Després del Vaticà II (clausurat el 8 de desembre de 1965), la primera reunió dels bisbes de la Província Eclesiàstica Tarraconense va ser convocada per al 15 de febrer del 1969. Hom indica la raó de ser d’aquests reunions periòdiques dels bisbes: «Després del Concili Vaticà II, com a conseqüència de la col·legialitat episcopal, s'ha impulsat una major vinculació i corresponsabilitat dels bisbes en la seva tasca pastoral» (comunicat de premsa de la reunió).
El contingut d’aquesta primera reunió es divulgà a través d’un comunicat de premsa; així s’anirà fent a partir d’ara, en totes les reunions ordinàries dels bisbes. Fou elegit secretari d’aquesta «Conferència regional» Mons. Ramon Torrella, bisbe auxiliar de Barcelona. (Al web de la Conferència Episcopal Tarraconense són consultables els comunicats de premsa de totes les reunions fins al present).
Com a fet destacable en aquesta 1a. reunió assenyalem l’acord dels bisbes de comptar amb la participació periòdica dels Superiors Majors religiosos en aquestes reunions episcopals per tractar sobre temes d’interès i responsabilitat compartits, propòsit que es fa realitat per primera vegada a la reunió 4a (2 juny 1969).
Des dels seus inicis els bisbes es plantegen la necessitat de comptar amb la presència d’experts que els ajudin en l’estudi de les qüestions específiques.
De bon començament, a més dels bisbes, hi són convocats, successivament, els representants de diferents sectors de l’acció pastoral de totes les diòcesis amb seu a Catalunya: els rectors de seminari, els delegats de litúrgica...
Al cap d’un parell d’anys d’aquesta 1a. reunió té lloc un relleu significatiu: el bisbe de Sogorb-Castelló, Mons Josep Pont i Gol, és nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona (24 gener 1971). A la reunió dels bisbes en què, per primera vegada, participa (i presideix) el nou metropolità (3 març 1971), s’aprova l’acta de la reunió anterior, que per primera volta encapçala l’epígraf “Conferència Episcopal Tarraconense”, esdevinguda habitual des d’aquest moment (en substitució de ‘Província Eclesiàstica Tarraconense’)
(Val a dir que aquest nom de “Conferència Episcopal” no inclou, en el present cas, les competències que el dret atorga a una conferència episcopal; per la qual cosa quan la Conferència Episcopal Tarraconense pretenia l’aprovació d’algun moviment, associació, entitat... li calia recórrer a l’aprovació simultània donada per tots els prelats, és a dir, cadascú a la pròpia diòcesi (així els estatuts diocesans de Minyons Escoltes, 11 juliol 1974); o també mitjançant l’aprovació que el bisbe d’una diòcesi donava al moviment o associació corresponents, tot indicant però, en el decret d’aprovació o en els estatuts pertinents, que se li assignava com a àmbit de la seva activitat el conjunt de les diòcesis de la Província Tarraconense (i Arquebisbat de Barcelona) (així l’Associació Bíblica de Catalunya, 21 setembre 1974; o el Centre d’Estudis Pastorals, 1975).
A partir de la reunió 22a. (setembre de 1972, la mateixa reunió en què s’acomiada l’Arquebisbe de Barcelona Mons. Marcelo González Martín), l’acta de les reunions de la Conferència és redactada en català. Al juliol de 1972 els escrits oficials del metropolità duen el capçal de «Conferència Episcopal Tarraconense. Presidència.»
L’ordre del dia de les reunions de la Conferència era aprovat pel metropolità. L’Arquebisbe Pont i Gol, però, sempre confegia un complement personal de temes, que anava introduint en la dinàmica de cada reunió segons el seu criteri. Aquests eren temes fruit dels seus contactes, consultes que se li feien, constatacions personals. Val a dir que la funció de president de la Conferència formava part de la responsabilitat amb que l’Arquebisbe Pont i Gol exercia la seva funció de metropolità.
