Per què la festa de Nadal se celebra sempre el 25 de desembre i, per contra, la festa de Pasqua té lloc cada any en un dia diferent? A què es deu? En el calendari anual es reflecteixen dos ritmes diferents: el ritme solar, que es regula per la permanència, i el ritme lunar, que obeeix al canvi. La data de Pasqua s'ajusta a la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera. El ritme de sol i de la lluna s'entrecreuen en el calendari, de la mateixa manera que juguen la seva partida en la biografia de cada persona. El desafiament és harmonitzar-lo. La temptació, suprimir un dels dos astres, que conduiria a la pèrdua de ritme vital. No és estrany que les civilitzacions mesoamericanes construïssin a Teotihuacán les Piràmides del Sol i de la Lluna o que els inques consideressin el bressol dels déus a dues illes del Llac Titicaca que van denominar del Sol i de la Lluna. En el relat de la creació, pertanyent a la font P i recollit al Gènesi (1,14-18), Déu crea en el quart dia dos llumeners per separar el dia de la nit, per assenyalar les festivitats, els dies i els anys, perquè donar llum a la terra. El sol il·lumina el dia i la lluna, la nit. D'aquesta manera separen la llum de les tenebres. Els dos astres junts generen un ritme de màgia i inspiració. Separats, s'aboquen a un monocolor insuportable.
La filosofia grega presocràtica té, entre d' altres, dos autors rellevants: Parmènides i Heràclit. El primer defensa la unitat i la permanència. El segon, el fluir i el canvi. En la vida de cada persona, així com passa a la natura, aquestes dues aportacions tenen el seu paper insubstituïble. Si el permanent es torna fugaç i transitori, es perd consistència. Sense solidesa, tot es redueix a líquid i gasós. D' altra banda, sense canvi s'aboca a la rigidesa, a la inflexibilitat i a la manca d'innovació. Sol i lluna, cada astre amb la seva funció, construeixen un diàleg fecund de llums i ombres, d'or i de plata, d'esquelet i de musculatura. En la vida de fe, en la vida espiritual, el ritme dels dos astres té vigència. N'hi ha prou de recordar les paraules de Jesús: «Jo soc la llum del món». No obstant, els místics saben que, per obrir-se a la seva resplendor, sovint, sempre, cal passar per la Nit fosca de l'ànima, com escriu sant Joan de la Creu.
