Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la festa del Baptisme del Senyor, així com de la comunitat, casa de tots, d’afirmar el Bé, de signes d’esperança i de la formació permanent.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que diumenge “celebrem el baptisme de Jesucrist al riu Jordà”. Informa que “aquest diumenge la litúrgia ens proposa recordar el baptisme de Jesús amb la narració que en fa l’Evangeli de sant Lluc”: en la primera part, “Joan Baptista és el protagonista, perquè és ell qui parla”, “predica la conversió a tot el poble i respon a les inquietuds de la gent amb consells valents” i “ anuncia el Messies, Jesús, que vindrà i ens batejarà 'amb Esperit i amb foc'”; i en la segona part del relat, “Jesús és batejat per Joan Baptista mentre pregava”. Afirma que “Jesús, quan rep el baptisme, se solidaritza amb tota la humanitat, que és feble i vulnerable” i que “la memòria del seu baptisme ens invita cada any a fer memòria del nostre propi baptisme”. Assenyala que “l’Esperit Sant ens guiarà durant tota la vida i ens ajudarà a transformar-nos en persones cada cop més semblants a Jesús”. Finalment, demana que “donem gràcies a Déu pel nostre baptisme, gràcies al qual esdevenim fills de Déu i fills de l’Església”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que “la festa del Baptisme del Senyor ens fa adonar que el baptisme ocupa un lloc central en la vida del cristià”. Recorda que el baptisme “és el primer sagrament, el fonament de tota la vida espiritual i la porta d’entrada a la comunitat de creients” i que “encarna un compromís profund: l’adhesió a Crist i a l’Església Catòlica, i l’inici d’un camí vocacional que travessa tota l’existència”. Afirma que tota vocació cristiana “té la seva arrel en el baptisme” i que “és en aquest sagrament on Déu ens crida pel nostre nom i ens dona una missió concreta: ser deixebles i testimonis missioners en el món”. Considera que “l’adhesió baptismal no és un acte individualista, sinó una obertura als altres, als germans” i que “som batejats per servir, per anunciar, i per viure en comunió fraterna, reconeixent que la nostra vida està cridada a ser un do per als altres”. Finalment, diu que “viure la nostra adhesió baptismal significa redescobrir, cada dia, la nostra identitat en Crist i respondre a la seva crida amb un cor disposat i generós”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, reconeix que “possiblement agraïm poc al Pare del cel el gran regal de ser fills de Déu” i que “realment no és poca cosa aquest regal totalment immerescut que ens fa el Pare”, ja que “gràcies al Baptisme, participem d’aquesta vida nova, d’una vida on entrem dins la comunió entre Pare, Fill i Esperit Sant”. Expressa que “pel Baptisme ens adherim a la Pasqua de Crist: morim a l’esclavitud del pecat per ressuscitar a una nova vida, com a fills lliures”. Manifesta que “cal que recordem el dia del nostre Baptisme com un gran dia” i que “l’aniversari de Baptisme, podem celebrar-lo interiorment en el nostre cor”. Assegura que “pel Baptisme som temples de l’Esperit Sant” que ens mourà a tenir els mateixos sentiments que Jesucrist. Finalment, diu que “aquest diumenge que celebrem la festa del Baptisme del Senyor és una bona ocasió de fer-nos més conscients de tot el que suposa haver entrat a formar part de la gran família de Déu, i que suposa que tenim un mateix Pare i que l’altre és el meu germà”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que diumenge “celebrem la festa del Baptisme del Senyor, 'el do d’una vida nova', i que significa 'arribar a ser, en Jesús, fills de Déu estimats per sempre'”. Expressa que “Jesús, amb el seu Baptisme, davalla cap a nosaltres, baixa al riu, percep l’escalf de la terra, espera com els altres, se situa al costat del seu poble com un de tants i comença a viure amb l’ànima nua i els peus descalços”. Afirma que “Crist es desprèn de tot per a submergir-se en la ferida de la humanitat perquè sap que només així podrà sanar-la amb el seu amor”, però que “abans d’abaixar-se per a acaronar cada esquerda de la nostra pell i ser batejat com un més del poble, les Escriptures relaten que Jesús 'pregava'”. Considera que “aquest detall ens recorda la importància de l’oració per a poder suportar cada ferida, cada prova, cada instant”. Finalment, desitja que “tant de bo romanguem sempre amb l’ànima en vetlla i disposada a escoltar la veu de Déu Pare acostant-se a la nostra oïda i dient-nos des del núvol: ets el meu fill, el meu estimat, en qui m’he complagut”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, expressa que en la festa del baptisme del Senyor “recordem el moment en què Jesús, ja adult, s’acosta al Jordà per rebre el baptisme de Joan”, “un moment singular en la vida de Jesús, en el que se’ns revela qui és Ell i quina és la seva missió”. Diu que “el baptisme de Jesús és bestreta del nostre”, que “el baptista anunciava l’arribada del qui batejaria “amb l’Esperit sant i amb foc”” i que “aquest és el baptisme que hem rebut i que va suposar per nosaltres el començament d’una vida nova: hem estat revestits de Crist i hem nascut de nou per l’Esperit com a fills de Déu”. Considera que “pel nostre baptisme cadascun de nosaltres hem estat cridats a la santedat”, que “la dignitat baptismal ens habilita també per participar activament en la vida de l’Església” i que “el baptisme és la font de l’enviament missioner”. Finalment, diu que “és molt important que els laics prenguin consciència que el seu baptisme els compromet a ser testimonis de Jesús” i que “el mandat del Senyor és clar: aneu, feu deixebles i bategeu”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “el baptisme ens representa la incorporació