Homilia del papa Francesc durant la visita pastoral a Torí. Diumenge 21 de juny de 2015
En la primera oració hem pregat: "Dóna al teu poble, oh Pare, que visqui sempre en la veneració i en l'amor pel teu sant nom, perquè tu no prives mai de la teva gràcia als que has fonamentat sobre la roca del teu amor". I les lectures que hem escoltat ens mostren com és aquest amor de Déu envers nosaltres: és un amor fidel, un amor que ho recrea tot, un amor estable i segur.
El Salm ens ha convidat a donar gràcies al Senyor perquè "el seu amor perdura per sempre". Heus aquí l’amor fidel, la fidelitat: és un amor que no defrauda, mai va a menys. Jesús encarna aquest amor, n’és el Testimoni. Ell no es cansa mai de voler-nos bé, de suportar-nos, des perdonar-nos, i així ens acompanya en el camí de la vida, d'acord amb la promesa que va fer als deixebles: "Jo estaré amb vosaltres tots els dies fins a la fi del món" (Mt 28,20). Per amor es va fer home, per amor va morir i va ressuscitar, i per amor està sempre al nostre costat, en els moments bons i en els difícils. Jesús ens estima sempre, fins a la fi, sense límits i sense mesura. I ens estima a tots, de manera que cada un de nosaltres pot dir: "Ha donat la vida per mi". Per mi! La fidelitat de Jesús no es desdiu ni tan sols davant la nostra infidelitat. En ho recorda sant Pau: "Si som infidels, ell continua fidel, ja que no es pot contradir ell mateix" (2 Tim 2,13). Jesús roman fidel, tot i que ens equivoquem, i ens espera per perdonar-nos: Ell és el rostre del Pare misericordiós. Heus aquí l'amor fidel.
El segon aspecte: l'amor de Déu ho re-crea tot, fa noves totes les coses, com ens ha recordat la segona lectura. Reconèixer les pròpies limitacions, les pròpies debilitats, és la porta que obre al perdó de Jesús, al seu amor que pot renovar-nos en el fons, que pot recrear-nos. La salvació pot entrar en el cor quan ens obrim a la veritat i reconeixem els nostres errors, els nostres pecats; llavors experimentem, aquesta bella experiència d'Aquell que ha vingut no pels sans, sinó pels malalts, no pels justs, sinó pels pecadors (cfr Mt 9,12-13); experimentem la seva paciència –en té tanta!- la seva tendresa, la seva voluntat de salvar tothom. I quin és el senyal? El senyal que hem esdevingut "nous" i hem estat transformats per l'amor de Déu, és saber-se despullar de la roba usada i vella, dels rancors i de les enemistats, per vestir-nos de la túnica neta de la mansuetud, de la benvolença, del servei als altres, de la pau en el cor, pròpia dels fills de Déu. L'esperit del món sempre està a la recerca de novetats, però només la fidelitat de Jesús és capaç de la veritable novetat, per fer-nos homes nous, de re-crear-nos.
Finalment, l'amor de Déu és estable i segur, com els esculls rocosos que ens resguarden de la violència de les onades. Jesús ho manifesta en el miracle narrat en l'Evangeli, quan amaina la tempesta, manant al vent i al mar (cfr Mc 4,41). Els deixebles tenen por perquè s'adonen que no se’n poden sortir, però ell obre el seu cor al coratge de la fe. Davant de l'home que crida: "No me’n surto", el Senyor ve a l'encontre, ofereix la roca del seu amor, a la que tothom pot agafar-s’hi segur de no caure. Quantes vegades sentim que no ens en sortirem! Però Ell està al nostre costat amb la mà estesa i el cor obert.
Estimats germans i germanes torinesos i piemontesos, els nostres avantpassats sabien bé el que volia dir ser "roca", que vol dir "solidesa". En dóna un bell testimoni un famós poeta nostre:
"Ferms i sincers, són el que es veu:
persones segures, pols ferm i cor valent,
parlen poc però saben el que diuen,
malgrat caminar poc a poc van lluny.
Persones que no estalvien temps i suor
-poble nostre lliure i obstinat-.
Tothom sap qui són
i, quan passen... tothom els mira".
Podem preguntar-nos si avui estem fonamentats en aquesta roca que és l'amor de Déu. Com vivim l’amor fidel de Déu cap a nosaltres. Sempre hi ha el risc d'oblidar aquell amor gran que el Senyor ens ha mostrat. També nosaltres cristians, correm el risc de deixar-nos paralitzar per la por del futur i buscar seguretat en coses que passen, o en un model de societat tancada que tendeix a excloure més que incloure. En aquesta terra han crescut tants Sants i Beats que han acollit l'amor de Déu i l'han difós pel món, sants lliures i obstinats. Sobre les petjades d'aquests testimonis, també nosaltres podem experimentar l'alegria de l’Evangeli practicant la misericòrdia; podem compartir les dificultats de moltes persones, de les famílies, especialment de les més fràgils i colpides per la crisi econòmica. Les famílies necessiten sentir la carícia materna de l'Església per seguir endavant en la seva vida matrimonial, en l’educació dels fills, en la cura dels ancians i també en la transmissió de la fe a les joves generacions.
Creiem que el Senyor és fidel? Com vivim la novetat de Déu que tots els dies ens transforma? Com vivim l'amor ferm del Senyor, que actua com una barrera segura contra les onades de l'orgull i de les falses novetats? L'Esperit Sant ens ajudi a ser més conscients d'aquest amor "rocós" que ens fa estables i forts en els petits o grans sofriments, ens fa capaços de no tancar-nos enfront de les dificultats i d’afrontar la vida amb coratge i mirar el futur amb esperança. Com llavors en el llac de Galilea, també avui en el mar de la nostra existència Jesús és qui venç les forces del mal i les amenaces de la desesperació. La pau que Ell ens dóna és per a tots; també per tants germans i germanes que estan fugint de la guerra i persecucions en recerca de pau i llibertat.
Estimats ahir vau celebrar la Verge Consolata, la 'Consola', que està aquí: baixa i corpulenta, sense pompa: com una bona mare. Confiem en la nostra Mare el camí eclesial i civil d'aquesta terra: Ella ens ajudi a seguir el Senyor per a ser fidels, per deixar-nos renovar cada dia i romandre ferms en l'amor. Que així sigui.
Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió
