“Escarnien i reprenien les gents a l’Amic perquè anava com a foll per amor. I l’Amic menyspreava llurs escarnis i reprenia les gents per tal com no amaven son Amat” (Llibre d’Amic e Amat, 147). L’experiència mística amorosa de Ramon Llull està a l’arrel de dues característiques pròpies que defineixen la seva personalitat. Una és el seu afany missioner. Ja des del primer moment, Llull presenta la seva “conversio ad paenitentiam” amb un accent fortíssim sobre la decisió d’esmerçar tota la vida, i donar-la si cal, per la conversió dels pecadors i dels infidels. Llull serà sempre fidel a aquesta decisió, i ell presenta tots els esforços i els treballs de la seva llarga vida com la realització d’aquella decisió primera.
En els seus escrits apareix un accent, repetit de mil maneres, que dóna un to propi a l’esforç missioner del mestre mallorquí. Més que l’objectiu de la salvació dels infidels o de la realització d’una missió divina, el que Llull intenta constantment és trobar nous amadors del seu Amat. Aquest és el seu sofriment, constatar que Déu, el seu Amat, i Jesucrist, el Fill estimat de Déu, són ignorats, oblidats, ofesos; i la seva joia és que el món sencer conegui, lloï i estimi el seu Amat. Aquest vers llarg del Llibre d’Amic e Amat pot resumir tota la seva vida: “Trobà l’Amic un home que moria sense amor. Plorà l’Amic la deshonor que venia a l’Amat per la mort d’aquell home que moria sense amor. I preguntà a aquell home per què moria sense amor; i ell respongué que per tal com no hi havia ningú que li hagués donat coneixen- ça d’amor ni que l’hagués acostumat a ésser amador. I per això l’Amic sospirà plorant i digué: Ah, devoció! ¿Quan seràs més gran per tal que la culpa sigui més petita i que el meu Amat tingui molts fervents i ardits lloadors i amadors, que no vacil·lin a lloar els seus honraments?” (Llibre d’Amic e Amat, 208).
Una altra característica pròpia del Mestre Ramon és l’experiència d’una “il·luminació” divina sobre l’Art de promoure la conversió i la fe entre els infidels. Ell explica com, després de la il·luminació, “començà a ordenar i escriure aquell llibre, que primer anomenà Art Major i més tard Art General. Sota aqueixa Art escrigué després molts de llibres...” (Vita Coaetanea, 14). Va dedicar diverses obres a l’explicació de la seva Art, i molts esforços per trobar estudiosos capaços d’entendre-la i d’ensenyar-la. La comprensió d’aquests llibres no és fàcil. La seva lectura, a la llarga, desperta una extraordinària admiració. S’ha parlat de l’aportació de Llull a la tensió constant entre fe i raó; fins i tot se l’ha acusat de voler demostrar amb arguments racionals els misteris del cristianisme. La impressió de la lectura, però, és una altra. Llull no pretén demostrar res. Ell apareix com un místic, agafat i desbordat per l’esclat de Llum que és l’Amor del seu Amat. “Trinitat santa: en ço que no t’entén és major ta grandesa e és menor mon enteniment, o en ço que et creu sense entendre és major ma fe que mon Ramon Llull, un místic sorprenent (II) DEIXEBLES DE L’EVANGELI enteniment, e és major ta grandesa que ma fe; e açò és per ço cor ta grandesa és infinida en tota perfecció, e ma fe e mon enteniment són compreses e finits per ta grandesa” (Romanç d’Evast e Blaquerna, 106,7).
Impressiona en la lectura la quantitat enorme de vegades que repeteix l’elenc de les irisacions del misteri de Déu. Un exemple és el primer llibre del Llibre del Gentil e de los tres Savis: “la bonesa, la grandesa, l’eternitat, el poder, la saviesa, l’amor, la perfecció, l’eternitat”.
Les llargues elucubracions de la Art lul·liana constitueixen un pensament molt elaborat i complex. Cal entendre’l a la llum de l’experiència mística que és a la base. El Mestre Ramon ha estat tocat per l’Amor Infinit i Lluminós de Déu. I ell ofereix totes les seves capacitats, pròpies d’un geni de l‘esperit, per mostrar aquest misteri insondable i posar en evidència la seva atractiva lluminositat. El mou una convicció; aquell que obre el cor i la ment a l’amor pot copsar el misteri sublim d’amor i de llum que és Déu. “L’Amic era missatger als prínceps cristians i als infidels, per son Amat, per tal que els mostrés l’Art i els principis de conèixer i amar l’Amat” (Llibre d’Amic e Amat, 142).
En el seu Llibre de Filosofia d’Amor Llull va escriure un epitafi per a la tomba de l’Amic, que segles més tard es va escriure a la capella on hi ha la tomba del mateix Ramon; acaba així: “Aysí jau l’Amic, mort per son amat e per amor...; amic humil, pascient, leyal, ardit, ensenyat, sant, e ple de tot bé, e qui inlumina molts amadors a honrar e servir son amat e s’amor”. (Llibre de Filosofia d’Amor, 63).
GASPAR MORA
