Els bisbes parlen de la Jornada de la Infància Missionera

GIEC El proper diumenge 14 de gener, segon del temps de durant l’any, l’Església celebra la Jornada de la Infància Missionera, amb el lema «Comparteixo el que soc», una iniciativa mundial per tal que infants d’arreu del món es formin en la missió i que la seva generositat serveixi per ajudar els missioners en la seva feina amb la infància. Aquesta Jornada recorda la noble tasca dels missioners que es dediquen a atendre els prop de quatre milions d’infants, en 120 països, que es calcula que es beneficien d’aquesta gran obra evangelitzadora i assistencial.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada de la Infància Missionera, així com de l’any de la pregària vers el Jubileu del 2025, de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, dels infants, de la novetat de l’any, de la parròquia, de la festa de sant Antoni Abat i els béns de la creació i de discernir junts un pla d’evangelització.

El cardenal Joan Josep Omella diu que “les Obres Missionals Pontifícies (OMP) són una iniciativa de l’Església Catòlica, que promou i depèn directament del Papa, i que té per finalitat el sosteniment econòmic i espiritual dels territoris de missió”. Explica que la Infància Missionera “és una de les quatre obres de l’OMP i va ser fundada l’any 1843, és a dir, vuitanta anys abans de la Declaració dels Drets dels Infants de Ginebra” i que “fou creada a França, sota la protecció de l’Infant Jesús, pel sacerdot Charles de Forbin-Janson”. Afirma que “l’Obra de la Infància Missionera no només pretén canalitzar l’ajuda cap a les missions, sinó que també vol posar els infants al centre de la tasca evangelitzadora”, que “els vol donar el protagonisme de la missió” i que “la missió en els infants els fa créixer en generositat, solidaritat i en amor al proïsme”. Expressa que “les aportacions recollides gràcies a aquesta iniciativa ajuden a dur a terme una tasca que beneficia els infants als territoris de missió”. Manifesta que “el caràcter universal de l’Església queda palès amb iniciatives d’ajut com l’Obra de la Infància Missionera” i que “tots ens sentim part de la gran família de l’Església”. Informa que “molts països fan la seva aportació al Fons Universal de Solidaritat” i que “el nostre país va enviar l’any passat prop de dos milions tres-cents mil euros que van beneficiar infants de quaranta-quatre països”. Anima tothom a “compartir i a fer comprendre la necessitat de la missió i de ser missioners”. Finalment, ens anima a “participar en la col·lecta d’aquest diumenge a favor de l’Obra de la Infància Missionera”, a ser “llum per al món de la mà de Jesús” i a ser, “amb els més menuts, sembradors d’estels i d’esperança”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “ara fa dos anys, el papa Francesc va enviar una carta a Mons. Fisichella, president del Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització, per a demanar-li d’organitzar la festa jubilar de l’Any Sant de 2025” i que “un dels desitjos que el Papa hi mostrà és que l’any 2024 volia que fos com l’avantsala del Jubileu, vivint-lo tots junts com «un any intens de pregària» que ajudi a compondre una «simfonia d’oració»”. Expressa que “aprofundir en l’experiència de pregària és fonamental per a preparar-nos per a l’Any Sant amb una actitud contemplativa que ha d’ajudar-nos a descobrir i festejar l’amor immens de Déu envers tothom”. Demana que “aprofitem aquest temps de gràcia, per aprofundir i practicar la pregària, aquella forma tan productiva «d’estar a soles amb qui sabem que ens estima», com afirma santa Teresa de Jesús”. Exposa que “la proposta concreta del Papa és molt senzilla i no per això inconsistent: fer del parenostre el programa de qui segueix el Mestre”. Reconeix que a voltes, “quan recitem el parenostre, cosa que fem de memòria, tenim el perill de no atendre a les paraules que pronunciem, com si l’oració fos quelcom a repetir i no quelcom a interioritzar i viure”. Manifesta