L’any 1976 corresponia als bisbes de la Tarraconense i Arquebisbat de Barcelona, de fer la seva visita quinquennal ad limina apostolorum. Així ho anunciava l’Arquebisbe Pont i Gol als seus diocesans en un comunicat intitulat «Aniré a Roma a “veure Pere”», on amb continguda alegria afirma: «La [visita] que farem enguany tindrà una circumstància que la farà excepcionalment important. I és que tots els bisbes de Catalunya, els qui formem la Conferència Episcopal Tarraconense, anirem plegats, per primera vegada a la història, a fer aquesta visita al sepulcre dels Apòstols, i plegats serem rebuts per Pau VI». Des dels bisbes d’Espanya, però, aquesta praxis dels bisbes catalans no fou pas vista de bon grat. Tot i així, al cap de no molts anys els bisbes espanyols van acabar fent el que s’havien anticipat a fer els bisbes de Catalunya. Curiós, veritat? El que feren els nostres bisbes fou així de senzill: el que a cada bisbe corresponia de fer en ocasió d’aquesta visita, en els seus contactes amb els organismes de la cúria romana, va ser programat de manera que poguessin fer-ho plegats, i si era possible corporativament.
L’Arquebisbe Pont i Gol vetllava perquè els diferents camps de l’acció pastoral de les nostres diòcesis rebessin l’estímul de la Conferència Episcopal. Amb aquesta finalitat eren convocats a les reunions dels bisbes, en un ordre successiu, els representants diocesans dels diferents àmbits (rectors de seminaris majors, de seminaris menors, delegats de litúrgica, arxivers, delegats de laics, de catequesi, dels esplais, de minyons escoltes, delegats d’ensenyament, de pastoral de la salut, mitjans de comunicació... ); i també els organismes dependents directament de la Conferència com a tal, o els mixtos, és a dir, amb representants de les institucions civils o de l’Administració i de la pròpia Conferència. Al final del pontificat de l’Arquebisbe Pont i Gol, vaig comptabilitzar 40 títols (associacions, moviments, organismes, entitats...) que aportaven el seu servei a la coordinació de l’activitat pastoral de les nostres, aleshores, 8 diòcesis, sota l’aixopluc de la Conferència Episcopal Tarraconense. L’Arquebisbe hi era present animant aquest treball que partia de la base, és a dir, de les realitats existents, sense comptar en els seus inicis amb estructures jurídiques. Ell sovint es mostrava partidari de suscitar aquestes iniciatives perquè anessin creixent mica a mica per si mateixes. Només un cop afermades amb suficient garantia, des de la Conferència se’ls feia el reconeixement institucional adequat a la seva naturalesa i finalitats.
Al web de la Conferència Episcopal Tarraconense també s’ofereixen els documents que al llarg de la seva història ha anat fent públics la Conferència. Alguns amb caràcter circumstancial, que apareixen en forma de nota. A d’altres documents, atesa la seva extensió, se’ls ha volgut reconèixer major importància. L’autoria d’aquests escrits, que s’havia anat imposant amb el nom de «Conferència Episcopal Tarraconense», ha anat cedint, de fa uns anys, a aquest altre «Els Bisbes de Catalunya».
En l’etapa de l’Arquebisbe Pont i Gol, s’inicien les jornades de preveres de les diòcesis representades a la Conferència Episcopal Tarraconense, amb la celebrada a Vallfogona de Riucorb, l’any 1975, en ocasió del 350è. aniversari del traspàs de mossèn Francesc Vicent Garcia, “rector de Vallfogona”. El 1977 es va convocar la 2a, a Vic, en ocasió del 75è. aniversari del traspàs de mossèn Cinto Verdaguer i del centenari de l’Atlàntida. I, encara, l’any 1978, la convocada a Tarragona en ocasió de la recepció i definitiva sepultura de les rectes mortals del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, i dels 500 anys de la primera Bíblia completa impresa en català.
Aquesta no és una memòria de la Conferència Episcopal Tarraconense, ni tan sols la corresponent a una etapa; només pretén ser un apunt d’algun aspecte referit a la presidència que n’ostentà l’Arquebisbe Josep Pont i Gol, en tant que arquebisbe metropolità de Tarragona.
Joaquim Claver Caselles
