Crear desenvolupament econòmic des de la universitat és un tema important que té avui més rellevància que mai, donat el context econòmic en el que estem. Ens podem preguntar si des de la Universitat es pot promoure adequadament la cultura de l’emprenedoria, fomentar la creació d’empreses, crear bens pel mercat, obtenir patents,... i en definitiva contribuir a la creació de riquesa, que acabi proporcionant a la societat llocs de treball qualificats en l’Economia del coneixement. I sobretot el tema és el “com” fer-ho, ja que quan apareix aquest debat sempre va acompanyat d’un altre: Es pot fer tot això sense canviar la missió de la Universitat? No es perdrà l’essència? No s’estarà “privatitzant” –diuen alguns- la Universitat?
Aquest és un tema important i rellevant per tota universitat i també per una universitat d’inspiració cristiana. Un centre de casa nostra, l’IQS, en relació amb el Massachussets Institute of Technology (MIT), ens proporcionen unes vies molt interessants per abordar aquesta qüestió. Aclarim primer que l’MIT és un dels centres més prestigiosos i que apareix en llocs capdavanters en els rànquings dels USA per la seva qualitat formativa i de recerca. Tanmateix han desenvolupat això: un model que els permet contribuir al desenvolupament econòmic, sense perdre la seva essència com a centre acadèmic. Aquest model el va explicar amb detall el Dr. Charles L. Cooney en l’acte d’investidura com a Doctor Honoris Causa per la universitat Ramon Llull celebrat a l’IQS i del que va informar Catalunya Religió.
L’exposició del Dr. Cooney va estar precedida per l’elogi dels seus mèrits que va realitzar el Dr. Enric Julià, director general de l’IQS. La intervenció del Dr. Julià va ser una de les seves darreres com a director general de l’IQS, ja que aquest curs acabarà el seu mandat. És doncs un bon moment per recordar el bon treball del Dr. Julià durant tots aquests anys al capdavant de l’IQS, que ha permès, entre altres coses, precisament aquesta relació privilegiada amb l’MIT al qual l’IQS ha anat apropant el seu model universitari. Els finals de les etapes de les persones sovint ens donen les claus dels processos seguits. I en aquest cas l’acte reunia el elements més significatius pels que ha treballat el Dr. Julià durant aquests intensos anys: Persona, Ciència, i Economia, dimensions que a més personificava molt bé el Dr. Charles L. Cooney.
El Dr. Cooney va exposar, després de rebre la distinció com a nou doctor, com el camí cap a l’impacte acadèmic ja està traçat: La publicació d’articles de recerca, l’excel·lència en la docència i l’aprenentatge a partir de l’experiència en la recerca de laboratori (estudis de Ciència i Tecnologia). Tanmateix –digué- el camí cap a l’impacte social i comercial-econòmic està menys ben traçat i per tant no el tenim tant ben “mapejat”. Moltes universitats tenen unes bones experiències de transferència de tecnologia des del laboratori acadèmic a la pràctica comercial, però el Dr. Cooney creu que hi ha encara una oportunitat per millorar aquesta dimensió, no exempta de riscos, i per això ens va exposar en detall l’aportació a partir de la seva experiència a l’MIT.
No entraré en detalls, tot i que el Dr. Cooney com a bon científic ens va exposar el procés amb tot detall, com si es tractés d’explicar el procediment per un experiment de laboratori (la comparació és seva). Bàsicament la qüestió està en que la transferència de coneixement s’entén com una millora, un augment de l’impacte de la recerca acadèmica, la que es realitza en els laboratoris habituals que tenen les universitats amb estudis experimentals. Es tracta doncs d’afegir valor. I com ho fan? Va sintetitzar la proposta en “les quatre I”: Idees, invenció, innovació i impacte.
