Vaig llegir amb molta atenció l’entrevista al senyor Vicent Mompó, que el diari Levante ens va oferir el diumenge 24 de novembre.
El president de la Diputació de València i alcalde de Gavarda, deia que la catàstrofe que vam viure els valencians el passat 29 d’octubre, amb més de 200 persones mortes, no es podia haver evitat. És veritat que l’aigua i el fang que van inundar, des d’Utiel i Xiva fins a Paiporta, Aldaia, Alfafar, l’Alcúdia i Algemesí, no es podia evitar. Però si la gent haguera estat avisada (com la Diputació va avisar els seus treballadors o la Universitat de València, anul·lant les classes), moltes persones que han mort, continuarien vives.
Si a Utiel (com diu el president de la Diputació a l’entrevista a Levante), a mig matí ja hi havia danys importants i el riu Magre ja portava molta aigua, és de sentit comú saber que el cabal d’aigua que passava per Utiel, ens vindria de seguida (com així va ser), a la Ribera Alta. Encara més: si a Utiel, a les 14:14 hores, el Magre havia eixit de mare, ¿a què esperava el president de la Generalitat a avisar la població d’allò que ens vindria al damunt? I si a les 12 del migdia el barranc de Poio ja anava desbocat, ¿què esperaven que passaria a Paiporta i a Picanya unes hores després? Per això no té cap explicació raonable que la Generalitat enviara l’alerta als mòbils dels ciutadans, després de les 8 de la nit. ¿Com va poder dinar tranquil el president Mazón, si el Magre a Utiel ja s’havia desbordat a les 14:14 i Poio, a les 12 feia feredat? ¿El president Mazón no sabia que l’aigua de dalt, a Utiel i a Xiva (i no cal ser massa llestos per entendre això), baixaria a l’Horta i a la Ribera Alta, negant pobles, carreteres, camps i cases?
A l’Alcúdia, el meu poble, he conegut situacions que posen els pèls de punta. Un amic que, aquell 29 d’octubre, feia vida normal, perquè el govern valencià no havia alertat del perill la població, anava pel carrer quan, en un instant, va vore un tsunami d’aigua de fang que venia del Magre. Aquest amic no pogué arribar a casa i va passar hores i hores al carrer, agafat a una reixa d’una casa, amb el risc que els cotxes, arrossegats per l’aigua, el colpejaren. Una altra persona que conec, invàlida, va vore com l’aigua anava pujant de nivell, fins que li arribava al coll i un veí que la va veure, pogué despenjar-se pel corral i pujar aquesta dona al banc de la cuina, on passà la nit asseguda allà. Són històries de la tragèdia que vam viure el 29 d’octubre passat, amb 222 morts que ja no estan amb nosaltres. No sé si el president Mazón pot dormir tranquil i si és capaç de mirar-se a l’espill, ja que és el responsable de no haver avisat del perill de l’aigua i del fang que ens venien al damunt, quan d’haver-ho fet a les dues del migdia o a les quatre de vesprada, s’haurien evitat moltes morts.
Jesús a l’Evangeli de Sant Joan ens diu que només la veritat, ens farà lliures (Jo 8:32). No les mentides, ni les mitges veritats, que també són mentides. Per això,¿com és possible que el president Mazón canviarà la versió del seu dinar d’aquell 29 d’octubre, diverses vegades?
El president de la Diputació de València, a l’entrevista al diari Levante, deia que tenia diverses llacunes en relació amb el que va passar aquell dia. Però sí que recordava que a mig matí va voler anar a Utiel, a causa dels danys que hi havia en aquest poble. Torne a repetir-ho: si l’aigua del Magre ja era molt gran a aquella hora, el que no entenc és ¿per què no es va donar el senyal d’alarma aquell mateix matí i es va esperar a alertar la població, quan la gent ja tenia l’aigua i el fang dins de casa? La Diputació de València, al migdia, amb molt bon criteri, sí que va enviar els seus treballadors a casa. Per alguna cosa ho faria! I és que a les 7:36 del matí, AEMET va llançar una alerta roja que va mantindre tot el 29 d’octubre.
Per cert, ¿on era el secretari Autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso (afiliat a les Joventuts Socialistes, el PP, Ciudadanos, UPyD i de nou al PP), que com ell mateix va reconèixer, es va incorporar al seu lloc el dimecres 30 d’octubre a les 11 del matí? ¿Per què els bombers de València han demanat la destitució dels seus caps per la gestió de la DANA? ¿Com és que el Consell ha dit que les dues conselleres que ja no formen part del govern no han estat destituïdes, sinó que elles han donat un pas al costat? Si com va dir el senyor Mazon el juny del 2023, eixe govern era el de les millors persones, les més ben preparades, ¿com és que donen un pas al costat? I és que hi ha massa qüestions que encara són un interrogant i cal que siguin aclarides.
