(Mercè Solé) Ja fa uns quants dies que els treballadors del Centre Ocupacional Caviga de Viladecans estan expressant la seva queixa sobre les seves condicions laborals. Crec que ningú no ho pot explicar millor que ells mateixos, i per això transcrivimc més avall l’escrit que estan difonent a través de les xarxes socials i que us recomano vivament de llegir.
Se’n poden extreure unes quantes conclusions.
En primer lloc, els efectes desastrosos de la reforma laboral que el PP (amb el suport de CiU) aprovà l’any 2012. Gràcies a això, els treballadors del sector han estat deu anys (10!) sense cap increment salarial. I és que quan un conveni s’encallava en la negociació, no hi havia cap obligació de renovar-lo. Sense acord s’ha mantingut el mateix, any rere any. No ha estat fins fa un parell d’anys que s’han modificat lleument les taules salarials, però les condicions globals continuen sent les mateixes.
També convé remarcar que, malgrat tota la retòrica que hem mantingut durant la pandèmia, sobre el valor de les tasques de cura, ocupar-se de les persones amb discapacitat que necessiten atenció està infravalorat, tant per la categoria que se’ls assigna com pel sou, quan és una feina que requereix formació i moltes habilitats.
Una majoria del personal de Caviga cobra entre 1.090 i 1.400 euros bruts, mes rere mes, any rere any. Tot i que ha millorat la contractació en el sentit que se n’ha reduït la temporalitat (avui la majoria d’ells té contracte indefinit) és molt clar que amb aquests sous és difícil arribar a final de mes, accedir a un habitatge o muntar una família. Això sol provocar (no només a Caviga, sinó arreu) una circulació constant de personal, perquè moltes persones han de canviar d’ocupació si volen tirar endavant.
Un altre dels punts a destacar és la complexitat de tot plegat.Algunes de les empreses del sector estan vinculades a les administracions públiques i aquestes, com és el cas de Caviga, estan en situació de millorar una mica les condicions del contracte, però moltes depenen exclusivament de la concertació amb la Generalitat, que no sempre paga puntualment, que estableix uns mòduls molt baixos de pagament dels serveis i que en els seus preus engloba el conjunt de despeses. Això vol dir que si apuja el mòdul un determinat percentatge, no necessàriament els treballadors veuran apujats els seus sous en la mateixa proporció: si la llum o els aliments s’han apujat més que aquest percentatge, l’import que es destina als salaris és percentualment més baix. Aquest sistema provoca una resistència numantina per part de la patronal a l’hora de negociar el conveni, per la por a no poder afrontar les despeses d’un increment. Perquè, és clar, estem parlant de serveis públics on no hi ha negoci.
Si volem que l’atenció a les persones més vulnerables en situació de poca o molta dependència sigui de qualitat, cal que els cuidadors i cuidadores estiguin valorats i justament pagats. És car? Sí. Però no dedicar-hi els recursos necessaris ho és, sens dubte, molt més.
La veu dels treballadors de Caviga
Els treballadors i treballadores de la Fundació Caviga volem iniciar una protesta a través de les xarxes socials. La finalitat és posar de manifest la precarietat de les condicions laborals que sofrim en aquesta empresa, fundació que depèn del Consell Comarcal del Baix Llobregat i dels nostres patrons, que són els ajuntaments de Castelldefels, Viladecans i Gavà.
En la Fundació Caviga treballem 24 professionals entre personal d’atenció directa, tècnics i administració. La fundació té 3 serveis: el Centre Ocupacional, el projecte d’inserció laboral TAS (Treball Amb Suport) i PADI (Punt d’Atenció a la Discapacitat Intel·lectual).
El Centre Ocupacional atén 94 persones adultes amb discapacitat intel·lectual: 80 places són de tipologia STO (Servei de Teràpia Ocupacional), mentre que 14 ho són de SOI (Servei Ocupacional d’Inserció). En aquests dos serveis hi ha persones amb diferents necessitats de suport.
El nostre conveni és el “Conveni col·lectiu de Treballadors del Sector de Tallers per a persones amb Discapacitat Intel·lectual de Catalunya”.
Aquest conveni contempla condicions laborals (i sobretot salarials) que, al nostre judici, són insuficients respecte a les tasques i responsabilitats que realitzem els diferents professionals.
La gravetat de la situació laboral en la qual ens trobem ens obliga a compartir amb tots vosaltres la nostra realitat. Arribem a aquesta situació després de més de 15 anys de deteriorament de finançament públic provocat per retallades i congelacions. Aquesta situació es fa insostenible, entre moltes altres coses perquè és imprescindible fer increments salarials de tots els professionals que formen el grup laboral de Caviga, que durant 10 anys (període del 2010 al 2020) no vam obtenir cap mena de pujada salarial. Hem calculat que en aquests últims 15 anys s’ha perdut més d’un 20% de poder adquisitiu, a causa de les contínues pujades de l’IPC.
Tenim la clara determinació de posar de manifest, usant diferents comparatives amb altres convenis públics i privats, que els sous que percebem tots els treballadors de Caviga estan molt per sota de les nostres categories professionals i, en alguns casos, gairebé igualant al SMI (Salari Mínim Interprofessional), com succeeix amb els auxiliars.
El nostre conveni del sector és un pacte de mínims que els sindicats intenten millorar amb acords amb la Generalitat de Catalunya per a aconseguir unes condicions dignes per a tots els centres d’atenció a la discapacitat en tota Catalunya.
Us agrairíem que compartíssiu aquest post amb els vostres coneguts. La difusió és la nostra força.
