(Llorenç Sagalés) L’Evangeli de Mt 25,31 no ens hauria de despistar. Jesús parla del judici de Déu als “jueus” i, per tant, els parla adaptant-se a la seva forma de conèixer el judici en l’Antic Testament, amb el símbol jurídic del doble resultat: uns són els que se salven (justos) i altres els que es condemnen (injustos). Però no hauríem de llegir aquesta paràbola com una espècie de “reportatge” descriptiu que ens anticipés quelcom que alguna vegada ocorregués al final dels temps; sinó com el desvelar-se d’una situació en què l’home es troba posat davant una decisió. La paràbola és un càntic a la responsabilitat lliure de l’home per a que es decideixi i es lliuri disponible al “sí” de Déu que l’atrau des del germà, des del tu que li surt a l’encontre. Per a descobrir la clau de l’escena de l’Evangeli d’avui, hem de dirigir la mirada al centre del text. ¿Quin és? El punt central és la meravellosa identificació de Jesús amb el més petit dels seus germans els homes. (Llegir més)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.