Quan es passeja des de la plaça Catalunya cap al mar a través de les Rambles s'observa a la dreta un mercat famós. Es tracta de la Boqueria. A la part superior del rètol que l'identifica apareix el nom de Sant Josep. En temps pretèrits, existia en aquest indret un convent de carmelites descalços, on va viure durant 37 anys i on va morir el 1668 fra Antoni de Sant Maties, nascut a Figueras el 1595. El primer dilluns d'aquest mes de juliol, Lleonard Icart va defensar amb màxima nota la seva tesi doctoral a l’Ateneu Universitari Sant Pacià: L’experiència d’oració del Carmel teresià en els tractats de Teología Mística de fra Antoni de Sant Maties, místic català del segle XVII. L’autor de la tesis es pregunta: «Com pot ser que després de tants segles la seva obra, plena de profunda Teologia mística, i única geogràficament, hagi restat durant tants segles en el més absolut oblit?» Una obra fins ara inexplorada, llevat del discurs del Sr. Antoni Comas i Pujol de recepció a la Reial Acadèmica de Bones Lletres de Barcelona 1981, dins del qual afirma: «La literatura religiosa en la nostra llengua és força abundosa en manuals i tractats de contingut moral, catequètic, devocional i àdhuc ascètic, però, en canvi, no ho és pas pel que fa al gènere específicament místic.» Fra Antoni de Sant Matías, dins l'espiritualitat carmelitana, destaca la importància de l'oració mental, la contemplació, ensenya els camins per progressar en la pregària, que considera com una manera de sentir-se estimat, i els seus escrits van dirigits a tots els estats de vida.
Anna García Busquets, Universitat de Girona, va publicar a Scripta el juny de 2013: Notícia d’una mística catalana de principi del segle XVIII: Teresa Mir i March i la seva autobiografia espiritual Rahó de l’esperit, text que es conserva en el manuscrit 6 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Es tracta de l’autobiografia espiritual d’una dona d’Olot, escrita en plena guerra de la Successió (1709-1714). S’ha afirmat que és el primer text de mística que coneixem en llengua catalana escrit per una dona.
En ambdós casos, existeix l’intent de rescatar de l’oblit dos personatges que mereixen una difusió més àmplia dels seus escrits. A més, el cristianisme actual pot replantejar-se viure l’espiritualitat de manera més profunda, on la mística no li sigui aliena. L’afirmació de Karl Rahner ens ho recorda: «El cristià del segle XXI serà místic o no serà».
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.