El passat 30 de desembre, va morir l'expresident dels Estats Units i Premi Nobel de la Pau, Jimmy Carter a l’edat de 100 anys.
Durant aquests últims dies són molts els qui s’han fet ressò de la vida d’aquest expresident que probablement va ser dels més efímers, però que després del seu mandat va tenir una de les vides més llargues i fructíferes.
S’han publicat innumerables articles, destacant cadascú d’ells aquell vessant que imagino més ha impressionat a la persona que els escrivia. Així des de Barack Obama (expresident demòcrata dels EUA) a Andreu Dionís (pastor principal de l’Església Evangèlica UNIDA de Terrassa, església que precisament va inaugurar Jimmy Carter el 4 de juliol del 2010).
Però jo avui en aquest petit article voldria destacar una acció segurament poc coneguda, però en completa consonància amb els seus principis i coneixement bíblics.
Jimmy Carter es va declarar, no tan sols cristià al llarg de la seva vida, sinó que explicava claríssimament que havia pres una decisió de seguiment a Jesús, i per tant procurava ser completament honest amb el seu coneixement de l'evangeli i de la bíblia, i així ho mostrava tant en les seves decisions com en la capacitat d'impartir escola bíblica els diumenges en la seva església local.
Aquest compromís amb el coneixement i aplicació de la Paraula el va portar a sortir, com a símbol de complet desacord, de la Convenció de les Esglésies Baptistes del Sud, de la que era membre, l’any 2000 quan aquestes van fer una esmena en la qual es negava qualsevol possible lloc de lideratge en l’església local, a la dona.
La posició clara i valenta de Jimmy i Rosalinn Carter, em recorden el que és important que és mantenir els valors i la transparència en la interpretació de la Paraula, no deixant-nos arrossegar per corrents que més que treballar amb una bona hermenèutica intenten imposar els seus criteris a partir d'una cultura o tradició.
Seguim necessitant homes i dones valents amb els principis de l'evangeli per ser de transformació positiva a la societat.
