La Pasqua de Nostre Senyor Jesucrist fonamenta la nostra confiança en la victòria de la Vida, que depassa la dura experiència del mal i de la mort. Aquesta festa no és la celebració d'un esdeveniment que va passar ja fa temps i que cada any queda una mica més lluny. De manera oculta però real, Crist va impulsant cada dia les nostres vides vers la plenitud final. Ell és, segon les belles paraules del teòleg K. Rahner: "La llei secreta que dirigeix la marxa de tot vers la Vida. Ell és el cor del món."
Celebrar Crist ressuscitat no és creure en una cosa que li va passar a Jesús mort. Creure és saber escoltar, amb acolliment, unes paraules de Jesús que sant Joan recollí en el llibre de l'Apocalipsi i que estan adreçades a tots: "No tinguis por. Jo soc primer i el darrer. Soc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu reialme." (Apoc. 1, 17-18).
La resurrecció de Jesús respon a les esperances que tots te nim inscrites molt endins de nosaltres mateixos: un desig humà obert al futur, el desig que la mort no sigui la darrera paraula la vida i que posar una llosa sepulcral amb el nostre nom en un cementiri no sigui l'últim acte de la nostra existència. El testimoni de fe d'aquells primers cristians, sostingut durant segles, és el fil conductor que ens uneix al Ressuscitat.
Tot i el nou horitzó humà que ve de la resurrecció de Jesús, cal reconèixer que hi ha encara en el món molt de sofriment, guerres i violències de tota mena. És cert, també, que aquesta constatació porta a molts a fer-se una pregunta punyent: on és el canvi que hauria obrat el ressuscitat amb la seva victòria sobre el mal? El cardenal Martini diu que la resposta és aquesta: "La Pasqua de Jesús no ens transporta automàticament a un món irreal, es viu en el cor amb una existència de fe, d'esperança i d'amor, que té com a meta la certesa d'una vida que no mor mai." És a dir, una fe que és font de joia i de pau interior; una esperança que és més forta que les possibles decepcions; un amor que és més actiu i renovador que tot desamor egoista.
Celebrar la Pasqua és comprendre la vida d'una manera diferent. És intuir amb goig que Jesús està aquí enmig de no- saltres, sostenint tot el que floreix de bé, de bellesa i de netedat en el món. I que està, també, en les nostres llàgrimes i penes com a consol permanent i misteriós; que està en els nostres fracassos i impotències com a força que ens defensa; que està en les nostres depressions acompanyant en silenci la nostra tristesa no volguda. Amics, feliços els qui en el joiós matí de Pasqua recordin el que Jesús va dir: "En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món." (Joan 16, 33).