Audiència general del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Dimecres 30 de setembre de 2015
Paraules del Sant Pare als malalts i discapacitats reunits a l'Aula Pau VI al començament de l'Audiència General
Bon dia!
Us saludo a tots. L’Audiència d’avui la farem en dos llocs: aquí i a la plaça. Com que el temps semblava una mica lleig, hem decidit que vosaltres estigueu aquí, tranquils, més còmodes, i pugueu veure l’audiència en la pantalla. Us agraeixo molt aquesta visita i us demano que pregueu per mi. La malaltia és una cosa dolenta, i hi ha els metges -són bons!- els infermers, les infermeres, les medecines, tot, però també hi ha sempre una cosa dolenta. Però hi ha la fe, la fe que ens anima, i aquell pensament que ens ve a tots nosaltres: Déu s’ha fet malalt per nosaltres, és a dir ha enviat el seu Fill, que ha pres sobre seu totes les nostres malalties, fins a la creu. I mirant Jesús amb la seva paciència, la nostra fe s’enforteix.
I sempre anem amb la nostra malaltia, amb Jesús al costat nostre, portats per la mà de Jesús. Ell sap què significa el sofriment, Ell ens comprèn i Ell ens consola i ens dóna força.
I ara us dono a tots vosaltres la benedicció, demano que el Senyor us beneeixi i us acompanyi. Però primer preguem a la Mare de Déu.
Ave Maria…
Benedicció.
CATEQUESI DEL SANT PARE
Estimats germans i germanes, bon dia!
L’audiència d’avui serà en dos llocs: aquí a la plaça i també a l’Aula Pau VI, on hi ha tants malalts que la segueixen sobre la pantalla. Tenint en compte que el temps és una mica lleig hem decidit que ells estiguin sota cobert i més tranquils allà. Unim-nos els uns amb els altres i saludem-nos.
Els dies passats he fet el viatge apostòlic a Cuba i als Estats Units d’Amèrica. He fet això amb la voluntat de participar a la Trobada Mundial de les Famílies, programada des de fa temps a Filadèlfia. Aquest “nucli original” s’ha ampliat amb una visita als Estats Units d’Amèrica i a la seu central de les Nacions Unides, i també, que ha estat la primera etapa de l’itinerari. Manifesto altra vegada el meu agraïment al President Castro, al President Obama i al Secretari General Ban Ki-moon per l’acolliment que m’han donat. Agraeixo de cor als germans Bisbes i a tots els col·laboradors la gran feina feta i per l’amor a l’Església que els ha animat.
“Misionero de la Misericordia”: així em vaig presentar a Cuba, una terra rica de bellesa natural, de cultura i de fe. La misericòrdia de Déu és més gran que qualsevol ferida, que qualsevol conflicte, que qualsevol ideologia; i amb aquesta mirada de misericòrdia he pogut abraçar tot el poble cubà, a casa i fora, per damunt de qualsevol divisió. Símbol d’aquesta unitat profunda de l’ànima cubana és la Verge de la Caridad del Cobre, que fa cent anys va ser proclamada Patrona de Cuba. Vaig anar com a pelegrí al Santuari d’aquesta Mare d’esperança, Mare que guia en el camí de justícia, pau, llibertat i reconciliació.
He pogut compartir amb el poble cubà l’esperança del compliment de la profecia de sant Joan Pau II: que Cuba s’obri al món i que el món s’obri a Cuba. No més tancaments, no més explotació de la pobresa, sinó llibertat en la dignitat. Aquest és el camí que fa vibrar el cor de tants joves cubans: no és un camí d’evasió, de benefici fàcil, sinó de responsabilitat, de servei als altres, de tenir cura de la fragilitat. Un camí que troba la seva força en les arrels cristianes d’aquell poble, que ha sofert tant. Un camí en el qual he animat d’aquesta manera particular els sacerdots i tots els religiosos, els estudiants i les famílies. L’Esperit Sant, per la intercessió de Maria Santíssima, faci créixer les llavors que hem sembrat.
De Cuba als Estats Units d’Amèrica: ha estat un pas simbòlic, un pont que gràcies a Déu s’està reconstruint. Déu sempre vol construir pont; som nosaltres que construïm murs! I els mur acaben caient, sempre!
