La presentació del llibre 'El Palau Episcopal. Mil anys d’història d’un laberint arquitectònic', que s'ha celebrat aquest dissabte 11 de gener, ha posat en valor un dels palaus episcopals medievals més destacats de Catalunya i que ha arribat pràcticament sense modificacions fins als nostres dies. L’estudi, realitzat pels arqueòlegs i historiadors gironins Josep Maria Nolla, Jordi Sagrera i Miquel Àngel Fumanal, amb la col·laboració de Narcís Soler, ha revelat la importància d’aquest notable edifici i n'ha desvetllat les transformacions, alhora que ha apuntat la vida i l'activitat que ha acollit al llarg dels segles.
L’acte de presentació s'ha celebrat en el saló del tron del mateix edifici, actual seu del Museu d’Art. Ha anat a càrrec de l’exconseller i historiador Joaquim Nadal i ha estat presidit pel bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, i el director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs. Després d’unes paraules de benvinguda per part de la directora del centre museístic, Carme Clusellas; Joaquim Nadal ha fet un detallat recorregut històric per l’edifici, destacant alguns dels prelats que, al llarg dels segles, hi han intervingut en els diferents processos de reforma, fins que, fa mig segle, el bisbe Jaume Camprodon, que ja no hi residia, el va destinar a espai cultural per a la ciutat i la diòcesi.
En la seva intervenció, fra Octavi ha destacat, precisament, el gest del seu predecessor d’obrir el conjunt, tot dient: “Aquest palau, com en altres àmbits la catedral o Sant Feliu, ultrapassen la mateixa Església i formen part del patrimoni espiritual, cultural i fins i tot afectiu del conjunt de ciutadania gironina”. Vilà ha destacat els edificis, ja que “han estat, edificis religiosos on es viu o s'hi ha viscut i s'hi ha de viure la fe i, per tant, mereixen sempre un respecte a l'hora de programar-hi activitats”.
En aquest sentit, ha exposat que “quan l’any 1974 el meu predecessor, el bisbe Jaume Camprodon, ha llançat la idea de destinar el fins llavors palau episcopal a espai cultural, s'ha posat fi a segles d’activitat curial que havia tingut en aquest indret el seu centre; però s'ha iniciat una nova etapa de la vida d’aquest edifici, o d’aquest conjunt de construccions, depèn de com ho vulguem veure, a partir de llavors més obert a la ciutat”. I ha afegit: “És interessant aquest concepte d’obertura al conjunt de la ciutat en un moment en què l’Església s’està redimensionant al que hauria d’haver estat en molts aspectes sempre el seu àmbit, l’espiritual, deixant de banda la cerca d’intenses amistats, sovint perilloses, amb el poder civil”.