que “seria interessant que tots féssim l’experiència durant aquest any i aprenguéssim a ser conscients de què estem demanant i per què ho demanem”. Diu que vol unir-se a la iniciativa del Papa, de manera que dedicarà “alguns diumenges a explanar aquesta pregària de Jesús per mitjà de la Carta Dominical”. Finalment, expressa que “la intenció és que, en aquest any intens de pregària, aprofitem cada ocasió per tornar a Jesús, que ens va atraure amb la seva personalitat entusiasmadora, tot aprofundint en la seva vida i el seu missatge com a bàlsam per al nostre món”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que el 2024 és l’any “en què hem d’intensificar la nostra preparació per al Jubileu ordinari del 2025”. Recorda que “el papa Francesc, seguint el costum de l’Església, convoca aquest any jubilar com un temps de gràcia i de misericòrdia per a tot el poble sant de Déu” i que “la celebració del jubileu es caracteritza pel perdó dels pecats i, en particular, per la indulgència plenària”. Expressa que “el primer any sant fou celebrat en 1300, promulgat per Honori III” i que “era voluntat d’aquest pontífex que se celebrés cada cent anys”, però que “a fi que la gràcia arribés a diverses generacions al llarg del temps, la cadència va passar a la cinquantena i després als vint-i-cincs anys, com ara ho celebrem”. Comunica que “«Testimonis de l’esperança» és el lema escollit per al pròxim any sant” i que “en paraules del Papa: «El propvinent Jubileu pot ajudar molt a restablir un clima d’esperança i confiança, com a signe d’una nova renaixença que tots intuïm com a urgent.»”. Recorda que a la diòcesi de Vic “acabem de cloure el Sínode per l’esperança, el qual tenia com a idea força la necessitat de recuperar l’esperança per a portar-la a la nostra societat, tan necessitada d’horitzons oberts i així fugir de la buidor del sense sentit de la vida”. Manifesta que “el desig de Francesc, papa, és que el 2024 es pugui dedicar a una gran «simfonia» d’oració”. Finalment, parlant dels decrets sinodals de la diòcesi de Vic, diu que “farem bé de mirar aquells que hi ha sota l’epígraf Promptes al gust de la pregària (37-39), que ens recorden la parròquia com a «escola de pregària», així com la importància de l’oració, relació viva amb Déu, ajudant-nos a redescobrir la litúrgia de les hores, l’adoració eucarística i el sant rosari de la Verge Maria”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, parla de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians i diu que “en aquesta ocasió la preparació dels recursos i materials per aquesta setmana intensa de pregària han estat demanats pel Dicasteri per a la Promoció de la Unitat dels Cristians i la Comissió de Fe del Consell Mundial d’Església a un equip ecumènic de Burkina Faso i amb la col·laboració de la comunitat Chemin Neuf” i que “aquests textos es fan ressò de la situació política i social inestable d’aquell país, amenaçat per la guerra i amb la pèrdua de cohesió social i dels valors comuns del poble”. Recorda que “sobre l’ecumenisme, el Sínode dels Bisbes ha reafirmat una vegada més la importància d’aquest treball en l’Església Catòlica i les altres esglésies i confessions cristianes” i que a les Orientacions Pastorals de la diòcesi per aquests propers anys, ha recordat que «hem de tenir present també en aquest treball el compromís ecumènic». Informa que “a la nostra diòcesi tenim una llarga tradició de treball ecumènic a través de diverses plataformes i grups de reflexió en diverses ciutats i amb iniciatives ben diverses com les accions que duu a terme el grup Cristians per Terrassa, a l’arxiprestat de Terrassa, i també un programa de ràdio ecumènic a Rubí, o la recollida solidària d’aliments a Sabadell, entre moltes altres iniciatives”. Finalment, ens convida a “prendre’ns amb la importància que pertoca aquesta setmana de pregària”, a tenir “present aquesta intenció en les diverses celebracions de les parròquies, comunitats i associacions” i “en la nostra pregària personal” i a demanar a Déu que “ens obri més els ulls per trobar camins de cooperació i col·laboració en aquells àmbits en els quals avançar junts pot ser una realitat i expressió de l’estimació a Déu i als altres”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “fa un any, el Papa Francesc parlant al Fòrum de les Associacions Familiars els deia que “el testimoni alegre de ser una família i el compromís amb la bona política per i amb les famílies, han de ser els grans objectius”” i que afegia que ““necessitem nens!”