Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 8 de novembre de 2016
Quants cops hem vist, potser, a casa nostra: aquí hi mano jo! I quants cops, sense dir-ho, hem fet sentir als altes que «aquí hi mano jo, oi?» La voluntat de poder... I Jesús ens ha ensenyat que aquell que mana esdevé aquell que serveix. O, que si un vol ser el primer, sigui qui serveix tothom. Jesús posa del revés els valors del món. Aquesta voluntat de poder no és el camí per esdevenir un servidor del Senyor, és fins i tot un obstacle, un d’aquells obstacles dels quals hem demanat al Senyor que ens allunyi.
No a la deslleialtat de qui vol servir Déu i els diners. L’altre obstacle s’esdevé també a la vida de l'Església, i «la deslleialtat». S’esdevé quan algú vol servir el Senyor però també serveix altres coses que no són el Senyor.
El Senyor ens ha dit que cap servidor pot tenir dos patrons. O serveix Déu o serveix els diners. Jesús ens ho ha dit. I aquest és un obstacle: la deslleialtat. Que no és el mateix que ésser un pecador. Tots som pecadors, i ens en penedim. Però ésser deslleial és fer el doble joc, oi? Jugar a dreta i a esquerra, jugar a Déu però també jugar al món, oi? Aquest és també un obstacle. Aquell qui vol poder i aquell qui és deslleial, difícilment pot servir, difícilment por esdevenir servidor lliure del Senyor.
Tots aquests obstacles, la voluntat de poder, la deslleialtat, treuen la pau i et porten cap a una inquietat del cor de no ser en pau, d’estar sempre amb ànsia, ens porta a viure en aquella tensió de la vanitat mundana, viure per aparentar.
El servei de Déu és lliure, el servim com a fills no com a esclaus. Quanta gent es lamenta: «viu tant sols per ser vist, per aparentar», per què en diguin: «Ah, que bo que és...» per tenir fama. Fama mundana. I així no es pot servir el senyor. Demanem al Senyor que ens tregui els obstacles per què a la serenitat, ja sigui del cos o de l’esperit, puguem dedicar-nos lliurement al seu servei.
El servei de Déu és lliure: nosaltres som fills, no esclaus. I servir Déu en pau, amb serenor, quan ell mateix ens ha tret els obstacles que treuen la pau i la serenitat, és servir-lo amb llibertat. I quan nosaltres servim el Senyor amb llibertat, sentim aquella pau profunda encara, oi? De la veu del Senyor: «ah, vine, vine, vine, bon i fidel servidor». I tots volem servir el Senyor amb bondat i fidelitat, però ens cal la seva gràcia: tots sols, no podem. És per això que demanem sempre aquesta gràcia, que sigui Ell que ens tregui els obstacles, que sigui qui ens doni aquesta serenor, aquesta pau al cor per a servir-lo lliurement, no com a esclaus sinó com a fills.
Tant sols hem de demanar fer espai per a que Ell faci en nosaltres i Ell ens transformi en servidors lliures, en fills i no en esclaus. Que el Senyor –i la invocació del Papa– ens ajudi a obrir el cor i a deixar treballar l'Esperit Sant, per què ens tregui aquests obstacles, sobretot la voluntat de poder que fa tant i tant de mal, i la deslleialtat, la doble cara de voler servir Déu i el món. I així ens doni aquesta serenor, aquesta pau per poder-lo servir com a fill lliure que finalment, amb tant d’amor, Ens diu: «Pare, gràcies, però Tu ho saps: sóc un servidor inútil.»
Traducció: Mònica Mor –Catalunya Religió
