Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, així com de l’Any Jubilar, del Document final del Sínode i de ser convocats a celebrar el memorial del Senyor Ressuscitat.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, expressa que el lema de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians “va sobre la fe, donat que el tema de fons és el 1.700 aniversari del concili de Nicea, quan es defineix la fe en la divinitat de nostre Senyor Jesucrist, davant alguns corrents que la negaven”. Afirma que “el Credo que es va formular en aquest Concili, comú a tots, és el que ens uneix a tots els cristians” i que “la setmana de pregària per la unitat pretén, per tant, esdevenir un estímul per a aprofitar l’herència comuna i, a partir d’una mateixa fe, cercar en la pregària i a la llum de l’Esperit Sant, els camins més idonis per a una més gran unitat”. Comunica que aquest diumenge dia 19, participarà en “una pregària ecumènica amb les altres confessions cristianes a l’església ortodoxa romanesa de Reus”. Finalment, diu que la divisió mundial entre catòlics, ortodoxos i protestants “va contra el projecte de Jesucrist” i que “cada un de nosaltres pot preguntar-se si no ha fet malbé la unitat de l’Església amb la seva forma excessivament individualista de viure la fe”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, recorda que “els apòstols Pere i Pau són un model de treball ecumènic” i que “eren molt diferents entre si i van tenir discrepàncies”, però “van saber respectar-se i treballar per mantenir unida l’Església de Crist”. Expressa que en el fragment que els organitzadors de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians ens proposen que meditem “Jesús dialoga amb Marta sobre allò que uneix tots els cristians: la fe en la resurrecció” i que el lema d’aquesta setmana de pregària “incideix precisament en el fonament de la nostra fe”. Considera que “aquests dies són una bona ocasió per reflexionar i treballar per la unitat dels cristians”. Afirma que “amb aquest esperit ecumènic, enguany tenim el goig de celebrar, d’una banda, el 1.700 aniversari del Concili de Nicea, on es va formular un credo que recollia els fonaments comuns de la fe cristiana” i que “d’altra banda, el passat mes de novembre, vam celebrar la constitució de la Taula de Diàleg Interconfessional de Catalunya”. Finalment, prega que “demanem al Senyor que puguem treballar junts perquè, allà on hi hagi foscor, puguem portar-hi la seva llum”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, parla del bé i la unitat. Diu que “de múltiples maneres, la majoria dels éssers humans fem l’experiència d’'inclinació al mal'”, experiència que “té lloc en el profund de cada persona, en el que anomenem 'consciència'”, la qual “adverteix i afirma que el mal existeix, però no verifica que el mal tingui l’última paraula”. Expressa que “encara que sovint romangui arraconat, el bé és el més profund, el nucli de la persona humana”. Considera que “si la consciència és l’àmbit on té lloc el discerniment, a vegades el mal se serveix d’argúcies per a utilitzar el discerniment, l’elecció, en profit propi”. Afirma que “gairebé tot el que les persones fem repercuteix en el nostre entorn i suposa un augment o una disminució del bé al nostre voltant” i que “un dels signes de la bondat és la unitat dels cristians en la diversitat”. Finalment, diu que “la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians del 18 al 25 de gener ens ajudarà a afirmar que els cristians no som estranys sinó germans”, demana que “despertem la consciència” i diu que “l’ecumenisme i l’oració són portadors de reconciliació i esdeveniment de bondat”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “durant aquests dies, cristians de totes les confessions religioses de tot el món ens unim en una pregària comuna per demanar que es compleixi el desig de Jesús: 'Que tots siguin u, com tu Pare estàs en mi, i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat'”. Recorda que “aquest any 2025 es commemora el 1.700 aniversari del primer Concili Ecumènic cristià, celebrat a Nicea” i que “aquesta commemoració és una oportunitat única per reflexionar i celebrar la fe cristiana comuna, expressada en el credo formulat durant aquest concili, una fe que roman viva i fecunda als nostres dies”. Afirma que “la Setmana de Pregària per la unitat dels cristians d’aquest 2025 ens convida, doncs, a inspirar-nos en el llegat de fe que tenim en comú i a aprofundir en la fe que uneix tots els cristians”. Finalment, informa que “en alguns llocs aquesta pregària s’expressa amb una pregària conjunta”, que a la diòcesi “tindrem divendres dia 24 de gener a les set de la tarda a la Catedral del Sant Esperit”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la recerca de la comunió i la unitat en l’Església és una constant al llarg de la seva història”. Expressa que “el Jubileu del 2025 ens convida, en l’escaiença dels mil set-cents anys de la celebració del Concili ecumènic de Nicea, a posar la mirada en la necessitat de la unitat visible de l’Església de Crist”. Afirma que “el fonament de la unitat eclesial és la comunió de la fe en Crist” i que “perquè aquesta comunió i unitat sigui una realitat és imprescindible el trobament, el diàleg, l’escolta, la pregària, la recerca de la voluntat de Déu, des de la llum de la Paraula i de l’Esperit Sant”. Recorda que “l’any 325 l’emperador romà Constantí convocà un concili de bisbes a la ciutat de Nicea”, perquè “entenia que havia de vetllar per la comunió i la unitat dels cristians”. Recorda també que “el trobament de bisbes d’Orient i Occident va donar com a fruit l’afirmació de la plena divinitat de Jesucrist, de la “mateixa naturalesa del Pare”, com resem en el Credo”. Finalment, demana que “aprenguem la lliçó del primer