Però efectivament en l’ideal Humboldià d’universitat centrada en la recerca, la Teologia proporciona a la investigació en les diverses ciències la coherència d’una cosmovisió unitària. Així el diàleg Ciència-Teologia esdevé un àmbit habitual de debat molt enriquidor per la universitat. Estic parlant d’universitats públiques, eh?

Vaig ser testimoni d’aquest debat Ciència-Teologia en el context de la cultura universitària europea en una altra ocasió. Va ser a la reunió anual de ESSSAT (European Society for the Study of Science and Theology), associació que organitzava les Conferències Anuals sobre Ciència i Teologia. En aquesta reunió hi participàrem un grup de Barcelona format pel Dr. Oriol Tuñí, llavors Degà de la Facultat de Teologia, el Dr. Garcia-Doncel, i Dr. Bertran Rusca, ambdós membres actius d’ESSSAT, el Dr. Florensa que representava l’IQS, i jo llavors que representava la Universitat Ramon Llull. Hi vaig anar perquè vàrem oferir la nostra universitat per celebrar la propera Conferència i la reunió de l’Associació, que es va produir finalment el 2004 a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’IQS de la Universitat Ramon Llull.

Em va sorprendre i agradar aquesta naturalitat tant comú a bona part d’Europa en la relació en els claustres universitaris entre teòlegs i científics. Perquè no? Em va impressionar molt favorablement el nivell acadèmic de les conferències, tractant en profunditat temes com la relació fe-raó, darwinisme-creacionisme i altres temes teològics i científics de gran profunditat. Em va semblar també que aquests debats els hauríem de tenir a les nostres universitats. No tenir-los i arraconar la Teologia té efectes col·laterals: La ciència ben sovint acaba ocupant el lloc d’una cosmovisió i això porta implícitament a assumir postures bastant materialistes i pragmàtiques, cosa que naturalment té un efecte en les cosmovisions i creences amb les que surten molts dels estudiants de les universitats. La presencia de la Teologia a la universitat contribueix a preservar millor la unitat en la diversitat i la formació integral. Ja no se sustenta el mite que la universitat ha de participar només en l’especialització científica, menys a la nostra època caracteritzada per les facilitats d’accés al coneixement. Tant de bo podéssim obrir més fòrums al debat Teologia-Ciència a les universitats.

Desitjo a tots els lectors del bloc un Bon Nadal!