Diu un refrany valencià, que abans s’agafa a un mentider que a un coix. I que, com diu Jesús a l’Evangeli de Sant Marc, no hi ha res amagat que al final no aparega a plena llum (Mc 4:22). És a dir, que les mentides no es poden amagar per molt temps, perquè sempre s’acaba sabent la veritat.
Els polítics, que haurien de fugir de les mentides com del dimoni, haurien de tindre intuïció i sentit comú. I el sentit comú ens diu que si al migdia, a Utiel, el Magre havia eixit de mare, en un no res, tota aquella aigua baixaria, desbocada, cap a la Ribera Alta. Com així va passar. Em sembla que no cal ser massa llestos per “endevinar” això.
Les mentides i el sentit comú no lliguen entre si gens ni miqueta (i menys en política), ja que el sentit comú hauria de fer que s’evitaren les mentides, que no serveixen per a governar. Com ha dit, amb molt de sentit comú, l’enginyer forestal, Ferran Dalmau, director de Medi XXI, l’aigua no l’hauríem pogut evitar, però sí que la gent canviara de rutina i s’haguera quedat a casa, evitant d’aquesta manera la mort de més de 222 valencians.
En la recent festa de Crist Rei, el diumenge 24 de novembre passat, sentíem de Jesús quina era la seva missió: esdevenir testimoni de la veritat (Jo 18:37). També els polítics haurien de ser sempre hòmens de veritat i no de mentides. I hòmens plens de la saviesa que demanà a Déu el rei Salomó (Sa 9), i que consisteix, ni més ni menys, a tindre sentit comú.
Finalment, em sembla una indecència, que el president Mazon haja permès acabar amb el límit salarial per als alts càrrecs del Consell i, per tant, es puguen apujar el sou dels consellers per mitjà d’un decret. Per això el president Mazon ha defensat que el vicepresident i tinent general, Gan Pampols, passe de cobrar 44000 euros (que seria el seu sou com a conseller), a més de 92000, que és el que cobrava aquest militar el 2019. I és que enmig del sofriment de tanta i tanta gent que ho ha perdut tot, el president Mazon, amb una mesura del tot immoral i insultant per a la gent, no té cap escrúpol en permetre aquest augment de sou, quan els consellers no són, precisament, unes persones mil·leuristes.
En aquest Advent, Jesús ens convida, hui més que mai, a ser portadors d’esperança, especialment per a aquells que l’han perduda o se senten desanimats i abatuts degut a les pluges i les inundacions provocades per la DANA del passat 29 d’octubre. Una imatge del Crucificat, de la parròquia de Sant Carles Borromeu d’Albal, ens mostra l’esperança de renàixer de nou. Aquesta imatge va patir un incendi, anys enrere i ara ha patit els efectes de la DANA. I és que Jesús, malgrat les dificultats que estem vivint, ens encoratja a esperar enmig del sofriment i del dolor. Com ha dit el rector d’aquesta parròquia, Engracio Bataller, aquest és “el Crist que comprèn tothom, perquè és el Crist que parla de l’experiència del qui es crema i, anys després, s’ofega”.
El que mai no hem d’oblidar ara, són els 222 valencians que ja no tenim amb nosaltres i els seus familiars, i també els milers i milers d’afectats d’aquestes pluges que ho han perdut tot, degut a la incompetència del govern del senyor Mazon i a la nefasta gestió que ha fet de la DANA.
Amb valentia i gosadia profètica, fa uns dies, l’Església del Paraguai denunciava uns “serveis públics pèssims” en aquell país, davant la “vida principesca” de la classe política. Així, el bisbe del Vicariat del Chaco, Gabriel Escobar Ayala, va denunciar els “sous sucosos” de legisladors i per això cridà les autoritats a promulgar lleis per a “millorar la qualitat de vida dels paraguaians, a protegir servis bàsics, l’accés a la sanitat gratuïta i poder comptar amb la seua pròpia terra”.
També els bisbes valencians haurien de demanar al govern valencià (com ho va fer el bisbe paraguaià, Gabriel Escobar), que treballe per millorar la qualitat de vida dels valencians per tal de protegir els serveis bàsics dels qui han patit la DANA, per la nefasta gestió que ha fet la Generalitat del País Valencià. Els bisbes valencians haurien de denunciar les mentides d’alguns polítics i de pregar Déu perquè els done el sentit comú, per tal que governen amb rectitud, afavorint els més indefensos de la nostra societat.
