(Museu Episcopal de Vic) Un facsímil fet amb les tècniques més modernes del Retaule de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Bernal Saulet es podrà tornar a veure, a partir del dissabte, 10 de juny a les 6 de la tarda, al Monestir de Sant Joan de les Abadesses. El Bisbe de Vic, Romà Casanova beneirà la rèplica d’aquesta obra que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic (MEV). Aquest dimarts, davant de l’obra original, s’ha explicat el complex procés per fer aquesta reproducció d’altíssima qualitat. L’elaboració d’aquesta còpia ha comportat 6 anys de treballs, aplicant les tècniques innovadores com la digitalització de l’obra, el fressat mecànic dels blocs d’alabastre i l’acabat manual del treball. Per les seves dimensions i característiques, el facsímil d’aquesta peça és únic a Europa. S'ha convertit en un punt de referència d'àmbit internacional pel que fa a la utilització de noves tecnologies en el món de l'art.
El director del MEV, Josep Maria Riba, ha dit que aquest projecte respon a l’adaptació «als nous temps», ja que fa uns anys hauria estat impensable fer un treball d’aquestes característiques que permet veure l’obra al lloc per on va ser pensada gràcies a una còpia d’alta qualitat, i poder conservar l’original en un museu garantint temperatura, humitat, seguretat... El rector de Sant Joan de les Abadesses, David Compte, ha destacat el fet que l’obra es podrà tornar a gaudir «en el seu context original» i creu que aquesta actuació demostra la «mà estesa» entre la parròquia i el Bisbat de Vic a l’hora de solucionar la demanda de Sant Joan de les Abadesses pel retorn de peces a la seva parròquia d’origen. Compte ha assegurat que continuen treballant en aquest sentit, tal com es recull en el conveni firmat per les dues parts l’any 2002.
El procés per fer aquest treball es va iniciar amb una digitalització del retaule en 3D on, per raons de conservació, no es podia tocar l’obra. Mitjançant una innovadora conjunció de tecnologia òptica, topometria 3d i processament digital de la imatge, es van extreure milions de coordenades de punts situats sobre la superfície de l’objecte. Això va permetre tenir una digitalització absolutament exhaustiva i precisa. A partir de la documentació informàtica obtinguda en la digitalització, tallers especialitzats en el fressat de minerals van esculpir les escenes del retaule en blocs d’alabastre, amb una precisió de 0’1 mil·límetres. Finalment, l’escultor Javier Lozano va agafar les escenes sortides de la fresadora i, amb les eines clàssiques de l’ofici, en va fer els acabats. Això va permetre arribar als racons on no pot treballar la màquina i instal.lar-hi els vidriats.
Jorge Rodríguez, director tècnic del procés de la digitalització i responsable de l’empresa ABB , ha ressaltat el valor afegit del facsímil del retaule de Saulet perquè és una combinació de «tecnologia actual, tècnica artística i preservació del patrimoni» i ha posat l’accent en la «molt alta» qualitat d’aquest treball.
L’escultor Javier Lozano, ha agraït poder treballar per fer una reproducció d’una obra d’aquestes característiques que s’ha fet amb alabastre de Sarral de «característiques similars a l’obra original» perquè amb les característiques actuals seria molt difícil fer el facsímil amb l’alabastre de Beuda, amb la que està feta l’obra original de Saulet.
El Retaule de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Bernat Saulet és una obra mestra del gòtic català. L’any 1341, l’església parroquial de Sant Joan i Sant Pau, de la vila de Sant Joan de les Abadesses, va contractar la realització d’un retaule amb l’escultor Bernat Saulet. El retaule, dedicat a la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús, fou construït en alabastre, i fou policromat i envidriat. Conté vint escenes, compreses entre el diumenge de Rams i l’Ascensió. Actualment es guarda al Museu Episcopal de Vic. El retaule fou una de les peces que el Bisbat de Vic aportà a l’Exposició Universal de 1888, celebrada a Barcelona. Hi participaren també altres peces de Sant Joan, tant de l’església de Sant Joan i Pol com de l’església del monestir. En retornar les peces de l’Exposició de Barcelona, es quedaren a Vic, i es van integrar en la col·lecció del Museu Episcopal, que s’inaugurà l’any 1891.
