Homilia de la missa de canonització de quatre beates. Diumenge 17 de maig de 2015
Els Fets dels Apòstols ens han presentat l'Església primitiva quan trien aquell a qui Déu ha cridat a ocupar el lloc de Judes en el col·legi dels Apòstols. No es tracta d’assumir un càrrec, sinó un servei. De fet Maties, al qual li toca ser escollit, rep una missió que Pere defineix així: "Cal que un esdevingui, junt amb nosaltres, testimoni de la seva resurrecció" de la resurrecció de Crist (Ac 1,21-22). Amb aquestes paraules resumeix el que significa ser part dels Dotze: significa ser testimoni de la resurrecció de Jesús. El fet que digui "junt amb nosaltres" fa entendre que la missió d'anunciar el Crist ressuscitat no és una tasca individual: és per viure-ho de manera comunitària, amb el col·legi apostòlic i amb la comunitat. Els apòstols han fet l’experiència directa i sorprenent de la Resurrecció; són testimonis oculars d’aquest esdeveniment. Gràcies al seu testimoniatge d'autoritat, molts han cregut; i per la fe en Crist ressuscitat han nascut i neixen contínuament les comunitats cristianes. També nosaltres, avui, fonamentem la nostra fe en el Senyor ressuscitat segons el testimoniatge dels Apòstols arribat fins a nosaltres a través de la missió de l'Església. La nostra fe està fermament lligada al seu testimoniatge com una cadena ininterrompuda desplegada durant els segles no sols pels successors dels apòstols, sinó per generacions i generacions de cristians. A imitació dels Apòstols, de fet, tot deixeble de Crist està cridat a esdevenir testimoni de la seva resurrecció, especialment en aquells entorns en els quals l'oblit humà de Déu és més fort i el desconcert de l'home.
Perquè això es realitzi, hem de romandre en Crist ressuscitat i en el seu amor, com ens ha recordat la primera Carta de Joan: "El qui està en l'amor està en Déu i Déu en ell" (1Jn 4,16). Jesús ho havia repetit insistentment als seus deixebles: "Estigueu en mi... Manteniu-vos en el meu amor" (Jn 15,4.9). Aquest és el secret dels sants, romandre en Crist, units a Ell com la sarment al cep, per donar molt de fruit (Jn 15,1-8). I aquest fruit no és més que l'amor. Aquest amor brilla en el testimoni de la germana Giovanna Emilia de Villeneuve, que ha consagrat la seva vida a Déu i als pobres, als malalts, als empresonats, als explotats, esdevenint per a ells i per a tots signe concret de l'amor misericordiós del Senyor.
La relació amb Jesús ressuscitat és -per dir-ho així– l’"atmosfera" en què viu el cristià i en la que hi troba la força per restar fidel a l'Evangeli, fins i tot enmig dels obstacles i les incomprensions. "Romandre en l'amor": això ho ha fet també la germana Maria Cristina Brando. Ella fou completament conquerida per l'amor ardent al Senyor; i per la pregària pel trobament cor a cor amb Crist ressuscitat, present en l'Eucaristia, rebia la força per suportar els sofriments i donar-se a si mateix com pa repartit per a tanta gent llunyana de Déu i afamada d'amor autèntic.
Un aspecte essencial per donar testimoni del Senyor ressuscitat és la unitat entre nosaltres, deixebles seus, a imatge de la que subsisteix entre ell i el Pare. Ha ressonat també avui en l'Evangeli la pregària de Jesús en la vigília de la Passió: "Siguin una sola cosa, com nosaltres" (Jn 17,11). D'aquesta amor etern entre el Pare i el Fill, que es vessa en nosaltres per l'Esperit Sant (cf. Rm 5,5), hi agafa força la nostra missió i la nostra comunió fraterna; d’això brolla sempre l'alegria de seguir el Senyor en el camí de la seva pobresa, de la seva virginitat i de la seva obediència; i aquest mateix amor ens crida a conrear la pregària contemplativa. Ho va experimentar d’una manera eminent la germana Maria Baouardy que, humil i illetrada, va ser capaç de donar consells i explicacions teològiques amb extrema claredat, fruit d'un diàleg continu amb l'Esperit Sant. La docilitat a l'Esperit Sant l’ha fet també instrument de trobada i comunió amb el món musulmà. Així també la germana Maria Alfonsina Danil Ghattas ha entès el què significa irradiar l'amor de Déu en l'apostolat, esdevenint testimoni de mansuetud i d’unitat. Ella ens dóna un clar exemple de l'important que és ser els únics responsables dels altres, de viure cadascú al servei de l’altre.
Romandre en Déu i en el seu amor, per anunciar la paraula i amb la vida la resurrecció de Jesús, donant testimoni de la unitat entre nosaltres i la caritat envers tots. Això han fet les quatre Santes avui proclamades. El seu exemple lluminós interpel·la també la nostra vida cristiana: com sóc jo testimoni de Crist ressuscitat? És una pregunta que hem de fer-nos. Com em mantinc en Ell, com visc el seu amor? Sóc capaç de "sembrar" en família, en l’ambient del treball, en la meva comunitat, la llavor d'aquesta unitat que Ell ens ha donat fent-nos partícips de la vida trinitària?
Tornant a casa avui, portem amb nosaltres l'alegria d'aquesta trobada amb el Senyor ressuscitat; conreem en el cor el compromís de viure en l'amor de Déu, romanent units a Ell i entre nosaltres, i seguint les petjades d'aquestes quatre dones, models de santedat, que l'Església ens convida a imitar.
Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió
