Primary tabs

L’any 1977 el Govern espanyol va aprovar (RD 2398/1977) la incorporació del clergat catòlic a la Seguretat Social. L’any 1981 va fer el mateix amb els religiosos (RD 3325/81). Fins aleshores, la protecció social d’aquestes persones havia anat a càrrec de l’Església i congregacions, a més dels mateixos interessats.

L'1 de gener de 2015 celebrem, un any més, la Jornada Mundial de la Pau.

Enguany la Jornada té com a lema "Mai més esclaus, sinó germans" i vol denunciar les múltiples formes d'esclavitud i opressió contemporània i reclamar una mobilització mundial per fer-hi front.

El Missatge del Papa Francesc per a aquesta Jornada ens recorda les diverses formes d'explotació i domini sobre les persones que es donen al món contemporani,

L’extraordinària i impressionant manifestació de voluntat ciutadana expressada en la consulta d’ahir 9 de novembre, culminació de les enormes mobilitzacions dels darrers anys, permet afirmar que la Constitució espanyola de 1978 i l’ordre jurídicopolític que se’n deriva han deixat de tenir plena vigència jurídica a Catalunya.

En la litúrgia d’aquest diumenge llegim aquesta greu advertència “El Senyor diu: no maltractis ni oprimeixis els immigrants, que també vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte” (Èxode 22, 20). Aquesta frase ens recorda també aquella paràbola de Jesús sobre el judici final: Era foraster i no em vau acollir (Mt, 25,43). Prenem així consciència que l’acolliment i respecte al immigrant és un de llocs claus on es mesura la nostra estima del proïsme.

Davant d’una nova i particularment intensa Diada Nacional, he volgut rellegir alguns textos de la doctrina social de l’Església sobre el fet nacional, que ens poden il·luminar. Com és sabut, es tracta d’una doctrina extraordinàriament abundant i rica, que he tingut ocasió de comentar en aquest blog.

Les guerres, crims i tragèdies que no ens deixen dormir aquest estiu (Ucraïna, Iraq, Gaza, Síria... epidèmia de l'Ebola... migracions massives desesperades...) haurien d'ajudar-nos a comprendre finalment l'extrema necessitat que té la comunitat internacional de constituir una autoritat o autoritats polítiques mundials.

El proper dia 7 de juliol tindrà lloc un acte públic organitzat per un ampli col·lectiu d’entitats cristianes, entre les quals Justícia i Pau, per visualitzar la nostra adhesió al Pacte Nacional pel Dret a decidir.

L'abdicació de de Joan Carles II i consegüent coronació de Felip VI han portat inevitablement el debat sobre la monarquia espanyola. Això és bo. Benvinguda qualsevol circumstància que obligui a debatre la legitimitat, salut i funcionament de les institucions polítiques.

Un dels arguments més repetits dels partidaris d'una república és el dèficit democràtic d'aquesta institució pel fet que el seu titular no és elegit pel poble. Al meu parer, aquesta posició, expressada de forma genèrica, és un error.

M'he de referir per tercera vegada a la campanya existent per destruir el Diumenge, gran institució social occidental ferida de mort.

Assistim a un nou episodi per destruir el Diumenge, una gran institució social occidental que preservava no solament el descans de les persones, sinó també el drets laborals, els vincles socials i comunitaris (que se sostenen sovint gràcies a una festa compartida) i la vida de les famílies (a més, no cal dir, de la pràctica religiosa cristiana). Ja m'hi vaig referir fa unes setmanes en aquest blog.

Pàgines

Subscribe to