Josep Gordi -CR Fins al 24 de novembre es pot visitar la Biennal Nòmada Europea d'Art Contemporani anomenada, Manifesta 15 Barcelona Metropolitana. La proposta que té lloc al Vallès gira al voltant dels conceptes: Cuidar cuidar-nos, que volen insistir en el poder sanador de la cultura i la necessitat de tenir cura del medi ambient i de nosaltres mateixos. Entre les diferents seus vallesanes de Manifesta 15 n'hi ha dues que són dos veritables santuaris urbans: el Monestir de Sant Cugat i la Seu d'Ègara.
Abans d'endinsar-nos en les propostes artístiques que trobarem en aquests dos santuaris urbans, definirem que és Manifesta 15: És una
biennal d'art que opera cada dos anys a una ciutat diferent. Va ser concebuda a principis dels anys noranta com una mostra d'art contemporani que mostrés la realitat social, cultural i política que nasqué després de la Guerra Freda. Manifesta és un instrument pluridimensional , és a dir, que té presents manifestacions artístiques, ecològiques i documentals que, sobretot, convidin a la reflexió vers els conflictes ambientals, territorials o socials.
Els artistes convidats per a aquesta edició de Barcelona se centren en els següents temes: Equilibrant conflictes, que fa referència als problemes socials i ambientals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona; Imaginant futurs, que s'arrela a l'àmbit del riu Besòs i el Maresme, territoris que han viscut creixements urbans desordenats i, finalment, el ja esmentat Cuidar i cuidar-nos.
Una de les seus vallesanes és el magnífic conjunt religiós de la Seu d'Ègara que comprèn les esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, i que en el segle V va ser la seu del Bisbat d'Ègara. És un espai fonamental per entendre les transferències culturals històriques que es van produir entre els segles V i VI al territori vallesà. La pervivència d'elements artístics, arquitectònics i arqueològics del segle VI al VIII, juntament amb la decoració, fan d'aquest conjunt un testimoni excepcional de la cultura artística del segle VI.
En aquest espai podem gaudir, entre d'altres, dels teixits de l'artista malaisi Marcos Kueh que recorden els mites, els somnis i les esperances del seu poble; de les escultures de l'artista sud-africana Buhlebezwe Siwani que remeten el rentat corporal o dels vídeos d'Antoni Miralda que filma a les Filipines una mena a la Setmana Santa.
El segon espai vallesà és el claustre del monestir de Santa Cugat, una abadia benedictina fundada el segle XI que és el centre del lema vallesà,
Cuidar i cuidar-nos. S'hi presenten obres que fan relació als vincles entre la ment i el cos i s'intenta posar llum a les complexitats de la condició humana. És molt interessant la proposta de l'artista italiana Bea Bonafini que treballa amb els llocs de culte i les tradicions espirituals i que ha col·locat quatre formes femenines fragmentades situades a l'antic espai que havia ocupat l'anterior basílica visigòtica.
Aquestes formes recorden les deesses prehistòriques de formes voluptuoses. També cal ressenyar l'obra de l'artista Marie-Claire Messouma Manlanbien, "Temple du soin", situada a l'antiga sala capitular. És un temple on l'aigua —símbol de purificació, connexió, neteja i renovació— és l'element central i a partir d'escoltar el seu so constant i de gaudir de diferents teles que representen formes orgàniques tens la sensació d'estar en un temple. Al tractar-se d'una sala es crea una atmosfera molt especial que afavoreix la fusió entre el passat i el present.
Manifesta 15 ens ofereix la possibilitat de visitar dos santuaris urbans i de gaudir de les propostes artístiques d'autors contemporanis en un marc on s'uneix l'art actual amb l'espiritualitat ancestral.
