Lluita de poder

Prendre distància dels esdeveniments sol ser una bona mesura per guanyar perspectiva i objectivitat. Les eleccions generals espanyoles, fetes el 23 del mes de juliol passat, van donar dos hipotètics candidats a ser presidents de govern. Tots dos, de manera successiva, s’han proposat pel cap d'Estat com a candidats a la investidura per ser presidents de Govern. Després del fracàs del primer, s'ha obert un procés de negociació del segon. Un preu per assolir suport d’altres partits ha estat l'amnistia, que ha suscitat la màxima polèmica i al voltant del qual s'han convocat manifestacions de rebuig.

Per gaudir d'una bona perspectiva sobre aquest tema es pot reflexionar a partir d’aquesta imatge: l'iceberg. Una gran massa de gel flota a l'aigua, sobresortint a la superfície una novena part de la seva mida. La resta roman submergit. Si es mira l'aparador, la seva part visible, s'observa un clima tens de forta confrontació. Si es considera la rebotiga, la seva part submergida i oculta, es descobreix l'arrel de les intencions veritables. Arguments, d'una banda, per distreure el personal a l'aparador. Motivacions que expliquen la veritat del que succeeix i que s'ajusten a una lluita descarnada de poder a la part oculta. Cadascun dels candidats accepta concedir l'amnistia per tal d'obtenir la presidència. Però si un d'ells no té aquesta oportunitat, com és el cas, converteix l'amnistia en una arma llancívola per dinamitar la investidura del seu adversari. Al supermercat de la investidura, gairebé tot està en venda, des de la supressió de l'obligatorietat del servei militar, com així va succeir, fins a una amnistia. Aquesta mesura, en la voluntat d'afrontar els problemes interns del país, pot ser interessant, encara que no satisfaci del tot ningú. Tots hi perden i tots hi guanyen. Potser aquesta és la dinàmica d'una negociació. Fins i tot la justícia espanyola es veuria beneficiada després de rebre revessos sense pal·liatiu a Bèlgica, Alemanya, Escòcia i Itàlia pels presumptes delictes de sedició i rebel·lia que va atribuir als polítics i líders socials jutjats.

Partir de la realitat, buscar la superació dels conflictes, acceptar la unitat en la diversitat, treballar pel valor de la fraternitat de manera constructiva donaria un altre resultat. Tanmateix, vivim instal·lats en la lluita fratricida entre Caín i Abel perquè la política opta de manera prioritària per la lluita de poder. Es tracta de demonitzar l'adversari i no donar-li ni aigua. Imposar des de la majoria sense respectar les minories. No ens deixem enganyar pel que es mostra a l'aparador. Descobrim el que hi ha a la rebotiga.