Immersos dins el fred de la Setmana dels Barbuts -que sempre acostuma a acompanyar l’inici de l’any-, avui, 17 de gener, molts pobles i ciutats d’arreu del país celebraran la festivitat de Sant Antoni Abat, el patró dels animals. Per honorar la memòria del sant, són moltes les parròquies que al llarg de la jornada d’avui -o bé, aquest pròxim diumenge- organitzaran les ja tradicionals benediccions dels animals, creant una imatge força atípica dins del calendari litúrgic de l’església. Ara bé, per què es beneeixen els animals per Sant Antoni?
Pare de l’eremitisme i protector de les bèsties
Els relats històrics diuen que Antoni era un jove adinerat que va néixer a Egipte sota la dominació romana, cap allà l'any 250 dC en una família adinerada. A 20 anys, va quedar orfe de pare, i, després d’haver crescut havent sentit la lectura de l’evangeli, va decidir repetir entre els pobres i els més necessitats. Un cop desposseït de qualsevol bé material, es va retirar al desert -a imitació de Jesús- i va dedicar-se a dur una vida de contemplació i penitència.
Al llarg de la seva vida, el pare de l’eremitisme va atreure un nombre important de deixebles, malgrat que ell refusava tenir-los com a mostra d’humilitat. Aviat, gràcies a Antoni, el desert es va poblar de monestirs on dia i nit ressonaven les pregàries i els salms. Es diu que, retirat de la vida mundana, Antoni va morir al voltant dels cent anys.
Immers en el seu retir espiritual, Antoni va poder trobar el Crist a partir de contemplar la creació. En aquest sentit, sempre va sentir un profund amor pels animals. És per aquest motiu que cada vegada que trobava algun animaló ferit pel desert, procurava ajudar-lo per tal d’aconseguir el seu guariment. Una llegenda explica que, en un dels episodis de la seva vida, Antoni va trobar malferit un garrinet. Amb una gran pietat, l’eremita va aconseguir que l’animal es recuperés, i el porc, com a mostra d’agraïment, el va acompanyar per sempre. De fet, iconogràficament, és habitual trobar representacions del sant en companyia del porquet.
És per aquesta voluntat de guarir les bèsties que Sant Antoni va començar a ser invocat per protegir la salut dels animals. Ràpidament, el sant va guanyar popularitat i, actualment, moltes persones es desplacen a les parròquies dels seus pobles o ciutats per portar a beneir els seus animals de companyia -encara que, temps enrere, era molt més habitual portar a beneir animals de càrrega o de pastura-. En aquesta tradició trobem també l’origen de la festa dels tres Tombs de Sant Antoni, on els carreters feien tres voltes al poble o a l’església amb els seus carros per demanar la protecció del sant sobre el seu bestiar.
Un aliat contra el mal
Es diu que Sant Antoni, al llarg de la seva vida eremítica, mentre intentava viure en una pobresa absoluta i immers completament en la pregària, va patir diversos turments per part del diable. Era habitual que, en moments de meditació, el diable s’aparegués al sant i el temptés amb visions mortificants i pecaminoses, però, Sant Antoni, fidel al seu amor pel Crist, les va resistir.
Finalment, veient la fortalesa de l’eremita, una colla de dimonis van assaltar el seu refugi i el van apallissar. La nit següent, per evitar que el sant es recuperés de l’atac, els mateixos dimonis van tornar a entrar dins el refugi prenent la forma d’animals -que Sant Antoni tant estimava- per reobrir-li les ferides. En aquell moment, Déu, amb la voluntat de protegir el seu fidel, va llançar un braç de llum dins la cova que va atemorir les forces del mal i va fer que no tornés a ser temptat mai més.
Per aquest motiu, a banda de les benediccions dels animals i els Tres Tombs, a molts indrets del país, se celebren representacions de la vida de Sant Antoni protagonitzades pel foc de les fogueres i els diables, que acaben sent derrotats per la fortalesa del sant.
La congregació dels 'Antonians'
El model de vida de Sant Antoni va inspirar la creació dels Canonges Regulars de Sant Agustí de l'Orde de Sant Antoni Abat, també coneguts com a Germans Hospitalers de Sant Antoni. Aquest orde, fundat el 1095 al sud de França, seguia una regla monàstica amb una forta dedicació a l’assistència hospitalària. La seva missió principal era la cura dels malalts afectats per l’ergotisme, una greu malaltia coneguda a l’Edat Mitjana com el foc de Sant Antoni. El seu símbol distintiu era la tau, una creu en forma de T que representava protecció i cura.
Els membres de l’orde, sovint anomenats simplement Antonians, van tenir un paper destacat en l’atenció als més vulnerables. La seva tasca combinava els valors religiosos amb un compromís pràctic envers la salut i el benestar, consolidant una tradició d’ajuda als necessitats que va tenir una gran influència en l’Europa medieval.
Així que ja ho sabeu, tot i el fred d’aquests dies, si voleu plantar cara al mal i protegir els vostres animals, no dubteu a celebrar la festivitat de Sant Antoni Abat, el pare dels eremites.
