(Abadia de Montserrat) L’espai Finestra Oberta al dipòsit de reserva del Museu de Montserrat exposa l’obra Composició interior, de Jordi Fornas Martínez (Barcelona, 1927-2011). Es tracta d’un oli i acrílic sobre fusta que van donar a Montserrat els fills de l’artista, l’any 2013, i que es pot veure durant el mes d’agost cap al final del recorregut de l’exposició permanent del MDM.
El Museu de Montserrat li va dedicar l’any 2013 un merescut homenatge a aquest artista barceloní, que va ser el grafista de capçalera de la revista Serra d’Or durant molts anys. Conegut sobretot com a dissenyador, Jordi Fornas Martínez forma part del grup capdavanter d’artistes i intel·lectuals que van contribuir decisivament a modernitzar la cultura catalana dels anys 60, en el seu cas des d’una estètica pop. L’exposició de Montserrat es va centrar exclusivament en la seva producció pictòrica i escultòrica, molt més desconeguda.
L’estètica de Jordi Fornas traspua l’herència picassiana, influenciada per un postcubisme entès amb més llibertat formal, que el porta a una figuració esquemàtica. A final dels 70 aglutina tendències experimentals diverses, trenca els límits bidimensionals dels quadres i els converteix en objectes escultòrics. En els seus assemblatges proliferen elements arquitectònics i figures femenines en paisatges urbans; hi conflueixen el collage, l’objecte trobat, la fotografia i la pintura.
Des dels seus inicis en la Barcelona de postguerra i fins a la seva mort, Jordi Fornas va ser essencialment un pintor. Entre les dècades dels anys seixanta i setanta va gaudir d’un èxit rellevant com a dissenyador i va ser considerat com a “grafista de la catalanitat”, en paraules d’Enric Satué. Això va ser causa que la seva trajectòria pictòrica a ulls del públic passés a un segon terme.
A partir de la seva estada a Eivissa, a principis de la dècada dels cinquanta, l’artista inicia un itinerari que es va desplegant harmoniosament sobretot a mitjans dels anys setanta i que no conclou fins al final de la seva vida. Eivissa va marcar profundament el jove Fornas i constitueix un capítol important que mai no abandonarà en la seva trajectòria artística.
Durant la dècada dels anys seixanta fins arribar a 1975, Fornas es dedica fonamentalment al disseny i gairebé abandona el camp de l’art. Però quan reprèn el camí de la pintura, ara ho fa amb un llenguatge atent a les preocupacions estètiques del moment, tot i que continua fidel al fil conductor que recorre tota la seva producció.
