Montserrat mostra el seu mil·lenari a París

Abadia de Montserrat L'abat Manel Gasch, acompanyat pel comissari del Mil·lenari de Montserrat, Bernat Juliol, ha inaugurat aquest dimarts una exposició sobre Montserrat a París. La mostra, que porta per títol 'Montserrat, monastère millénaire', quedarà instal·lada fins al pròxim 26 de juny al Centre d’Estudis Catalans de la Universitat de la Sorbona', ubicat a la rue Sainte-Croix de la Bretonnerie, núm. 9, al barri de Le Marais de la capital francesa.

Aquesta exposició s’ha organitzat amb l’objectiu de transmetre al poble francès els orígens de Montserrat, el que representa i per què continua essent la referència espiritual del poble català i el seu senyal d’identitat més important. La formen diferents plafons que descriuen el seu patrimoni espiritual, cultural i natural, a més de cinc obres representatives del seu fons artístic i documental. El comissari és Xavier Caballé, director del Museu de Montserrat. L’entrada és lliure.

L’exposició fa un repàs històric del Monestir des de l’any 1025, bressol i custodi d’un important patrimoni espiritual i cultural. El monestir va créixer ràpidament per la fama dels miracles que hi obrà la Mare de Déu, i la seva devoció es va estendre primer per Europa, i més endavant arriba a Amèrica.

Una part important de la mostra és la dedicada a la Iconografia de la Mare de Déu de Montserrat. Parla de la imatge de Santa Maria, tant de la talla de fusta policromada i daurada de finals del s. XII, com de la seva veneració a Catalunya i al món. El Virolai a la Mare de Déu de Montserrat, un veritable himne per als catalans, també hi és present.

L’Escolania, cor litúrgic de veus blanques al servei del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, que té els seus orígens al s. XIII, és també un centre de formació humana i cristiana per als nois que la integren. A l’exposició s’explica la seva activitat i també la del nou cor, la Schola Cantorum de l’Escolania, creat l’11 de setembre de 2023 i format per nois i noies.

L’exposició del Mil·lenari està formada per plafons informatius il·lustrats i obres representatives que expliquen el passat i present del Monestir

Des de la seva fundació, el monestir ha comptat amb un scriptorium i una biblioteca, espais habituals per a la còpia i la custòdia dels llibres. La Biblioteca disposa de manuscrits i incunables, així com les seccions de filosofia, teologia, ciències bíbliques, litúrgia, patrística, música, història de l’art, història general i història de Catalunya. Avui està formada per un conjunt de més de 300.000 volums. Un dels pocs exemplars de la Biblioteca antiga que han arribat als nostres dies és el Llibre Vermell de Montserrat, dels segles XIV-XV. Es tracta d’un manuscrit que es va realitzar a l’Scriptorium montserratí, amb textos miscel·lanis que tracten de l’atenció als pelegrins al santuari, de música, geografia i altres aspectes culturals i socials. A la mostra se’n pot veure un facsímil.

Paral·lelament a la biblioteca monàstica, a l’exposició també hi tenen un lloc destacat les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’origen de les quals es remunta al s. XV, quan l’abat Garcías de Cisneros va instal·lar una impremta pròpia al monestir. Actualment, l’editorial presenta un ventall temàtic molt extens: espiritualitat, litúrgia, Bíblia, teologia, història, música, geografia, publicacions infantils, amb un fons de més de 3.000 títols publicats.

El Museu de Montserrat també hi és present a París. Creat amb la voluntat de posar al servei de la cultura el patrimoni artístic i arqueològic de Montserrat, està format per sis col·leccions que van des de l’arqueologia del món antic a l’art d’avantguarda, amb figures tan representatives com són Caravaggio, Picasso, Dalí, Monet, Degas, Rusiñol, Casas, Subirachs i Scully.

A l’exposició de París han viatjat una imatge de la Mare de Déu de Montserrat en fusta policromada i daurada, obra de Francisco Quintana, del taller Jaume Sanjaume de Barcelona; un plafó modernista de la Mare de Déu de Montserrat de marqueteria amb aplicacions de bronze, de Gaspar Homar (1905); un relleu de la Mare de Déu de Montserrat de Joan Baptista Folia Prades, guix policromat i daurat; un vitrall de la Mare de Déu de Montserrat donat per Joan Serra i Renom i Dolors Guixà i Martínez, de l’Art del Vitrall; a més de l’esmentat facsímil del Llibre Vermell de Montserrat.

Relació de Montserrat amb el Centre d’Estudis Catalans de la Sorbona

El Centre d’Estudis Catalans és una entitat d’estudi i difusió de la cultura catalana de la Universitat de la Sorbona de París, fundada l’any 1977 -sota el patrocini del rector- per iniciativa de professors i investigadors de la mateixa Universitat, i de diverses personalitats i entitats catalanes, entre les quals el Monestir de Montserrat. El Centre té una triple vocació universitària, cultural i científica. Acull exposicions i organitza conferències i cursos dins el currículum de la Universitat. La biblioteca del Centre acull el fons de la Fundació Cambó de París, que inclou 3.000 obres entre monografies i publicacions de la segona meitat del s. XIX i del primer terç del s. XX.