Als Estats Units he fet tres etapes: Washington, New York i Filadèlfia.
A Washington he trobat les Autoritats polítiques, la gent comuna, els Bisbes, els sacerdots i els religiosos, els més pobres i marginats. He recordat que la riquesa més gran d’aquell País i de la seva gent està en el patrimoni espiritual i ètic. I així he volgut animar a portar endavant la construcció social en la fidelitat al seu principi fonamental, que tots els homes són creats iguals per Déu i dotats de drets inalienables, com la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. Aquests valors, compartits per tots, troben en l’Evangeli el seu ple acompliment, com ho ha posat en evidència la canonització del Pare Juníper Serra, franciscà, gran evangelitzador de la Califòrnia. Sant Juníper mostra el camí de l’alegria: anar i compartir amb els altres l’amor de Crist. Aquest és el camí del cristià, però també de tot home que ha conegut l’amor: no tenir-lo per a si mateix sinó compartir-lo amb els altres. Sobre aquesta base religiosa i moral han nascut i crescut els Estats Units d’Amèrica, i sobre aquesta base poden continuar essent terra de llibertat i d’acolliment i cooperar en un món més just i fratern.
A Nova York he pogut visitar la Seu central de l’ONU i saludar el personal que hi treballa. He parlat amb el Secretari General i els Presidents de les últimes Assemblees Generals i del Consell de Seguretat. Parlant als Representants de les Nacions, seguint el camí dels meus Predecessors, he renovat l’encoratjament de l’Església Catòlica a aquella Institució i al seu rol en la promoció del desenvolupament i de la pau, reclamant en particular la necessitat del compromís unànime i eficaç per la cura de la creació. També m’he reafirmat en la crida per aturar i prevenir les violències contra les minories ètniques i religioses i contra la població civil.
Per la pau i la fraternitat hem pregat al Memorial de la Zona Zero, juntament amb els representants de les religions, els familiars de molts caiguts i el poble de Nova York, tan ric de varietats culturals. I per la pau i la justícia he celebrat l’Eucaristia en el Madison Square Garden.
Tant a Washington com a Nova York he pogut trobar algunes realitats caritatives i educatives, emblemàtiques de l’enorme servei que les comunitats catòliques –sacerdots, religioses, religiosos, laics– ofereixen en aquests camps.
El millor del viatge ha estat la Trobada de les Famílies a Filadèlfia, on l’horitzó s’amplia a tot el món, mitjançant el “prisma”, per dir-ho així, de la família. La família, és a dir l’aliança fecunda entre l’home i la dona, és la resposta al gran desafiament del nostre món, que és un repte doble: la fragmentació i la massificació, dos extrems que conviuen i es recolzen mútuament, i junts donen suport al model econòmic del consumisme. La família és la resposta perquè és la cèl·lula d’una societat que equilibra la dimensió personal i la comunitària, i que al mateix temps pot ser el model d’una gestió sostenible dels béns i dels recursos de la creació. La família és el subjecte protagonista d’una ecologia integral, perquè és el subjecte social primari, que conté en el seu interior els dos principis-base de la civilització humana a la terra: el principi de comunió i el principi de fecunditat. L’humanisme bíblic ens presenta aquesta icona: la parella humana, unida i fecunda, posada per Déu en el jardí del món, per conrear-lo i guardar-lo.
Desitjo dirigir un fratern i calorós agraïment a Mons. Chaput, Arquebisbe de Filadèlfia, pel seu compromís, la seva pietat, el seu entusiasme i el seu gran amor a la família en l’organització d’aquest esdeveniment. Mirant-ho bé, no és una casualitat sinó que és providencial que el missatge, de fet, el testimoniatge de la Trobada Mundial de les Famílies arribi en aquest moment dels Estats Units d’Amèrica, és a dir del País que en el segle passat ha assolit el màxim desenvolupament econòmic i tecnològic sense renegar les seves arrels religioses. Ara aquestes mateixes arrels demanen partir de la família per repensar i canviar el model de desenvolupament, pel bé de tota la família humana.
Traducció: Josep Ma Torrents –Catalunya Religió