a la fe, a l’Església, al grup de seguidors del Crist”. Expressa que “al llarg de l’any 2023 es va constatar un descens en el nombre de baptismes, especialment d’infants” i reconeix que “vivim un canvi de paradigma” i que “la pertinença a l’Església, la pràctica religiosa, ha deixat en gran part de ser un costum social o familiar per esdevenir cada cop més una opció personal i lliure”. Considera que “per això augmenten els baptismes d’adults, és a dir, d’aquells que prenen conscientment la decisió d’incorporar-se a l’Església de Crist i s’hi preparen mitjançant el catecumenat”. Afirma que “el camí cap al baptisme és un bell camí, el camí de la fe, aquell al qual ens crida Crist mateix a cadascun de nosaltres” i que “iniciar-lo en aquest any sant, un any jubilar, és un signe d’esperança”. Finalment, diu que “viure la nostra fe amb joia, plenitud i esperança és la millor manera d’evangelitzar, és a dir, de fer conèixer Crist a qui encara no el coneix i a qui cal que convidem a unir-se’ns pel baptisme”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “les nostres parròquies i comunitats hauríem de sentir, cada vegada més, la necessitat de retornar a la vivència de les primeres comunitats cristianes” i que “compartir els béns, tant materials com espirituals, és font de fraternitat autèntica que neix de la comunió eucarística”. Demana que “sempre que sigui possible fomentem les activitats comunes, de la unitat pastoral, dels arxiprestats i de la diòcesi”. Considera que “a les nostres comunitats és prioritari crear l’espai de la llar pairal on tots ens trobem a casa” i recorda que “aquest espai ningú no se’l troba fet”, sinó que “l’hem de crear entre tots”. Afirma que “en la comunió de béns espirituals, l’Església ha de ser la llar de la fraternitat cristiana”. Finalment, recorda que “som 'pelegrins d’esperança'” i exclama que si tothom ens veiés actuar amb respecte, cura i empatia envers els altres, si la nostra Església fos la casa que consola i aixopluga cada ésser humà, per oferir-li les riqueses del missatge de Jesús de Natzaret, seríem un gran far d’esperança.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, recorda que “Plató, a Fedre, atribueix al trobament amb la bellesa la capacitat per a despertar en l’ànima el desig de retornar cap a les essències i, més enllà d’elles, recordar i actualitzar el Bé”. Expressa que “alguns filòsofs ensenyen que l’home sovint necessita d’un encontre, un xoc amb l’exterioritat per a desvetllar el sentit del Bé, sovint adormit en el seu interior” i que “E. Levinas ofereix una profunda reflexió filosòfica entorn de la realitat del bé”. Diu que familiaritzat amb el món cultural i simbòlic de la Bíblia, el pensament d’aquest filòsof, “confrontat amb el sofriment de la shoah, afirma racionalment i raonablement l’anterioritat del bé en l’home” i “proposa el trobament amb «la feblesa, amb l’extrema fragilitat de l’altre, amenaçat per la violència i per la mort», com a element activador del bé que habita en cada persona i que és més profund que el mal”. Finalment, diu que “per a sacsejar-nos el pessimisme necessitem afirmar la bondat i desvetllar-la des de la mirada en el rostre de l’altre, dels altres, sobretot dels més vulnerables”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “tot just iniciat el camí del Jubileu del 2025 és bo que posem la mirada en els signes d’esperança que hi ha en el nostre món”. Afirma que “el Sant Pare, en la butlla de convocació de l’Any Sant, expressa un contrast preocupant en el nostre món” i és que “la mirada d’esperança necessària per a tota vida humana requereix una visió de l’existència plena d’entusiasme i amb desig de compartir aquest do de la vida amb els altres; però, d’altra banda, es constata que, en la societat del benestar, manca aquesta mirada esperançada i, com a conseqüència, hi ha una pèrdua del desig de transmetre la vida”. Admet que “són moltes les causes que poden provocar la disminució de la natalitat”, però que “no podem obviar la ideologia que se’ns ha anat infiltrant de manera subtil i que ens duu a donar més importància a les coses que a les persones”. Finalment, afirma que “la veritat és que 'l’obertura a la vida amb una maternitat i paternitat responsables és el projecte que el Creador ha inscrit en el cor i en el cos dels homes i de les dones'” i que “tot infant que neix és un signe d’esperança”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “una característica de la nostra societat és la formació dels professionals en totes les etapes de la seva activitat”. Expressa que “la formació permanent també se’ns demana a tots els cristians”, que “no es redueix només al temps de la catequesi infantil que prepara per a rebre els sagraments de la iniciació cristiana” i que “es tracta de buscar en els ensenyaments de l’Església que es fonamenten en les paraules i en els gestos de Jesús les adequades orientacions vitals per a respondre de forma coherent als reptes que ens planteja el món”. Comunica que “durant les darreres setmanes s’ha confeccionat un programa de formació, amb aspectes teòrics i recursos pràctics, per oferir-los a la comunitat diocesana”, un programa que “consta de sis sessions que se celebraran durant els matins dels dissabtes, des de l’11 de gener, seguint pel 25 de gener, el 22 de febrer, el 22 i 29 de març i el 5 d’abril”. Finalment, convida tothom a “participar en aquestes sessions”, ja que “tots necessitem formació permanent per aprendre, per viure i per transmetre als altres la nostra fe”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: Barcelona, Girona, Lleida, Sant Feliu de Llobregat, Solsona, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Urgell i Vic.