. Diu que “en canvi fa poc llegia un article sobre la nova “moda” de l’exaltació de no tenir vincles” i “s’exaltava la solteria desvinculada, i per tant sense fills ni responsabilitats ni problemes”. Considera que “sense infants, la vida es torna grisa, i les societats no van enlloc” i exclama “quin món més trist farem si les joves famílies no surten de les pors i engendren fills, amb amor i amb responsabilitat d’educar-los i d’ajudar-los sempre”. Expressa que “necessitem els infants” i que “necessitem pares i mares valents, que creguin en la vida i la transmetin amb generositat”. Afirma que “la petita església domèstica que és un matrimoni on el pare i la mare viuen units i fidels en el Senyor, i que troben en els fills la seva joia més gran, ens fa adonar que n’és de bonica una família amb molts fills i nets, amb molta vida per a compartir”. Manifesta que “tot el que esmercem en els petits, és valuós als ulls de Déu, el seu veritable Pare i Creador”, que “és important dedicar-los temps, esforç, sacrificis, i sobretot molta entrega i molt d’amor” i que “en una família cal saber estimar, tornar a començar cada dia, perdonar-se i valorar-se entre tots”. Considera que “els infants orfes o abandonats, ja han sofert prou, i necessiten una família estable, d’un pare i una mare, que els estimin i els ajudin” i que “els poders públics han de facilitar amb mesures concretes que un infant sempre sigui ajudat i acollit”. Finalment, demana que “estimem la vida”, que “valorem l’esforç de tants pares, avis i familiars que fan molt pels petits” i que ens adonem que “els infants ens fan mirar el futur amb esperança”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “estrenem un any nou, desitgem que sigui feliç i així ho expressem als amics”. Explica que “ja fa un temps que els especialistes en màrqueting aconsellaven als empresaris que, si volien vendre els seus productes, no deixessin de presentar-los en el mercat com una cosa “nova”” i que “si el producte no era realment nou, n’hi havia prou amb introduir una modificació, per petita que fos, que pogués justificar l’adjectiu “nou” i, si era possible, que aquest adjectiu aparegués molt destacat en els cartells i les imatges que servien per a anunciar-lo”. Expressa que “qualsevol cosa, idea, expressió artística, estil, llenguatge, notícia, etc., en poc temps pot quedar desfasada, de manera que la novetat substitueix la bondat o la veritat d’alguna cosa perquè sigui acollit com a valuós” i que “curiosament som tan desconcertants que moltes idees i coses que en el seu temps van ser rebutjades com a “passades” després han estat recuperades com a expressió d’autèntiques belleses, gràcies que avui “són novetat”…”. Reconeix que “la sensibilitat cap allò nou pot ser un valor: té efectes positius, com ara ajudar justament a progressar superant el conformisme” i que “la idea i el fet de “la novetat” té molt a veure amb la nostra fe i el seu desenvolupament en la història social i personal”. Afirma que “el Nou Testament es diu així perquè la “novetat” és present en tot el seu missatge, des del naixement de Jesús com a “Bona Nova”, fins al llibre de l’Apocalipsi amb la visió del món nou sortit de les mans de Déu restaurador”. Finalment, diu que “ja que som sensibles a la novetat, hem d’aprofundir en la que ens ofereix Jesucrist”, però que “potser tenim por del que significa”, ja que “no és el mateix un nou producte del mercat que una vida realment nova”.

El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que “el periodista Henri Fesquet va publicar els anys 50 del segle passat un llibre titulat Les floretes del papa Joan, on recollia un seguit d’anècdotes i de pensaments del papa sant Joan XXIII, l’iniciador del Concili Vaticà II” i que “el capítol vintè d’aquest llibre es titulava: «L’Església, una font pública» i recollia un pensament de qui fou anomenat «el papa bo»: que «l’Església no ha de ser ni un museu d’arqueologia ni un castell, sinó una font, com la font pública del poble que dona aigua a les generacions d’avui que s’hi acosten. Cada parròquia és com el meu àlbum de família». Expressa que quan al llarg d’aquests primers mesos de la seva estada a la diòcesi de Tortosa va visitant parròquia a parròquia, li ve a la memòria “aquest fragment del llibre esmentat”. Afirma que darrere d’un temple parroquial “hi ha vida, hi ha una comunitat, hi ha les «pedres vives» que impulsen tot un seguit d’iniciatives pastorals”. Manifesta que “les parròquies dels nostres pobles i ciutats, tenint com a fonament sòlid la celebració de l’Eucaristia, poden ser alhora instrument providencial de l’acollida i expressió de la comunió en la fe, l’esperança i l’amor que Jesucrist ens concedeix com a gràcia”, que “la parròquia té un fort valor simbòlic en un poble i és una de les manifestacions més importants del rostre de l’Església” i que “la parròquia toca aspectes molt profunds de la cultura i de la societat que afecten el més íntim de la vida de les persones”. Finalment, demana que “donem gràcies al Senyor per tots els qui formen part de les nostres parròquies fent que esdevinguin com la font pública que fa realitat allò que Jesús va dir a la dona samaritana que va trobar en el pou de Jacob: «El que begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set; i l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna»”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “la festa de sant Antoni Abat ens porta a una reflexió sincera i profunda de les relacions que l’ésser humà té amb la natura on els animals, les plantes i la terra en general l’ajuden a sobreviure i a aprofitar-se de forma equilibrada de tots els recursos al seu abast” i que “els cristians creiem que tot això ha estat creat per Déu i que ho ha posat a disposició de l’ésser humà, a qui ha fet a imatge seva com a home i dona”. Recorda que “en aquests darrers anys s’insisteix en la importància de mantenir els recursos naturals d’una manera continuada perquè les futures generacions gaudeixin, com nosaltres ho estem fent, de tots els béns de l’entorn”. Recorda també “dos documents recents sobre aquest important tema que ha publicat el papa Francesc”: “L’encíclica Laudato Si, de l’any 2015, i l’exhortació apostòlica Laudate Deum, del passat mes d’octubre” i expressa que “les dues es complementen, donen orientacions precises sobre la cura de la casa comuna i ens ajuden a millorar la sensibilitat envers a tot el que ha estat creat”. Expressa que “el Papa tria sant Francesc d’Assís com a inspirador de les seves reflexions” i que “nosaltres hi afegim a sant Antoni Abat, que va viure al segle IV i que, des de sempre, ha gaudit d’una gran popularitat per la seva estima als animals i per la seva preferència per viure en harmonia amb l’entorn natural”. Manifesta que “la molt concorreguda celebració de l’Eucaristia del matí del dia 17 de gener i la popular benedicció d’animals el dissabte 20 a l’oratori de La Sang, són una mostra de l’estimació que senten molts devots pel sant i la concordança de sentiments que inspira la seva proximitat a tots els éssers creats”. Finalment, demana que “sant Antoni, Abat, ens ajudi a tots i ens protegeixi, especialment als que viuen d’una forma directa dels béns de la creació”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “un instrument que ens ajuda a caminar junts com a Església és el fet de disposar d’un pla pastoral o d’evangelització, que assenyali la direcció fonamental que ha de prendre la nostra Diòcesi”. Expressa que “un pla pastoral posa uns accents en el treball evangelitzador”, que “s’estableix per a quatre o cinc anys” i que “estableix un esquelet o tronc comú”. Considera que “després cada curs pastoral té la seva pròpia programació, com també cada àrea pastoral o cada delegació” i que perquè “un programa d’evangelització així no quedi a l’aire, cada comunitat cristiana, cada parròquia i grup haurà de concretar els objectius comuns i fixar accions concretes per dur-los a terme”. Afirma que per posar en marxa un pla cal escoltar la veu de tothom, perquè “tots els cristians són corresponsables en la vida i missió de l’Església” i que “per això estem dedicant els primers mesos d’aquest curs pastoral a discernir junts el pla d’evangelització per als propers anys”. Manifesta que confia en “la vostra participació i en el vostre criteri, per així fer el discerniment de manera comunitària”, agraeix també molt totes les reflexions que van arribant des de les parròquies i convida els feligresos a “continuar fent aportacions”. Fa una crida a “tots aquells que encara no s’han incorporat a aquesta reflexió, per demanar-los que constitueixin un grup o s’incorporin a algun dels ja existents” i recorda que “fins a finals de març es poden fer arribar les aportacions al bisbat”. Finalment, anima a “que tot aquest treball estigui sempre acompanyat per la pregària” i diu que l’objectiu del discerniment en comú és “escoltar junts la veu de l’Esperit per veure què vol Déu de la nostra Església”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: Barcelona, Girona, Lleida, Sant Feliu de Llobregat, Solsona, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Urgell, Vic.