Programa
El dhikr, zikr o zikir, ‘record de Déu’, és un concepte àrab que fa referència a la pràctica de la rememoració o recordatori de Déu. La seva pràctica inclou la repetició de paraules o frases que tenen per objectiu mantenir la presència de Déu en la ment i en el cor. Allah, Subhanallah o Alhamdulillah, són alguns dels noms de Déu que es repeteixen en aquests rituals, així com frases com Allahu Akbar (Déu és el més gran).
A molts grups musulmans, el dhikr acostuma a practicar-se individualment, en intimitat amb Al·là. A la tariqa muridita, de la germandat murid de Senegal, una de les quatre ordres sufís del Senegal, aquesta pràctica és col·lectiva i és motiu de llargs rituals, tant dins com fora de la mesquita. La tariqa muridita pot acompanyar el dhikr amb música, moviments repetitius del cos o danses per tal d’estimular l’estat d’èxtasi, el trànsit i la connexió espiritual.
Amb motiu de la celebració del Magal Porokhane, el magal dedicat a les dones, la comunitat muridita de Barcelona obre les seves portes per mostrar la pràctica del dhikr i els cants de cassides, escrits per Ahmadou Bamba, fundador del muridisme. Ofici litúrgic en col·laboració amb l’Oficina d’Afers Religiosos i la comunitat muridita de Barcelona.