El primer pas és generar i seleccionar idees innovadores. Per aconseguir-ho tenen, en primer lloc, un procediment perquè els acadèmics proposin idees, i les puguin formular i exposar, en un estadi inicial, davant d’un panel d’experts (tècnics i en negocis). Ofereixen també un modest finançament (“ignition funding”) pel desenvolupament d’aquestes idees potencials, encara que algunes no s’acabin portant a la pràctica.
El segon pas és dirigir la innovació a les oportunitats del mercat. Es un segon “gap” a superar des de la perspectiva dels acadèmics, ja que no estan formats en disseny de productes, definició de mercats i pensar en clau de negoci. En aquest pas utilitzen “mentors”, que actuen com a catalitzadors (símil d’un experiment químic), ajudant a orientar la recerca cap a un mercat atractiu. Aquesta activa intervenció, igual que un catalitzador, mou la idea més ràpidament cap al seu objectiu.
Cal també connectar la innovació i els innovadors amb els clients i el finançament. Aquesta connexió és realitza directament amb els potencials clients o amb els inversors, de diferents formes. Aquest pas ajuda a accelerar la translació d’una idea a cap a l’impacte social i econòmic.
Encara que la missió de la universitat, digué el Dr. Cooney, és la formació i la creació de coneixement, aquest procés presentat amplia aquesta missió, sense disminuir-la, sinó afegint una nova dimensió que té a veure amb l’impacte comercial i econòmic. Això no altera la cultura de la llibertat acadèmica, que no es veu restringida de cap manera. La propietat intel·lectual no interfereix amb la publicació científica i en canvi contribueix a establir una cultura d’innovació i emprenedoria, tan característiques dels actuals MIT i IQS.
El Dr. Cooney ens va exposar que una lliçó que han après és que l’aposta per la ciència bàsica es la millor via per consolidar els principis científics que permeten després la generació d’idees, productes i serveis innovadors. Com que el procés requereix de la cultura de l’emprenedoria, això implica assumir riscos i la assumir la possibilitat que molts dels projectes finalment no tinguin èxit. “El fracàs no és fatal i l’èxit no és el final”, va dir. Conèixer els errors a evitar en el futur és un aprenentatge valuós. Es la mentalitat científica aplicada al desenvolupament, com un experiment de laboratori, en el que s’ha de comptar amb l’assaig-error (“experimento uno experimento nulo”, diuen). Però amb els anys i amb l’acumulació d’experiència han assolit molts casos d’èxit. Així doncs es tracta d’una emprenedoria fonamentada i retroalimentada per la recerca bàsica. L’aposta per la recerca bàsica no només és compatible doncs, sinó que és necessària i imprescindible. Al mateix temps de la possibilitat que alguns dels acadèmics incorporin progressivament preocupacions de major enfocament a problemes i a l’aplicació del coneixement, tot sense renunciar a la llibertat acadèmica.
La rectora Dra. Ester Giménez-Salinas va expressar la seva satisfacció pel nou doctorat de l’IQS i, entre molts altres aspectes, va exposar les característiques del nou doctor com una persona innovadora i polifacètica, rigorosa i molt exigent. Va assenyalar també com en el Dr. Cooney es fa evident que la recerca científica no està renyida amb les humanitats. Vaig pensar que hi havia un aspecte que segurament quedava implícit en l’acte a propòsit de l’emprenedoria sorgida de la Universitat. I és que els negocis sorgits de la Universitat, a més a més de crear llocs de treball i satisfer necessitats del mercat, són també valuosos des de la perspectiva de crear valor per les persones, de contribuir al bé comú i tan de bo puguin ser, en alguns casos també, socialment inclusius. És possible, doncs desenvolupar des de la Universitat, com ho fan IQS i MIT, una contribució al desenvolupament econòmic i a la creació de valor per les persones i les societats. Tota una perspectiva sobre la cultura de l’emprenedoria a la Universitat. Un missatge positiu i de confiança, en aquests temps durs, dirigit a la societat des de la Universitat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.