concili ecumènic de l’Església que ens ensenya la necessitat de trobar-nos per a afirmar la nostra fe i intensificar la nostra missió”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que, endinsats en la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, desitja dirigir-se a totes les esglésies i comunitats cristianes de la diòcesi. Expressa que “aquesta celebració ecumènica posa en el centre aquest 'creure' personal que troba el seu veritable sentit en un «creiem» comunitari, on tot brolla en comunió, entorn del Senyor Jesús, al voltant de la seva Taula, repartint l’aliment del Banquet i compartint la flama de la fe com a signe de la llum de Crist Ressuscitat”. Afirma que “la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians ens recorda que per a l’ecumenisme no val qualsevol drecera”, que “l’únic camí possible és el que ens porta a estimar sense condicions, a confiar en la paraula del Verb i a romandre units en Ell i en el seu missatge per a obtenir l’anhelada unitat a la qual aspirem”. Finalment, demana que “siguem germans que entrellacen la seva mirada en el Cos Místic de Crist i deixebles que preguen sense descans per la unió de totes les esglésies, a exemple de la Mare de Déu, dels apòstols i de Jesús”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “Maria ens és mostrada aquest diumenge com la primera deixebla, la més fidel, la més entregada a la causa de la fe, la més confiada en que cal fer allò que Crist ens diu”. Recorda que cada any “l’Església convoca una setmana de pregària per la unitat dels cristians, ens convoca a pregar per la unitat de tots els qui compartim la fe en Jesucrist” i expressa que “és aquesta la mateixa fe que Maria ens convida a compartir amb ella, i que s’ha vist sovint sacsejada per esdeveniments històrics i debats teològics que l’han portat a ser viscuda des de la diversitat de confessions”. Afirma que “Déu no vol la divisió”, que “Déu no vol que visquem la fe des de posicions enfrontades” i que “Déu estima la unitat del seu ramat i vol que treballem per ella”. Considera que “viure la fe des de la unitat és tasca de tots”. Finalment, demana que “tinguem present aquesta setmana en la nostra pregària la unitat dels cristians, perquè el que Crist ens demana és que siguem plenament un, perquè només així el món reconeixerà que ens ha enviat i que ens estima”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, recorda que “hem iniciat l’Any Jubilar dedicat a l’esperança, un do preciós que Déu ha plantat en la seva Església i al món, i al cor de cada un de nosaltres”. Expressa que “els jubileus, en la tradició de l’Església, són temps especials de perdó, de reconciliació i de renovació espiritual” i que “aquest Any Jubilar de l’Esperança ens convida a reflexionar sobre la promesa de salvació que Déu ens fa i a renovar el nostre compromís de viure com a testimonis de l’esperança cristiana”. Afirma que “en aquest any jubilar, estem cridats a ser testimonis de la llum, portadors d’esperança en aquest nostre món ferit per la incertesa, les violències i la divisió” i que “la nostra esperança no és només per a nosaltres, sinó per a compartir-la”. Finalment, demana que “mirem la Verge Maria, que és Mare d’esperança”, el nostre model i guia, a la qual demana que “ens ajudi a viure aquest Any Jubilar amb els ulls posats en Crist i el cor ple d’esperança, fent el que Ell ens digui”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “el passat 26 d’octubre es va acabar a Roma el Sínode” i que “a la fi de novembre va aparèixer la traducció oficial en català i en castellà del document final amb el títol 'Per una Església sinodal: comunió, participació, missió'”, amb una Nota d’acompanyament del Sant Pare on “es fa un resum del treball fet, es reconeix i agraeix l’esforç de tothom per arribar a un bon fi i s’afirma que no hi haurà una posterior Exhortació Apostòlica com a conclusió de les propostes, sinó que el Document final participa en el Magisteri ordinari del Successor de Pere”. Informa del resultat dels treballs del Sínode, agraeix la participació de la diòcesi en aquest important procés de corresponsabilitat eclesial i anima tothom a la lectura del document final. Finalment, assenyala que “els treballs del Sínode tenen una conseqüència posterior en l’aplicació que cada diòcesi, parròquia i comunitat cristiana ha de fer per mantenir la seva pròpia sensibilitat d’acord amb les orientacions sorgides a l’Assemblea sinodal i desitjades pel Papa, buscant sempre la unitat entre tots”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que el programa pastoral de la diòcesi de Solsona té com a objectiu enfortir les comunitats cristianes, però que “perquè les nostres parròquies siguin comunitats vives cal que l’Eucaristia se situï al centre de la seva vida i de totes les seves activitats”. Informa que dedicarà diversos escrits a ajudar-nos a comprendre la importància de l’Eucaristia per a la vida de les parròquies. Recorda que “una parròquia és una assemblea de persones que han sentit la crida de Déu a viure la seva vida seguint Jesucrist amb la força de l’Esperit” i que “som convocats com a Església per celebrar l’Eucaristia: el “memorial” de Jesús mort i ressuscitat”. Recorda que “a l’Últim Sopar, Jesús ens manà repetir els seus gestos i fer memòria seva” i que “això és el que fem a cada Eucaristia”. Finalment, diu que “alguns cristians semblen haver oblidat això i, d’alguna manera, pensen que podran viure la seva fe prescindint de la Missa” i que “no han descobert que ser cristià és formar part d’una família que celebra el memorial del Senyor ressuscitat, fins que Ell torni”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: Barcelona, Girona, Lleida, Sant Feliu de Llobregat, Solsona, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Urgell i Vic.
