Racisme

Madrid. 7 de maig de 1998, dijous. Seu de la Federació Espanyola de Futbol. A les 13.30, el seleccionador Javier Clemente donarà a conèixer la llista dels 22 jugadors que acudiran al Mundial 98, que se celebrarà a França. Des del migdia, em trobo a la seu de la Federació, perquè vaig entrevistar Javier Clemente. L'article es publicarà el mes de juny. No he tingut una relació directa prèvia amb ell, però aviat es genera una bona comunicació, directa i fluida. Cap al final li pregunto sobre si l'Àfrica és la pedrera futbolística del futur. La seva resposta no es fa esperar: «Àfrica té un poder futbolístic impressionant i quan despertin, tindrem un continent perillosíssim futbolísticament parlant». En acabar l'entrevista, em convida a passar a la sala on els periodistes estan esperant els noms de la llista, que comença amb Zubizarreta...

La presència de jugadors africans, jugadors de raça negra en general, encara que tinguin també altres procedències, ha tingut i té un creixement espectacular a nivell de clubs. També passa en equips de la majoria dels esports, que s'han tornat més internacionals. El nou marc exigeix un gran respecte a la dignitat de les persones, així com a la diferència de races, llengües i cultures.

El passat mes de maig, en el partit entre el València i el Reial Madrid es va produir un altercat trobant-se al centre de l'huracà el jugador Vinicius, jr. Es van produir insults racistes cap a la seva persona per part d'un sector d'espectadors. No és la primera vegada que succeeix. La repercussió ha estat enorme, per diversos motius: es tracta d'un jugador important, que juga en un club poderós i que la seva denúncia ha estat explosiva: «El racisme és normal a La Lliga, Espanya és coneguda com un país de racistes». Aquesta acusació ha aixecat ampolles. Les reaccions han estat força histriòniques i s'han utilitzat per a altres finalitats. El fet que Vinicius jr generi sovint polèmiques no justifica de cap manera els insults racistes. Hi ha maneres no racistes de recriminar una conducta. Cal trobar-les, però no caure en aquesta actitud reprovable. Utilitzar una característica racial com a insult, que a més afecta un col·lectiu, és inadmissible. El racisme dels altres ataca els drets de jugadors concrets, però no els dona cap privilegi. En definitiva. es tracta d'un cas d'aparador. El racisme fora dels focus mediàtics afecta personatges anònims, creant profundes ferides. D'aquest racisme gairebé no se'n parla, però existeix, i cal combatre'l encara amb més força, perquè molts dels que el pateixen són persones sense altaveus, però no amb menys drets.