Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 24 de maig de 2015
Estimats germans i germanes, bon dia.
La festa de la Pentecosta, ens fa reviure els inicis de l'Església. El llibre dels Fets diu que, cinquanta dies després de la Pasqua, a la casa on es trobaven els deixebles de Jesús, "de sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa... i tots van ser plens de l'Esperit Sant"(2,1-4). Per aquesta efusió els deixebles es transformen completament: a la por el substitueix el coratge, el tancament dóna pas a l’anunci i tot dubte és expulsat per la fe plena d'amor. És "el baptisme" de l'Església, que comença així el seu camí en la història, guiat per la força de l'Esperit Sant.
Aquest esdeveniment, que canvia els cors i les vides dels Apòstols i dels altres deixebles, es repercuteix immediatament fora del Cenacle. De fet, la porta que es tingué tancada durant cinquanta dies finalment s’obre i la primera comunitat cristiana, no està més replegada en si mateixa, comença a parlar a la multitud de diferents orígens de les grans coses que Déu ha fet (cf. v. 11), és a dir, la Resurrecció de Jesús, que havia estat crucificat. I cadascú dels presents sent parlar els deixebles en la seva pròpia llengua. El do de l'Esperit restaura l'harmonia de les llengües que s'havia perdut a Babel i prefigura la dimensió universal de la missió dels Apòstols. L'Església no neix aïllada, neix universal, una, catòlica, amb una identitat precisa però oberta a tothom, no tancada, una identitat que abraça el món sencer, sense excloure ningú. A ningú la mare Església tanca la porta als nassos, a ningú! Ni al més pecador, a ningú! I això per la força, per la gràcia de l'Esperit Sant. La mare Església obre, obre de bat a bat les portes a tothom perquè és mare.
L'Esperit Sant vessat en la Pentecosta al cor dels deixebles és l’inici d'una nova etapa: l’etapa del testimoni i de la fraternitat. És una etapa que ve de dalt, ve de Déu, com les flames de foc que es van posar sobre el cap de cada deixeble. Era la flama de l'amor que crema tota aspror; era el llenguatge de l'Evangeli que sobrepassa les fronteres imposades pels homes i toca els cors de la multitud, sense distinció de llengua, raça o nacionalitat. Com aquell dia de Pentecosta, l'Esperit Sant es vessa contínuament també avui en l'Església i en tots nosaltres perquè sortim de la nostra mediocritat i dels nostres tancaments i comuniquem al món l'amor misericordiós del Senyor. Comunicar l'amor misericordiós del Senyor: aquesta és la nostra missió! També a nosaltres se’ns dóna com a do el "llenguatge" de l'Evangeli i el "foc" de l'Esperit Sant, perquè mentre anunciem Jesús ressuscitat, viu i present enmig nostre, escalfem el nostre cor i també el cor dels pobles acostant-los a Ell, camí, veritat i vida.
Ens encomanem a la intercessió maternal de Maria Santíssima, que era present com a Mare enmig dels deixebles al Cenacle: és la mare de l'Església, la mare de Jesús esdevé mare de l'Església. Ens encomanem a ella que l'Esperit Sant vingui en abundància sobre l'Església del nostre temps, ompli els cors de tots els fidels i encengui en ells el foc del seu amor.
Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió
