Rafa Barruè, de Vila-real, nou abat de Poblet

Aquest dilluns 22 d’abril, la comunitat cistercenca del monestir de Poblet, ha elegit com a nou abat el P. Rafel Barruè i Broch, nascut a Vila-real i monjo d’aquest monestir cistercenc.

Ha estat la comunitat, reunida a la sala capitular, sota la presidència de l’Abat General de l’Orde Cistercenc, P. Mauro Giuseppe Lepori, que per votació secreta ha escollit com a nou abat el P. Rafel Barruè, que ha acceptat l’elecció i ha estat confirmat immediatament i instal·lat en el càrrec. Com a nou abat de Poblet, aquest vila-realenc assumeix automàticament la presidència de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó, integrada pels monestirs, a més del de Poblet, de Santa Maria de Solius, de Santa Maria de Vallbona i de Santa Maria de Valldonzella.

Rafel Barruè va nàixer a Vila-real, a la Plana Baixa, el 31 d’agost de 1966. L’1 de maig del 2000 va rebre l’hàbit de novici cistercenc de mans de l’abat de Poblet, Josep Alegre. Va fer la professió monàstica l’11 de juliol del 2001, festa de Sant Benet. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. El 2009 obtingué la llicenciatura en Teologia Fonamental a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma i l’11 de juliol de 2010 va ser ordenat prevere a l’església monàstica de Poblet, per mans de l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol.

Rafel Barruè ha estat hostatger del monestir diverses vegades i mestre de novicis durant l’abadiat del P. Alegre. També a estat prior des del 20 de març del 2016, activitats que ha compaginat amb la seua vocació d’artista pintor.

Conec el nou abat de Poblet des de fa anys. De fet, el 2015, a principis de juliol, i acompanyat dels novicis de Montserrat, vaig estar al monestir de Poblet, un espai on la història s’uneix a la bellesa de l’art i de la natura, i a la pregària dels monjos. Allí vaig retrobar els pares Maties, de Castelló i Rafel, de Vila-real, que amb fra Joaquim, de la Vall de Gallinera i fra David, de Sueca, són els monjos valencians de Poblet. 

Pregar a Poblet al costat dels sepulcres de Jaume I o d’Alfons el Magnànim, i contemplar el retaule del valencià Damià Forment, m’evocava les arrels cristianes del País Valencià, ja que el rei conqueridor va incorporar la nostra terra a la civilització cristiana occidental. Només cal recordar que Martí l’Humà va fundar la cartoixa de Valldecrist.

Va resultar que, durant l’estada a Poblet, l’ara nou abat, el monjo vila-realenc Rafa Barruè, estava ultimant una exposició d’una part de la seua obra pictòrica, d’una gran bellesa, titulada, “Estimar”, que es va inaugurar a Vila-real, al “Convent, espai d’art”.  

El P. Rafel Barruè, nou abat de Poblet, és una persona senzilla i alegre, prudent i ple de la saviesa del cor. Les seues nombroses obres pictòriques, d’una gran bellesa (tant de format gran com altres més menudes) han estat exposades a Vila-real, Castelló, Borriana, València, la Vall d’Uixó, Mallorca, Nules o Benicarló, entre molts altres llocs.

Al catàleg de l’exposició del 2015, la Sra. Rosalia Torrent, de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, destacava de la pintura de Rafa Barruè, “el seu estil net i eteri, el seu afecte pels blaus, però també pels blancs i, ara especialment, pels verds camins del paisatge”. En els seus quadres, el P. Rafel Barruè “busca despertar l’emoció interior, tant a través de les extenses taques de colors amb què cobreix els quadres, com per l’aparició (insinuada o fins i tot fantasmagòrica) de l’acció humana en el paisatge”.

També Robert Roda, de la Universitat Rovira i Virgili, escrivia en aquell catàleg, com Rafa Barruè “s’acosta a la realitat amb una presència en la mirada”. I és que aquest monjo de Poblet, nascut a Vila-real, i nou abat del monestir, “sap amb la tradició que, com va expressar de manera tan bella Sant Gregori de Nissa, la matèria, l’ésser humà mateix, com ocorre amb una teranyina, mirada en sí mateixa és foscor, buit, no-ésser; però mirada al contrallum adequat, és una obra excepcional”.

En el catàleg d’una exposició de Rafa Barruè, de 2011, el P. Josep Alegre, abat de Poblet, destacava dels quadres d’aquest monjo valencià, “la bellesa de la creació, que és reflex de la bellesa divina, per projectar-la en el color dels seus pinzells”. Per això, la pintura de Rafa Barruè pot ser contemplada “sota  un suau i lleuger vel, que és descobriment i ocultació del misteri”.

Com escrivia el 2011 en aquell catàleg de l’exposició, Montserrat Artigau, directora de l’Escola  Superior de Conservació i Restauració de Bens Culturals de Catalunya, Rafa Barruè “troba inspiració en el retaule  de l’altar major de Poblet per a la seua obra pictòrica”, un retaule, obra de Damià Forment, nascut a València el 1480, obra realitzada entre els anys 1527 i 1529.

En la pintura de Rafa trobem d’una manera predominant la llum i l’aigua, amb “una tècnica acrílica emprada mitjançant aiguades, per tal de diluir les pinzellades i fins i tot les formes i els colors”, com assenyala Montserrat Artigau.

Va ser el mateix Rafa Barruè qui, en una estada meua a Poblet, el 2011, m’ensenyà el seu estudi, on vaig poder descobrir l’art d’aquest monjo de Vila-real, que en el seu “ora et labora”  de cada dia, integra la pregària i la pintura en un tot harmònic. 

La pintura bellíssima de Rafa Barruè, de colors suaus, “deixa entreveure la bellesa del misteri, i és com una crida a parar-se en el temps i a buscar la trobada amb el misteri suggerit”, com deia l’abat de Poblet, Josep Alegre.

L’espiritualitat, la natura i l’art de Poblet, juntament amb la història que contenen els murs i els edificis del monestir, ens parlen de transcendència i de la bellesa de Déu, una bellesa que queda com gravada en les obres d’aquest monjo vila-realenc i nou abat.

La benedicció abacial de l’abat Rafel es farà en unes setmanes. Però ja des d’ara tenim en la pregària aquest monjo valencià, que per la seua bondat, saviesa i prudència, ha estat escollit nou abat (d’una manera totalment democràtica), pels seus germans de comunitat, que l’han constituït, pare, mestre i pastor d’aquest monestir de Santa Maria de Poblet.